Com a cristians no podem restar indiferents als
problemes de la immigració
(Josep Maria Carbonell, Josep Maria Cullell, Eugeni
Gay Montalvo, David Jou, Jordi Lòpez Camps, Josep Miró i Ardèvol, Francesc
Torralba / La
Vanguardia) Quan
et vam veure foraster, i et vam acollir?" és una de les preguntes que
feren els justos quan Déu els convidà a entrar al seu Regne en la paràbola del
judici final. La resposta donada per Déu és prou clara: "tot allò que
fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu".
El text evangèlic proposa la pràctica de l'acolliment
als forasters com una expressió real de la misericòrdia compassiva de Déu amb
el proïsme, la qual s'origina d'una altra pregunta de Déu, la que feu a Caïm:
"on és el teu germà?". Aquestes preguntes continuen interpel·lant-nos
rabiosament avui, en el nostre temps i en el nostre entorn quotidià.
Els processos de globalització han comportat un
important increment de la immigració en els darrers anys, ja que moltíssimes
persones s'han hagut de desplaçar per trobar les oportunitats que els són
negades en els seus països d'origen. Aquests forasters són els immigrants que
omplen les ciutats i pobles de Catalunya. Res indica que això hagi d'aturar-se
en les properes dècades.
L'immigrant es troba sotmès a una doble situació que
lesiona els seus drets bàsics. Per una banda, pateix una situació injusta, a
nivell econòmic, social o polític, que l'obliga a marxar de casa seva, del lloc
on el paisatge li evoca la seva identitat i la cultura expressa la seva
tradició. Però l'immigrant també és un estrany allí on el destí el porta a
cercar feina, acolliment o asil.
En moltes ocasions, els seus drets són oblidats, quan
no flagrantment conculcats, cosa que els fa viure en el temor i la vergonya.
Són tinguts per estranys i, a l'hora que la globalització propicia l'arribada
d'unes persones que contribueixen al creixement econòmic de la nostra societat,
també es desperta el trist fenomen de la globalització de la indiferència
davant dels immigrants.
El món civilitzat no pot defugir les seves
responsabilitats davant el drama humà present al darrera de les migracions
modernes. Les necessàries polítiques de control de fronteres han de tractar als
immigrants amb dignitat. El camí de l'immigrant cap la nova societat està ple
de dificultats que se succeeixen com una interminable carrera d'obstacles que
comencen ja en el propi viatge migratori.
Molts no poden arribar als països de destí perquè la
mort se'ls presenta només iniciar el seu èxode. D'altres, més afortunats, un
cop arribats a les societats d'acollida es troben amb immensos murs
d'incomprensió i dificultats per viure dignament.
Davant la situació de precarietat i explotació en que
es troben la majoria d'immigrants tots hem de reaccionar. És un problema de
gran complexitat que exigeix múltiples compromisos i diversos nivells
d'actuació que impliquen a les institucions i a les persones de les societats
d'acollida.
Tothom ha de sentir-se convocat i participant en la
construcció d'un model de convivència. L'acceptació d'un projecte compartit és
el que permet gestionar la pluralitat cultural i lingüística respectant les
diferents identitats dels individus de la nostra societat. No sempre ha estat
possible fer-ho.
En aquest procés cal un esforç sostingut per totes les
parts implicades, però d'una manera especial dels poders públics, a qui
expressament és confiada la defensa dels drets de les persones. En aquest
sentit, encara hi ha resistències en alguns col·lectius de nouvinguts que
desconfien o, simplement, volen mantenir-se al marge de tota política
d'integració oferta des de la societat d'acollida.
També
aquesta ha de saber compartir amb generositat els seus recursos de solidaritat
amb aquelles persones que en tenen necessitat perquè la immigració els ha
introduït en la pobresa i marginació. Aquests nous pobres exigeixen ampliar
l'atenció que la societat dóna a les persones que es troben en situacions de
dificultat i exclusió social.
Com a cristians no podem restar indiferents als
problemes de la immigració. Davant d'ells hem de reaccionar. Estem cridats a
testimoniar l'ètica de la compassió; hem de compartir el patiment dels demés i
actuar per alliberar-los del seu sofriment.
El papa Francesc ha estat des de l'inici del
seu pontificat sensible i radical en la denúncia d'aquesta situació. A
Lampedusa, demanà tenir una nova mirada sobre el problema de la immigració i
adoptar polítiques d'acolliment més humanitzades. Les paraules del papa al
saber la tràgica notícia del naufragi d'una pastera en el Mediterrani ("és
una vergonya") han de commoure la nostra consciència. Què fem per què
aquesta situació deixi d'avergonyir-nos?
L'Església catòlica i la comunitat cristiana no poden
ser insensibles al crit dels oprimits i pobres, especialment a les noves formes
de pobresa associades a la immigració. La resposta cristiana aporta una actitud
d'estimació real als immigrants com expressió de la misericòrdia de Déu amb el
proïsme.
Calen gestos afectius i efectius de compassió vers els
immigrants. Sense oblidar que, atès que la causa de la immigració és la manca
d'oportunitats en els països d'origen, cal assegurar que els països amb més
recursos tinguin polítiques actives de cooperació pel desenvolupament
d'aquells.
La misericòrdia compassiva comporta una actitud
vigilant, en to de denúncia profètica, del comportament de les institucions
públiques amb els immigrants. Resulta inadmissible per a la consciència cristiana
acceptar com a normal l'ús de filats amb ganivets per contenir les entrades
irregulars de persones, o el tracte inhumà que reben aquells immigrants en
situació administrativa irregular que són reclosos en els Centres d'Internament
d'Estrangers (CEI) com a pas previ per la seva expulsió.
La complexitat i opacitat administrativa resulten
inadmissibles. Davant aquesta situació reclamem la dissolució d'aquests centres
i l'establiment d'un nou sistema d'atenció als immigrants irregulars en
consonància amb l'esperit i lletra de la Declaració Universal dels Drets
Humans.
Tot i els esforços fets per moltes persones per tal
d'acollir sincerament els nouvinguts, encara persisteixen molts recels i moltes
prevencions que dificulten aquest procés (entre els quals, el recel dels pobres
ja instal·lats aquí abans dels immigrants nouvinguts, i als quals també cal
tenir presents amb especial cura i delicadesa perquè no se sentin oblidats).
La por a l'altre per la seva diversitat cultural o
religiosa, en alguns casos comprensible per la pròpia actituds dels immigrants,
contribueix a establir importants barreres que dificulten la cohesió social als
nostres pobles i ciutats, i eixamplen les diferències amb els nouvinguts.
Això és aprofitat per algunes forces polítiques per
alimentar les pors atàviques a tot allò que és diferent i estrany. Els nous
populismes forjats a partir del refús dels immigrants són un perill per a la
democràcia i per a la mateixa humanització de la societat.
Els prejudicis i els estereotips condicionen la
percepció que una part de la població té dels immigrants. Convé combatre
aquestes imatges distorsionades, perquè no ajuden a cohesionar la societat i a
construir la convivència cívica basada en el respecte.
El conjunt de l'Església catòlica catalana està molt
present en les diverses iniciatives d'acolliment dels immigrants. La missió
dels cristians és humanitzar la societat tenint especial cura del més
vulnerables.
Cal fer-ho de forma generosa i desinteressada. Els
cristians hem de saber, tal com deia la recentment traspassada germana Teresa
Losada, "dialogar, conviure, donar sense la certesa d'esperar reciprocitat
manifesta la gratuïtat més gran a que ens convida la nostra fe".
