Mig miler de
religiosos per festejar l'Any de la Vida Consagrada amb realisme i esperança
(Jordi Llisterri -CR) Alegria, esperança,
missió, fraternitat, pregària, perifèria i profetisme. Són set aspectes a
celebrar de la vida consagrada i que van posar com a testimoni personal set
religiosos i religioses en l'acte central de celebració de l'Any de la Vida Consagrada a Catalunya. Aquest
dissabte a la Salle Bonanova de Barcelona es van aplegar més de mig miler de
religioses i religiosos convocats per la Unió de Religiosos de Catalunya (URC).
Representen el principal actiu pastoral de Catalunya, que compta amb més de
6.500 membres de les diverses institucions de vida consagrada.
Una celebració que no va deixar al marge les
dificultats de la vida consagrada a Europa, com la disminució d'efectius,
l'envelliment i la manca de vocacions. "Un temps que ens resulten difícils
de comprendre", deia l'arquebisbe Santiago Agrelo en la missa que
va obrir la celebració de dissabte. Un temps en que "Jesús com a
polític no s'emportaria cap vot" perquè enlloc de basar-se en la
demoscòpia "et demana la vida".
L'eucaristia va ser presidida per una de les
frases que el papa Francesc ha adreçat als religiosos en la convocatòria
de l'Any de la Vida Consagrada que engany celebra tota l'Església: "És
necessari mirar el passat amb gratitud, viure el present amb passió, i abraçar
amb esperança el futur"
Només els
cecs no ho veuen
L'arquebisbe franciscà de Tànger, el gallec Santiago
Agrelo, va ser el protagonista de la jornada amb la ponència central. Una
intervenció realista i esperançada des de l'experiència de minoria en un diòcesis
al Marroc, amb els pobres i la immigració com a referent, alhora que
amb un to jovial i irònic. "T'has fet vella, vida religiosa" va
afirmar davant d'un auditori no precisament juvenil.
Però per Agrelo "només un cec no veu que ens
trobem en condicions optimes per sortir a la missió: som pocs i amb data de
caducitat. No ens queda més força que la nostra debilitat". És la
conclusió d'Agrelo després de denunciar que s'ha "malgastat massa energies
en mantenir el que és vell" i que "la vida religiosa seria un desastre
si haguéssim tingut les vocacions que voldríem".
Agrelo va sustentar la oportunitat que aquesta pobresa
representa per la vida consagrada en el fet que "els raonaments de Déu no
s'assemblen als nostres" i que "potser porgant-nos Déu ens reclama el
lloc que li correspon". Per l'arquebisbe de Tànger si "hem de fer
veure la glòria de Déu en allò petit, ¿encara no ens sentim prou petits?"
Amb referències a diverses promeses bíbliques,
Agrelo veu "el camí marcat". I no és altre que buscar la identitat
"caminant a la trobada amb els pobres". "Hem rebut la bona
notícia per als pobres" i "si no ens trobem amb els pobres, no ens
trobarem amb l'Evangeli".
Música i
testimoni
L'acte al teatre de la Salle Bonanova el va obrir una intervenció del
president de la URC. El claretià Màxim Muñoz va demanar també "ser
més agosarats", especialment en tot allò que exigeix "la conversió
pastoral que demana el papa Francesc". I com a religiosos ser capaços
de "contagiar l'alegria al poble del costat".
La música i els testimonis també van omplir l'acte. El
marista Manuel Castillo, la dominica de l'Anunciata Rosa M. Picas,
la vedruna Laura Riudavets, el franciscà Josep M. Massana, la carmelita
descalça M. del Carmen Montcerdà, la Teresiana Viqui Molins, i el
claretià Joan Soler, van ser el set religiosos que van oferir un breu
testimoni sobre el sentit de la vida consagrada. I diversos fragments populars
d'òpera van donar-hi un to festiu amb dues veus de qualitat, la soprano Laia
Camps Farrés i el tenor Joan Martínez Colàs.
El cardenal Lluís Martínez Sistach va anar a
fer una salutació a l'inici de l'acte. L'arquebisbe de Barcelona va remarcar el
sentit que continua tenint la vida religiosa i el que aporten a l'Església:
"Què seria una diòcesis sense la vida consagrada: doncs seria
pobre". Durant tota la trobada els va acompanyar el director general
d'Afers Religiosos, Enric Vendrell. La celebració es va tancar amb un
dinar.
