Josep Franco
La mort de Nelson Mandela ha posat de manifest el que
un home tot sol pot arribar a fer. Pertanyia a una organització, el Congrés
Nacional Africà (CNA), prohibida i catalogada durant bastant de temps com a
terrorista pel govern de Sud-àfrica i per aquesta raó va passar quasi 30 anys a
la terrible presó de Robben Island.
Poc a poc la causa africana contra l'Apartheid guanyà adeptes arreu del món, a pesar de la protecció de certes potencies occidentals i per fi, la política racista dels afrikaners va caure per sempre l'any 1994 amb l'elecció de Nelson Mandela com a president de la república de Sud-àfrica.
Els conto tot això perquè després de molts d'anys de repressió sobre tota una població de majoria negra, més del 80%, per part d'una minoria blanca, la història d'aquest país hauria estat molt diferent si no hagués estat per Nelson Mandela. Aquest home encapçalava a una gran majoria amb ganes de revenja contra la minoria que els havia reprimit i assassinat brutalment. Mandela va ser capaç ell tot sol de canviar aquests sentiments d'odi per convivència i comprensió. Va aconseguir fins i tot que la gent acceptés un nou himne i bandera que els representés per igual, cosa inaudita uns anys abans. Sens dubte ha estat un dels grans personatges no només d'aquest segle, sinó crec sense exagerar que de la història de la humanitat.
Contra tot pronòstic, al nostre voltant vivim temps de fractura i desintegració, i això passa a diferents nivells. En podem trobar exemples a una situació com la catalana: el govern de l'Estat enlloc de buscar punts d'unió, s'aferra a un immobilisme més que preocupant. Els partits majoritaris catalans han donat mostres més que suficients d'intentar arribar a qualque tipus d'enteniment amb l'Estat, que no necessàriament passa per la independència, però quan tothom espera els gestos i habilitats que se li suposen al president Rajoy, el que trobem és un pobre home maldestre, que no fa més que extremar més les postures.
El mateix passa a la nostra comunitat autònoma, tenim un president que dia a dia s'esforça en dividir la societat, s'enfronta a quasi tota la societat civil mitjançant la imposició d'un decret d'ensenyament unànimement rebutjat per la comunitat educativa. Els atacs a l'oposició parlamentària, l'aprovació de mesures repressives com la llei de Símbols, o la declaració de no existència dels països catalans, com si això el més important a dia d'avui a Balears.
Tot plegat això em fa pensar que lluny de seguir l'exemple de Nelson Mandela vivim temps on els nostres dirigents el que fan és rompre l'harmonia i la convivència, és com si fessin el camí invers, fracturar una societat que fins ara era un exemple de convivència i pluralitat. No, no és aquest el legat que ens ha deixat aquest personatge.
Poc a poc la causa africana contra l'Apartheid guanyà adeptes arreu del món, a pesar de la protecció de certes potencies occidentals i per fi, la política racista dels afrikaners va caure per sempre l'any 1994 amb l'elecció de Nelson Mandela com a president de la república de Sud-àfrica.
Els conto tot això perquè després de molts d'anys de repressió sobre tota una població de majoria negra, més del 80%, per part d'una minoria blanca, la història d'aquest país hauria estat molt diferent si no hagués estat per Nelson Mandela. Aquest home encapçalava a una gran majoria amb ganes de revenja contra la minoria que els havia reprimit i assassinat brutalment. Mandela va ser capaç ell tot sol de canviar aquests sentiments d'odi per convivència i comprensió. Va aconseguir fins i tot que la gent acceptés un nou himne i bandera que els representés per igual, cosa inaudita uns anys abans. Sens dubte ha estat un dels grans personatges no només d'aquest segle, sinó crec sense exagerar que de la història de la humanitat.
Contra tot pronòstic, al nostre voltant vivim temps de fractura i desintegració, i això passa a diferents nivells. En podem trobar exemples a una situació com la catalana: el govern de l'Estat enlloc de buscar punts d'unió, s'aferra a un immobilisme més que preocupant. Els partits majoritaris catalans han donat mostres més que suficients d'intentar arribar a qualque tipus d'enteniment amb l'Estat, que no necessàriament passa per la independència, però quan tothom espera els gestos i habilitats que se li suposen al president Rajoy, el que trobem és un pobre home maldestre, que no fa més que extremar més les postures.
El mateix passa a la nostra comunitat autònoma, tenim un president que dia a dia s'esforça en dividir la societat, s'enfronta a quasi tota la societat civil mitjançant la imposició d'un decret d'ensenyament unànimement rebutjat per la comunitat educativa. Els atacs a l'oposició parlamentària, l'aprovació de mesures repressives com la llei de Símbols, o la declaració de no existència dels països catalans, com si això el més important a dia d'avui a Balears.
Tot plegat això em fa pensar que lluny de seguir l'exemple de Nelson Mandela vivim temps on els nostres dirigents el que fan és rompre l'harmonia i la convivència, és com si fessin el camí invers, fracturar una societat que fins ara era un exemple de convivència i pluralitat. No, no és aquest el legat que ens ha deixat aquest personatge.
