Ramon Llull és un personatge de l'Església i volgudament de
l'Església"
El proper mes de novembre es donarà el tret de sortida
a les celebracions de l'Any Ramon Llull. A Catalunya ja fa un any que el Comitè
Organitzador de l'Any Llull 2016 es va constituir i reunir per primera vegada i
ha estat aquest mes de juny quan s'ha nomenat
comissari al professor Joan Santanach i Suñol. En el Comitè
participen diversos membres d'universitats i centres d'estudi sobre Ramon
Llull, i també hi participa el caputxí fra Jacint Duran.
Durant representa a la Facultat de Teologia de
Catalunya, per vetllar "la vessant més teològica de Ramon Llull", ja
que tot i que Llull va ser i és un referent en lingüística, filosofia,
literatura... "és evident que la teologia és el centre".
La seva dedicació a la vida religiosa va començar
l'any 1263, moment en què va iniciar la missió de conversió d'infidels -jueus
i, sobretot, musulmans-. L'activitat literària de Ramon Llull s'inspirava en
les seves propostes com a missioner i en els esforços educatius, totes dues
temàtiques reflectides en una obra que compta amb més de 270 escrits i que es
pot dividir en tres etapes. La primera correspon a la fase de preparació per a
la seva missió, que va culminar amb la Lògica d'Algatzell i el Llibre de
Contemplació en Déu. La segona etapa, a banda de peces literàriament més
conegudes com el Llibre d'amic e amat i Blanquerna, recull l'Art abreujada d'atrobar
veritat, una estructuració del contingut de la fe que va permetre a Llull una
organització i una exposició molt més clares.
"És un personatge amb unes ganes fortes de
transmetre la fe; va escriure poesia, literatura, novel·la... i a partir d'allà
va crear l'Art que per a ell és quasi una revelació de Déu, un esquema de
diàleg amb les religions, sobretot les monoteistes però també les no
monoteistes per després passar a la transmissió de la fe cristiana",
explica Duran.
Però encara que Ramon Llull actualment és reconegut
com un fervorós creient, els actes centrals de l'Any estan pensats en clau
cultural, "a nivell de carrer, però alhora amb trobades de pensament i
sobretot a nivell de les escoles". "Jo represento a la Facultat de
Teologia de Catalunya per la vessant teològica de la figura de Llull, però
aquesta vessant costa una mica integrar-la amb les altres". El que sí
existeix a nivell popular i eclesial és la causa de canonització de Ramon
Llull.
A un pas
de sant Ramon Llull
Al llarg de la història s'ha intentat canonitzar-lo de
manera processal, els anys 1605-1613, el 1747, el 1751 i el 1905. Sempre sense
èxit. El principal escull eren les tesis antil·lulistes del segle XV, amb Nicolau
Eimeric al capdavant, que titllaven Llull d'heretge. La Santa Seu va
nomenar fa poc temps dos censors teòlegs per estudiar l'ortodòxia de Ramon
Llull; el seu estudi ha estat positiu. A més, el Centro Italiano di Lullismo ha
publicat un llibre sobre la matèria, Da Raimondo Lullo a Nicola
Eimeric. Storia di una falsificazione testuale e dotrinale , que
confirma el que molts estudiosos sostenien: Eimeric va falsificar i tergiversar
els textos de Ramon Llull per acusar-lo d'heretge.
El procés actual per canonitzar Llull ha entrat en una
nova fase, s'està elaborant una positio , un estudi històric
que ha de provar que Llull va practicar totes i cadascuna de les virtuts
cristianes en grau heroic i, si el procés no s'alenteix, la seva canonització no hauria de trigar massa.
El primer
pensador laic d'Occident
A nivell d'Església, afirma fra Jacint Duran, les
ordes franciscanes "van mantenir no simplement la transmissió sinó la
lluita per la permanència del pensament d'aquesta obra, no només a Catalunya
sinó a molts llocs com a França o altres llocs d'Europa". De manera
soterrada, això sí, perquè se l'havia catalogat com a no catòlic.
"Aquesta és la gran defensa que s'ha hagut de fer de cara a la canonització",
explica el caputxí, "demostrar que no era així, que és un personatge de
l'Església i volgudament de l'Església".
I és que, per Duran, "Llull és el gran pensador
laic a Occident, el primer que escriu en una llengua diferent al llatí i
utilitza la filosofia i la teologia d'una manera molt vertebrada".
L'Any Ramon Llull 2016, que se celebrarà de novembre
2015 a novembre 2016, tindrà especial participació a Mallorca,
comptant amb 70 conferències, grans exposicions, com la que es mostrarà al
Vaticà sobre la vida i l’obra de Llull o una relectura de Llull que faran
artistes plàstics contemporanis. Les celebracions també arribaran a altres
indrets com Barcelona i implicaran estudiosos d’arreu del món.