El nadal de Jesús, un daltabaix salvador
Cansat Déu
d’estar a dalt del cel decidí baixar a la terra, per moltes raons i millors
motius. Avui destacaré unes raons per aquesta baixada de Déu, de dalt a baix,
de l’eternitat a la història, del diví a l’humà. Així ho creim els cristians,
però les raons que propòs poden servir per a moltes altres
persones-personatges, per a tothom.
Primera. Des de
dalt se veuen les coses, però no se senten bé les veus de la gent. I d’això
precisament es tractava i es tracta. Per a la relació humana tenim dues portes:
la capacitat de veure, d’observar la gent i els seus problemes. És una
capacitat que excel·leix en els pintors, poetes, científics i promotors
d’urbanitzacions..., i la capacitat d’escoltar la gent i la seva realitat, les
seves queixes, com també els gemecs de la natura. El veure parteix del qui mira
i l’escoltar té la lletra, la veritat primera, fora de qui para l’oïda, la
paraula la tenen els altres. Aquesta segona capacitat (l’escoltar) me sembla
primera en les relacions existencials humanes que vulguin i puguin ésser
saludables, salvadores.
Quan jo, o un
polític, posem per cas, o Déu mateix, posats a posar, vos pot dir “no m’ho
contis, no cal, jo ja ho sé, jo ho he vist”, impedeix i se romp quelcom
d’imprescindible: la veu originària què diu i com s’expressa l’altre, i moltes
vegades és allò poc que li queda (la paraula, el plor, la queixa, el silenci
imposat). Aquest poc no li prenguem mai. En canvi, no podem amb sinceritat
afirmar: “Jo t’he escoltat i t’he sentit”, si no és ver.
El veure, doncs,
és important. Nosaltres afirmam que Déu veié l’opressió del poble i decidí
alliberar-lo. És important veure-hi, i voler veure, perquè no es vagi amb cara
alta trepitjant les persones. Amb tot, escoltar sincerament i amb simpatia
(sentir-sentir), amb proximitat i entranyes, ben de prop i de dins mateix, és
primer per a unes relacions de salut i de salvació. Té prioritat i preferència
el tu, no el jo. És allò que passa, per estrany per poc corrent, a aquelles
persones que han despenjat el telèfon i senten: “Aquí Francesc: digau”. Un
líder que, en comptes de prendre la paraula per a tapar-nos la boca, es posa a
escoltar per aprendre de les nostres preguntes. Un papa que escolta abans de
parlar i pregunta abans de respondre, desconcerta a buròcrates eclesiàstics i
anima el poble que camina entre incerteses. Ara demana que li respongui tothom
sobre la problemàtica familiar, sexual, matrimonial, etc. I aquesta
(l’escoltar) és una de les raons de l’encarnació de Déu en Jesús de Natzaret.
Segona. Déu en
Jesús ens assenyala com anar enfondint més encara la davallada de proximitat,
de sensibilitat, d’humanització. Casos i oportunitats no en falten. Quantes
vegades exclamam “ho sent” amb veu buida de contingut. És una emoció i
sensibilitat que hem d’omplir de veritat, de sinceritat. Déu en Jesús infant,
amb uns pares cercant sostre a Betlem, desnonats, emigrants,,etc., ha après des
de les situacions viscudes, la veritat del sentir la fredor, la injustícia, el
menyspreu, el rebuig. No podem afirmar “ho sent” impunement. Si no pots parlar
amb sentiments veres, calla. No ens omplim la boca de manera fraudulenta. Al
poble no l’enganyam. Com aquell bisbe hospitalitzat que visita una dona
operada. El bisbe li diu: “Sé exactament com se sent!” “Ah! sí?, respon la
dona, li han extirpat els ovaris?”. No diguem que “ho sents o ho sentim”, quan
no ho vius, no ho vivim. Aquesta anècdota obri la finestra per dir-nos que hi
ha camí a fer en molts terrenys: cap al món de la dona, en l’Església i en la
societat, per exemple. No diguis “ho sent” quan a la pràctica es deixen fora
d’atenció o amb gana immigrants i infants. No diguis “ho sent” retallant en
educació i que el nin no pugui plorar a plaer “abbà” com Jesús en la seva
llengua. No diguis “ho sent” quan empenys els treballadors a l’atur imposant, moltes
maneres de fer-ho, els minisous afavorint els maxiguanys dels capitals... No ho
sents i punt.
Per aquest Nadal
ens pot ser una bona felicitació la
Carta del papa Francesc “L’alegria
de l’evangeli”, on s’hi destaca precisament, sense oblidar les situacions
tristes ni deixar de denunciar les injustes, l’evangeli de l’alegria. Cal
escoltar i sentir. Bon Nadal!
Bartomeu
Bennàssar i Vicens
Felanitx - Nadal
2013
