Abiertas al proyecto de Dios
ECLESALIA, 25/12/13.- Los relatos evangélicos no
ofrecen duda alguna. Según Jesús, Dios tiene un gran proyecto: construir en el
mundo una gran familia humana. Atraído por este proyecto, Jesús se dedica
enteramente a que todos sientan a Dios como Padre y todos aprendan a vivir como
hermanos. Este es el camino que conduce a la salvación del género humano.
Para algunos, la familia actual se está arruinando
porque se ha perdido el ideal tradicional de “familia cristiana”. Para otros,
cualquier novedad es un progreso hacia una sociedad nueva. Pero, ¿cómo es una
familia abierta al proyecto humanizador de Dios? ¿Qué rasgos podríamos
destacar?
Amor entre los esposos. Es lo primero. El hogar está vivo
cuando los padres saben quererse, apoyarse mutuamente, compartir penas y
alegrías, perdonarse, dialogar y confiar el uno en el otro. La familia se
empieza a deshumanizar cuando crece el egoísmo, las discusiones y
malentendidos.
Relación entre padres e hijos. No basta el amor entre los
esposos. Cuando padres e hijos viven enfrentados y sin apenas comunicación
alguna, la vida familiar se hace imposible, la alegría desaparece, todos
sufren. La familia necesita un clima de confianza mutua para pensar en el bien
de todos.
Atención a los más frágiles. Todos han de encontrar en su hogar
acogida, apoyo y comprensión. Pero la familia se hace más humana sobre todo,
cuando en ella se cuida con amor y cariño a los más pequeños, cuando se quiere
con respeto y paciencia a los mayores, cuando se atiende con solicitud a los
enfermos o discapacitados, cuando no se abandona a quien lo está pasando mal.
Apertura a los necesitados. Una familia trabaja por un mundo
más humano, cuando no se encierra en sus problemas e intereses, sino que vive
abierta a las necesidades de otras familias: hogares rotos que viven
situaciones conflictivas y dolorosas, y necesitan apoyo y comprensión; familias
sin trabajo ni ingreso alguno, que necesitan ayuda material; familias de
inmigrantes que piden acogida y amistad.
Crecimiento de la fe. En la familia se aprende a vivir las cosas más
importantes. Por eso, es el mejor lugar para aprender a creer en ese Dios
bueno, Padre de todos; para conocer el estilo de vida de Jesús; para descubrir
su Buena Noticia; para rezar juntos en torno a la mesa; para tomar parte en la
vida de la comunidad de seguidores de Jesús. Estas familias cristianas contribuyen
a construir ese mundo más justo, digno y dichoso querido por Dios. Son una
bendición para la sociedad.
OBERTES AL
PROJECTE DE DÉU
José Antonio
Pagola.
Els relats evangèlics no ofereixen cap dubte. Segons
Jesús, Déu té un gran projecte: construir al món una gran família humana. Atret
per aquest projecte, Jesús es dedica enterament a que tots sentin Déu com a
Pare i tots aprenguin a viure com germans. Aquest és el camí que condueix a la
salvació del gènere humà.
Per a alguns, la família actual s’està arruïnant
perquè s’ha perdut l’ideal tradicional de “família cristiana”. Per a d’altres,
qualsevol novetat és un progrés cap a una societat nova. Però, com és una
família oberta al projecte humanitzador de Déu? Quins trets podríem destacar?
Amor entre els esposos. És el primer. La llar és viva
quan els pares saben estimar-se, recolzar-se mútuament, compartir penes i
alegries, perdonar-se, dialogar i confiar l’un en l’altre. La família comença a
deshumanitzar-se quan creix l’egoisme, les discussions i els malentesos.
Relació entre pares i fills. No n’hi ha prou amb
l’amor entre els esposos. Quan pares i fills viuen enfrontats i gairebé sense
cap comunicació, la vida familiar es fa impossible, l’alegria desapareix, tots
pateixen. La família necessita un clima de confiança mútua per pensar en el bé
de tots.
Atenció als més fràgils. Tots han de trobar a casa
seva acollida, suport i comprensió. Però la família es fa més humana sobretot,
quan s’hi té cura amb amor i afecte dels més petits, quan s’estima amb respecte
i paciència els avis, quan s’atén amb sol•licitud els malalts o discapacitats,
quan no s’abandona a qui ho està passant malament.
Obertura als necessitats . Una família treballa per a
un món més humà, quan no es tanca en els seus problemes i interessos, sinó que
viu oberta a les necessitats d’altres famílies: llars trencades que viuen
situacions conflictives i doloroses, i necessiten suport i comprensió; famílies
sense feina ni cap ingrés, que necessiten ajuda material, famílies d’immigrants
que demanen acolliment i amistat.
Creixement de la fe. A la família s’aprèn a viure les
coses més importants. Per això, és el millor lloc per aprendre a creure en
aquest Déu bo, Pare de tots; per a conèixer l’estil de vida de Jesús; per a
descobrir la seva Bona Notícia; per a pregar junts al voltant de la taula, per
a prendre part en la vida de la comunitat de seguidors de Jesús. Aquestes
famílies cristianes contribueixen a construir aquest món més just, més digne i
més feliç estimat per Déu. Són una benedicció per a la societat.
