JOAQUIM GOMIS

MOR   JOAQUIM   GOMIS

 Trist matí avui. Missatge primerenc que ens avisa de la mort sobtada d'en Joaquim Gomis, capellà (casat amb la Montse), escriptor, liturgista autodidacta i, sobretot, bon amic, a part de moltes més coses (membre del Centre de Pastoral Litúrgica, cofundador de revistes: El Ciervo, Foc Nou; fundador de Missa Dominical; persona clau en la revista Phase...; membre del Fòrum Vida i Evangeli on ens vam conèixer...). La veritat és que en Joaquim, sempre de bon humor, sempre senzill i proper, sempre creatiu, sempre animador de totes les empreses senzilles i de les complicades és una persona que es feia estimar molt. Una persona sense fills, que a la pràctica ha exercit de pare a diversos nivells amb molta gent (aquí ens hi incloem en Josep i jo, però em sembla que n'hi ha molts d'altres). Una persona fidel a l'Església a les verdes i a les madures (ara estava encantat amb el papa Francesc), bon veí de Sant Just Desvern, tertulià de plantilla del grup de jubilats de la plaça, i ciutadà d'aguda sensibilitat social.

També era lector i admirador (vés per on!) de la revista l'Agulla des del primer dia. Escric aquí, avui, perquè en Joaquim també era lector d'aquest blog, que tinc mig abandonat. Quan apareixia pel CPL sempre comentàvem la jugada i em deixava parada que em seguís la trajectòria tant de prop i que de tant en tant em convidés a escriure a Foc Nou o al Ciervo.

En fi, Joaquim. Que visquis en Déu. Et trobarem molt a faltar. Tant de bo sapiguem continuar amb el teu alè i la teva vitalitat treballant per tot allò que a tots ens apassionava i que, jo crec, forma part del Regne de Déu.

 Joaquim Gomis: 'He conocido sacerdotes con tendencia homosexual y este colectivo ha sido muy maltratado por la Iglesia'http://www.cadenaser.com/socie
enllaç  a   una    ENTREVISTA

Mor Joaquim Gomis, el millor observador de l’actualitat religiosa

Ds, 21/12/2013

(Jordi Llisterri –CR) Si un bon periodista sempre ha de tenir una punta d’escepticisme, Joaquim Gomis la tenia en la mesura de saber prendre la distància justa per ser el millor observador i analista de l’actualitat religiosa que hi havia a Catalunya. Ha mort sobtadament aquest dissabte al matí amb 82 anys al seu domicili de Sant Just Desvern. 

Sacerdot secularitzat als anys 90, s’ha mantingut actiu fins el darrer dia. Actualment era editor de la revista Foc Nou i col·laborador de El Ciervo. Són dues revistes en les que va estar implicat en la seva fundació, juntament amb el seus germans Joan Gomis i Llorenç Gomis, i la seva cunyada Roser Bofill.

Joaquim Gomis Sanahuja va néixer a Barcelona. Es va formar al Seminari de Barcelona i va estudiar teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Universitat Gregoriana de Roma. Va ser determinant que el seu pas per Roma coincidís amb la celebració del Vaticà II, que va marcar tota seva vida i pensament.

A partir dels anys 60, la seva trajectòria es va desplegar en dues cases: a el Centre de Pastoral Litúrgica, i a El Ciervo liderat per la família Gomis. Al CPL va ser-ne el gerent i va fundar i dirigir una de les iniciatives que ha tingut més ressò i que va incidir més en la renovació litúrgica postconciliar a Catalunya: la publicació Missa Dominical. Una publicació que va dirigir durant 20 anys i que facilita les monicions, pregàries i orientacions per a la homilia de cada diumenge i que utilitzen centenars de parròquies. Com altres publicacions del CPL, en la versió castellana també ha tingut una notable incidència a Llatinoamèrica.

La seva vessant periodística l’ha va desenvolupar principalment a les revistes El Ciervo i Foc Nou, especialment els darrers anys. Però també va ser determinant la seva col·laboració amb Joan Llopis en la informació religiosa dels primers anys del diari Avui, o la revista Vida Nueva amb la secció “Amb ulls catalans”.

Recentment, la revista El Ciervo ha aplegat en un volum les seves cròniques dels anys del Vaticà II. Sempre va mantenir un estil planer, gens eclesiàstic, crític i respectuós. I mai hi faltava un punt d’ironia. Amb els seus coneixements del món eclesiàstics, això el convertia en el millor observador i cronista de l'actualitat religiosa que han tingut Catalunya en els darrers anys.

Aquí podeu escoltar una breu entrevista a que li van fer aquest any a la Cadena Ser.

En la mort del Joaquim Gomis

Torno a obrir aquest bloc que fa mesos que tinc abandonat, perquè abans d’ahir, dia 21, va morir sobtadament de matinada el Joaquim Gomis, als seus 82 anys. Aquest matí hem celebrat a la parròquia de Sant Just Desvern la missa de l’enterrament i a mi m’ha tocat fer les pregàries. Aquí us les deixo.

1. Fa molts i molts anys, el Joaquim va preparar, a instàncies del Jordi Sans Vila, un fulletó vocacional en el qual destacava aquella frase de Carles de Foucauld: “…amb una confiança infinita, perquè vós sou el meu Pare”. Preguem perquè ara, aquest Pare en qui ell tant va confiar, el rebi en la seva vida per sempre. PREGUEM:

2. Preguem també per la Montse, la seva dona, i preguem igualment per tots aquells que el Joaquim va estimar i que el van estimar. Que el seu bon record els sigui consol i estímul per viure. PREGUEM:

3. Abans d’ahir, algú escrivia que el Joaquim havia trobat en el papa Francesc el Joan XXIII de la seva joventut i que per això ara ja havia pogut cantar el seu “Nunc dimittis”. Preguem pel papa Francesc. Perquè l’Esperit de Déu li doni encert i fortalesa en la seva tasca al servei de l’Església.

PREGUEM:

4. El Joaquim va ser una persona clau en la consolidació del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, i en les seves publicacions “Missa Dominical” i “Phase”. Preguem per tots els qui treballen al servei de la pastoral litúrgica. Perquè la seva tasca sigui un ajut valuós en el creixement d’una vida cristiana ferma i sòlida en les nostres comunitats. PREGUEM:

5. També abans d’ahir, algú altre definia el Joaquim com “el millor observador de l’actualitat religiosa”. Ho va ser des del principi en les revistes “El Ciervo i “Foc Nou”, ho va ser durant una llarga etapa amb en Joan Llopis al diari “Avui”, i ho era en tants i tants escrits de tota mena. Preguem pels periodistes i els escriptors. Perquè la seva aportació contribueixi a fer una societat més humana i una Església més fidel. PREGUEM: 

6. Preguem finalment per nosaltres, i per tota l’Església, i per tots els homes i dones de bona voluntat. Que, com el Joaquim, siguem persones apassionades per construir un món on tothom pugui viure dignament i en pau, il·luminat per la claror de la mirada amorosa d’aquest Déu que ara, en aquests dies de Nadal, es fa infant petit en els braços de Maria i de Josep a l’estable de Betlem. PREGUEM

Nota final perquè el Joaquim no se m’enfadi, ell que sempre deia que en els escrits no s’hi havien de posar termes tècnics ni d’argot savi. El “Nunc dimittis” és el nom llatí de l’himne que va pronunciar el vell Simeó al temple de Jerusalem quan els pares de Jesús hi van presentar el seu fill acabat de néixer: “Ara, Senyor, ja podeu deiar que el vostre serveny se’n vagi en pau, com li havñieu promès, perquè els meus ulls han vist la salvació...”. El text es troba a l’evangeli de Lluc 2,29-32.