CARTA ALS REIS
2015
Estimats Reis: Jo com sempre feel a
la cita anual. Vos escric la meva carta per fer-vos les peticions per aquest
any 2015.
Volia dir-vos: no dugueu més mòbils
amb whatsapp, perquè estic fart de veure joves i també persones majors amb
càrrecs de responsabilitat, pendents tot lo sant dia del teclat i la pantalleta:
el temps del dinar, mentre assisteixen a un acte públic, sigui una conferència
o la presentació d’un llibre..., fins i tot durant un funeral. Pensant-ho bé,
el que vos deman és que dugueu seny, coneixement, educació i respecte a tots
els usuaris per tal que emprin, amb la mesura adequada, aquest aparell que, amb
la seva
tecnologia, ens pot comunicar amb els de lluny i, si no anam vius,
aïllar-nos dels que tenim a la vora. Ja m’enteneu.
El que sí que em podeu portar
enguany són moltes ampolletes de perfum, aigua de colònia, aroma, essència, com
li vulgueu dir, per veure si d’alguna manera podrem eliminar la pudor de la
corrupció que ens envaeix pertot arreu. Un ja no sap cap a on es pot girar, ni
de qui es pot fiar. Una vegada més i, per desgràcia, es compleix aquella dita
tan nostra: “Allà on sembla que no hi plou, no hi poden estar de goteres”. Sé
que la meva petició no mata la rel del problema però almanco mitiga el tuf.
Cada any, no cal recordar-ho,
portau en les vostres carrosses sacs de caramels. Vos deman que n’hi afegigueu
uns quants més. Convé repartir-ne a tothom: als nins, als joves, als de mitjana
edat i als vells (ara aquest mot no es pot emprar, s’ha de dir majors o tercera
edat) per endolcir, reblanir, edulcorar..., no sols el coll o la gargamella,
sinó també els cors, les paraules, les expressions de la cara... i així
eliminar mots agres, gestos amb arestes, sequedat d’esperit.
Perdonau, sants Reis, el meu atreviment.
El regal que ara vos vull comanar és molt especial i per això, el vos hauré
d’explicar una mica. Vosaltres destriàreu en el firmament l’estrella que vos
guià fins al lloc on era Jesús. Com que en sou els descobridors, és la vostra
estrella.
Disculpau la meva gosadia: me
podríeu regalar una petita part d’aquesta estrella? Mirau, les tenebres sembla
que guanyen a la llum. La fosca cada cop més envaeix el nostre món. La societat
actual va molt perduda. Ens manquen el que avui anomenam punts de referència.
En va cercam una llum que ens porti on hi ha Jesús. Si em deixau una part de la
vostra estrella lluminosa, una espipellada, vos assegur que no la me quedaré
només per a mi, la compartiré amb totes aquelles persones que cerquen i a
vegades no troben.
Vosaltres no vos cansàreu i, quan
l’estrella desaparegué de la vostra vista, seguíreu cercanti així, arribàreu
fins a Jesús. D’igual manera, estic segur que la resplendor dels bocinets de la
vostra estrella que em portareu guiaran i conduiran cap a Jesús moltes persones
que el cerquen; i aquestes mateixes espurnes de llum de l’estrella els menaran
a descobrir també el sentit de la vida i a gaudir de l’autèntica alegria.
Esper que, com sempre, atendreu les
meves demandes.
Vos estim
Andreu Genovart Orell
