Demà es celebra a Barcelona el funeral
d'Estat per les víctimes del tràgic vol de Germanwings. Per imposició de
l'arquebisbat de Barcelona es farà en un format confessional. Serà una
missa catòlica.
Església Plural ha fet pública la
següent nota de rebuig a aquesta imposició i reclamant una cerimònia
semblant a la que es va fer a la catedral de Colònia, a la que pertany
la següent imatge.
Com a cristians i cristianes, membres de l'església diocesana de
Barcelona, ens sentim profundament dolguts i avergonyits per la
imposició, per part del nostre bisbe Martinez Sistach, d'un format
confessional catòlic pel funeral d'Estat en memòria de les víctimes de
la tragèdia de l'avió de Germanwings.
Aquesta imposició impedirà mostrar al món una imatge d'una
Església, la catalana, que respecta i valora la diversitat de creences i
conviccions de les víctimes, dels seus familiars i de les persones que
els voldran acompanyar en el dol. La imatge que es va veure a Colònia,
d'un acte ecumènic, obert a la presència d'altres tradicions religioses,
com mostra la foto que acompanya aquesta nota, no es podrà veure a
Barcelona, on l'acte central serà la celebració d'una missa, el culte
més significatiu dels fidels catòlics.
Cal diferenciar un acte religiós d'una determinada confessió, com
va ser el funeral a la catedral francesa de Notre Dame du Bourg à
Digne-les-Bains, on no van assistir autoritats, d'un acte d'Estat com el
de Colònia o el que dilluns 27 d'abril es celebrarà a Barcelona. El
primer és un acte religiós, els altres dos són actes civils en un espai
religiós. El bisbe de Colònia ho va entendre correctament, però en canvi
el de Barcelona no.
Imposar una celebració confessional, com és una missa, es pot
arribar a interpretar com un intent de capitalitzar el gest solidari de
la societat catalana amb el dolor dels familiars de les víctimes
d'aquest dramàtic accident per part d'una religió concreta, la catòlica,
a risc de violentar algunes consciències.
Amb aquesta decisió es corre el risc de semblar que es busca més la
glòria mundana que no pas l'esperit de misericòrdia propi de l'anunci
evangèlic de Jesús. Pot semblar que les víctimes no importin i que només
es procuri per la notorietat de qui presidirà la cerimònia i la de la
institució que presideix a Barcelona.
El Govern de la Generalitat també n'és responsable, i ens dol que
no hagi impulsat una altra mena de funeral i s'hagi supeditat al format
imposat per la jerarquia catòlica. Imaginem que és conscient que la
imatge que es veurà ens retrotraurà a molts a èpoques que ja haurien
d'estar superades, on les cerimònies d'Estat eren actes confessionals.
En aquests funeral Europa no veurà pas representat un país modern,
respectuós amb la llibertat de creences.
Fa temps que Església Plural venim denunciant aquestes pràctiques
que només contribueixen a acréixer més, entre una part de la ciutadania,
la necessitat de fer fora de l'espai públic les manifestacions
religioses i les creences. Situacions com les que viurem aquest dilluns
perjudiquen, i molt, el treball de molt temps, de tantes persones i
entitats, en defensa de la laïcitat com un espai de trobada entre
societat i creences. Cap govern de Catalunya ha afrontat amb coratge
aquest repte i es segueixen fent cerimònies civils amb un format
religiós confessional, com la missa anual de Sant Jordi al Palau de la
Generalitat i la posterior benedicció de les roses, o el tractament
d'autoritat que rep la jerarquia catòlica en determinats actes
institucionals.
Una cerimònia així no beneficia ningú fora dels qui entenen que la
seva religió gaudeix d'un estatus superior a la d'altres religions i
creences, que cal evidenciar i preservar. No beneficia ningú, ni
l'Església, ni la societat catalana, ni les seves institucions, ni molt
menys a aquells familiars de les víctimes que poden sentir com les seves
conviccions no són tingudes en compte i es poden trobar violentades
per una imposició poc encertada i que té ben poc de cristiana, de
tolerant i de misericordiosa.
Quan molts hem celebrat que el papa Francesc inaugurés l'any de la
misericòrdia, la imatge que l'Església catalana transmetrà al món serà
la d'una institució amb senyals d'egocentrisme i insensible a la
consciència i conviccions de les víctimes.
Si de la visita de Benet XVI a Barcelona en va quedar la foto de
les religioses fregant l'altar de la Sagrada Família, d'aquest funeral
en pot quedar la foto de la intransigència religiosa, de la incapacitat
de la cúpula catòlica de posar-se al servei d'una societat que vol
expressar els seus sentiments sense haver d'identificar-se amb cap
confessió religiosa en concret.
Sortosament, la gran majoria dels homes i dones que formem
l'Església catòlica catalana entenem la nostra fe d'una manera diferent,
i per aquest motiu vivim aquest esdeveniment amb vergonya i dolor.
De res han servit les peticions i les notes de queixa que
determinats sectors de l'església catòlica, així com també altres
esglésies cristianes amb presència a Catalunya, han fet públiques
aquests dies, és per això que, davant la manca de resposta positiva a
aquestes peticions per part de l'arquebisbat de Barcelona, fem una crida
als catòlics que participin en el funeral, així com a les autoritats
civils que hi siguin presents, a fer patent, d'una manera respectuosa
amb el sentit de l'acte, el malestar i el desacord amb el seu format, i
la manera que considerem més oportuna és la de no anar a rebre la
comunió en el moment que aquesta es reparteixi i quedar-se tothom dret
en el seu seient.
