EN 10 FRASES
El president de la Generalitat, Artur Mas, en el
discurs de Cap d'Any, defensa que es pugui celebrar la consulta prevista per al
9 de novembre del 2014, pas essencial per al procés sobiranista engegat a
Catalunya. Ha fet una crida a lliurar una "gran batalla democràtica"
i totalment "pacífica" per poder exercir el dret a decidir. El
president també ha emplaçat el govern de Mariano Rajoy a permetre la consulta i
ha ofert mà estesa a Espanya perquè no es vegi Catalunya "com un enemic,
sinó com un aliat" de present i de futur.
Any del
tricentenari
1. "Celebrarem gairebé un miracle: un poble que
tenia totes les de perdre no només segueix existint sinó que a més es planteja
amb més força que mai guanyar una gran batalla democràtica i per mitjans
totalment pacífics: la de decidir lliurement el seu futur com a país, com a
nació i com a societat".
Consulta del
9-N
2. "Sé que al voltant d'aquest gran repte no hi
ha unanimitat. Hi ha forces polítiques que no ho comparteixen i sobretot
persones, compatriotes nostres, que ho veuen amb preocupació, temor i fins i
tot contrarietat".
3. "Totes les posicions han de poder ser
defensades amb respecte i amb bona convivència. En allò que depengui de mi,
així serà".
4. "Són els vots i les urnes els que han de
decidir i determinar les proporcions i la magnitud de les majories i de les
minories del país".
Crida al
govern de Rajoy
5."[Demano] a l'Estat que ens deixi votar. Que
escolti la veu del poble català, i que no aixequi murs per silenciar-la. Que
deixi decidir a qui sent la necessitat de decidir".
Un dret a
decidir guanyat a pols
6. "Les catalanes i els catalans, els d'ahir i
els d'avui, s'han guanyat el dret a decidir el seu futur perquè han sabut
mantenir viva la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i el seu
dret, molt sovint en contra de normes i lleis injustes".
7. "El
poble català prefereix governar-se que no pas ser governat. I ho vol fer en una
Europa més unida, més forta, i més federal".
Mà estesa a
Espanya
8. "Demanem que se'ns deixi votar. I que l'Estat
no ens vegi com un adversari ni molt menys un enemic. Hem sigut quan hem pogut,
volem ser ara i podem ser en el futur un aliat, un bon aliat. Però des de la
llibertat".
Brots verds
en l'economia
9. "L'any que ara s'acaba és el sisè d'una
recessió econòmica que ha provocat autèntics estralls. Tanmateix, sembla que
per primer cop podem començar la remuntada".
Esforços per
a superar la crisi
10. "La ferida que ha provocat la recessió és
molt fonda i per tant no es poden esperar curacions miraculoses. Caldrà temps,
perseverança, talent i coratge per refer-se del tot".
Política
08/01/2014
Consulta
Sala-i-Martin:
"Catalunya es quedarà a Europa i assumirà una part del deute
espanyol"
L’economista
compara la situació de Catalunya i Espanya amb un segrest: “És evident que
abans que passi negues qualsevol negociació, però després ja és una altra cosa”
Mar Sabé
L’economista
Xavier Sala-i-Martin ha explicat avui a El Matí de Catalunya Ràdio que si
Catalunya s’independitza “immediatament es quedarà a Europa i també
assumirà una part del deute espanyol”.
“El deute espanyol és espanyol, del Reino de España”, ha explicat l’economista, “i si ens amenacen en no permetre’ns formar part de la Unió Europea durant tres generacions, nosaltres els direm que es quedin tot el deute que tenen, que suposaria un 125% del seu PIB i, per tant, no podrien afrontar”.
“Un cop votem i diem que volem marxar, tots els europeus vindran i diran: Pacteu!”, ha explicat, perquè ni a Alemanya ni a França ni a cap país de la Unió Europa que té empreses fincades a Catalunya o Espanya els interessa un conflicte entre els dos països.
Això sí, Sala-i-Martin també ha expressat que tot això passarà un cop feta la votació, perquè abans faran tot el possible per intentar no permetre el diàleg i, per tant, continuaran amb tota la força que tenen per intentar evitar-la. “És com si es produís un segrest: abans que segrestin a algú, evidentment negues qualsevol tipus de negociació, però un cop han segrestat a algú, negocies qualsevol cosa abans de que mori una persona”, ha comparat.
“Abans de la votació, a tothom li interessa dir que no es voti; no perquè Catalunya esdevingués un desastre amb una suposada independència, sinó perquè els espanyols pringarien moltíssim!”, ha conclòs el professor de Columbia.
“El deute espanyol és espanyol, del Reino de España”, ha explicat l’economista, “i si ens amenacen en no permetre’ns formar part de la Unió Europea durant tres generacions, nosaltres els direm que es quedin tot el deute que tenen, que suposaria un 125% del seu PIB i, per tant, no podrien afrontar”.
“Un cop votem i diem que volem marxar, tots els europeus vindran i diran: Pacteu!”, ha explicat, perquè ni a Alemanya ni a França ni a cap país de la Unió Europa que té empreses fincades a Catalunya o Espanya els interessa un conflicte entre els dos països.
Això sí, Sala-i-Martin també ha expressat que tot això passarà un cop feta la votació, perquè abans faran tot el possible per intentar no permetre el diàleg i, per tant, continuaran amb tota la força que tenen per intentar evitar-la. “És com si es produís un segrest: abans que segrestin a algú, evidentment negues qualsevol tipus de negociació, però un cop han segrestat a algú, negocies qualsevol cosa abans de que mori una persona”, ha comparat.
“Abans de la votació, a tothom li interessa dir que no es voti; no perquè Catalunya esdevingués un desastre amb una suposada independència, sinó perquè els espanyols pringarien moltíssim!”, ha conclòs el professor de Columbia.
