“El progrés
de la vida cristiana es juga en el tu a tu”
(Laura Mor –CR) L'Esperit bufa, però cal dialogar personalment
amb el jove i ajudar-lo a interpretar allò viscut. És una de les
principals conclusions de la segona jornada de la Vocalia
de pastoral de joves i vocacional de la Unió de Religiosos de
Catalunya que dissabte va aplegar una cinquantena de persones a l'Escola
Vedruna-Àngels. Una qüestió d'especial interès en aquesta setmana que ha
començat amb la Jornada Mundial de la Vida Consagrada.
El jesuïta Enric Puiggròs, responsable de
pastoral vocacional de la Companyia de Jesús, va compartir la pròpia
experiència congregacional pel que fa a l'acompanyament de joves i de forma
especial en la dimensió vocacional. En la seva intervenció va dir que cal
“incidir en la personalització, en la necessitat que el jove
aprofundeixi”. D'aquesta manera, i conscient de les dificultats
compartides entre els assistents pel que fa a la disponibilitat, Puiggròs
va emplaçar-los a “garantir que el jove llegeixi bé les experiències viscudes”,
i no caure en el perill “d'organitzar activitats una darrera l'altre” i
“transformar-nos en mers gestors pastorals que oblidin el tu a tu”.
Els participants –entre els quals, religioses,
religiosos, laics enviats per congregacions, o membres dels equips de pastoral
de les escoles– van dedicar un matí de reflexió conjunta a analitzar
l'estratègia apostòlica que segueixen els jesuïtes en la promoció de vocacions,
i a conèixer iniciatives concretes. El ponent va voler explicar que des de
la companyia entenen “la promoció de vocacions no com anar vendre el producte
de la pròpia Companyia de Jesús”, sinó que posen “la recerca vocacional en el
context de tota vida cristiana que, si es viu autènticament, es formula la
pregunta 'què vol el Senyor de mi?'”.
“Atrinxerats
en les nostres famílies religioses”
La trobada va servir per consensuar diferents línies
de futur. Una d'elles, alimentar el treball en xarxa en moltes de les accions
pastorals dels membres de la URC. “Encara estem molt atrinxerats en cadascuna
de les nostres famílies religioses”, ha explicat Enric Puiggròs, i també ha
destacat que tanmateix “en l'àmbit de la pastoral de joves cada vegada són més
freqüents les accions compartides i en xarxa.”
En aquesta línia, es va plantejar la qüestió de “Com
pot ajudar la URC aquest intercanvi?”. El secretari d'aquesta entitat, Lluís
Serra, va reconèixer que cal millorar i no va tancar portes a fer de la URC
un espai comú de trobada. Una proposta que facilitaria donar sortida a tota
persona en recerca, encara que no sàpiga exactament com concretar la seva
inquietud.
El tarannà comunicatiu del papa
Francesc també es va fer present en la trobada a mesura que els
participants anaven confirmant la necessitat d'un llenguatge més natural:
“Expressar la nostra experiència espiritual, no sols vocacional, sinó
l'experiència cristiana, implica un llenguatge que no sigui 'afectat', sinó el
de la gent a peu de carrer”.
Canvis de
fons
Puiggròs, que està en contacte amb la URC i la CONFER
–la Conferencia Española de Religiosos–, reconeix com els darrers anys s'està
estenent una convicció: “La promoció de vocacions no ha de ser una finalitat en
si mateixa”. Per aquest motiu, els participants de la matinal han de vigilar
que “el desig de trobar vocacions davant l'escassedat de número no ens faci
projectar angoixa per trobar nova gent”.
En canvi, Puiggròs apel·la a “mostrar-se a la gent i a
promoure una acció de personalització de la fe”. És a dir, a treballar perquè
es puguin donar les condicions per fer efectiva “la demanda de gratuïtat de
l'Esperit, que és qui va actuant i cridant els joves”.
Així, hi ha cada vegada més consens en què “el progrés
de la vida cristiana es juga és en el tu a tu”. I això implica que les ordes i
les congregacions han de triar: “No pots invertir tant de temps en muntar
activitats i en canvi has de dedicar més temps a parlar amb la gent”, va
concretar el jesuïta.
Aquest seguit de propostes estratègiques se sumen al
fet que s'està produint “un augment objectiu de gent que està a la recerca” i
que és “igualment clar” que la gent no busca “explícitament i de forma
automàtica l'església catòlica com una resposta única, sinó que va
buscant”. Per això, des de la Companyia de Jesús es creu que “ens hem de
posar les piles, per mostrar-nos còmodament amb altres possibilitats, per dir
'nosaltres creiem que el crist i la manera de viure'l en la comunitat cristiana
i catòlica té sentit'”.
Agendes
plenes, un perill en la crida vocacional
La jornada convocada per la URC va servir també per
posar sobre la taula el risc que molts religiosos –especialment els de mitjana
edat– “es trenquin” si no vigilen “a l'hora de triar a què dediquem els
esforços. Perquè són tantes les necessitats que tothom ens estira”, ha recordat
Puiggròs i ha recomanat “discreció i sentit comú” a l'hora d'escollir què fer.
També ha fet aquesta lectura de la problemàtica exposada: “Com d'atractiva pot
ser la vida d'un religiós que té una agenda que fa més por que no admiració?
Quin to de vida podem transmetre?”.
Els assistents, en el moment d'abordar aquest punt,
van voler tocar de peus a terra i van acceptar que “el món és com és i hem
de saber-hi viure. Viure amb sentit en un món que corre és un repte que podem
seguir assumint si Déu ens hi ajuda”.
