“La
Catalunya independent serà un referent per a la resta del país: hi ha una
solució a l’abast, i això és molt poderós”
Francesc Ribera, Titot, (Berga,
1967) és conegut sobretot per ser el líder del grup Brams, però també ha
participat en altres projectes com ara Mesclat o Dijous Paella. És també
regidor per la CUP al seu poble, Berga, i és qui posa el cos i l’ànima a Josep
Maria Cantimplora, un desgraciat cantautor de Rupit que va ser dilluns passat a
Can Lliro amb versions de cançons com el “La, la, la”, “Viva España” o “Un
ramito de violetas”
Ets regidor per la CUP, una
formació que ha estat comparada amb l’emergent Podemos. Quines diries que són
les diferències essencials entre un moviment i l’altre?
Dues de bàsiques, la primera és
evident: el marc de referència. Podemos té la intenció de refundar Espanya i la
CUP de marxar-ne. A la CUP li pot semblar prou bé que es pretengui reconstituir
l’estat espanyol però reneguem del fet que els ciutadans de Catalunya, el País
Valencià, Mallorca, Menorca o les Pitiüses hagin d’estar sotmesos a la decisió
conjunta de tots els ciutadans de l’estat espanyol. L’altra diferència és que
Podemos neix de dalt abaix, de cop, com a èxit d’una idea sorgida en una reunió
de mitja dotzena de persones i la CUP neix de la base, com a resultat d’anys de
treball al carrer.
La CUP ha ocupat un espai central
en el joc de partits entorn de la celebració del 9N. Li podem demanar un paper
semblant de cara a les pròximes eleccions plebiscitàries? O sembla que serà més
partidària de les llistes separades?
Jo personalment —i la CUP en
conjunt— som partidaris de llistes separades. Crec que la unitat s’ha de fer no
el dia de les eleccions sinó l’endemà. El dia que toqui trencar les regles de
joc amb l’Estat Espanyol. Per mor de l’acumulació de força, sumaran més
indecisos tres llistes que no pas una, que cohesionarà els convençuts però
apartarà els indecisos.
Esquerra Republicana té seccions
a les Illes Balears i al País Valencià, però sembla que a l’hora de parlar de
Països Catalans ho fa amb la boca petita. La CUP, per contra, defensa
permanentment la nació completa, però no està instal·lada a la resta de
territori. Som massa tendres nacionalment, a la perifèria, per poder gaudir
d’una formació com aquesta? I d’altra banda, com expliques que l’ANC rebutjàs la creació d’una secció a
Mallorca?
Sí, te les puc respondre les dues
juntes. I no ssé si sabria fer-ho separades. El regionalisme del Principat és
d’una altra casta que el gonellisme o el blaverisme. No és malintencionat, parteix
del desconeixement. L’independentisme (és a dir la gent que s’ha de plantejar
l’existència dels Països Catalans) ha crescut de manera exponencial en quatre o
cinc anys. I reacciona entre el paternalisme i la por a ser titllat
d’imperialista. Aquesta gent no ha tingut temps material per fer el mateix
recorregut reflexiu que els que portem vint o vint-i-cinc anys en la lluita.
Per tant difícilment hagis pogut anar a deu vint-i-cincs d’abril o deu
trenta-uns de desembre si fa només tres anys que ets independentisme. Amb tot,
jo, més que criticar aquesta gent considero que qui ha de fer autocrítica som
els independentistes de vell tall, que no hem estat capaços de posar tot el
pòsit reflexiu, d’estudi i de debat d’aquests anys a disposició dels nous independentistes.
I aquests han construït la seva nova ideologia amb algunes peces de l’imaginari
provincià espanyol. Però insisteixo, la culpa és nostra.
De quina manera creus que ens
afectarà als mallorquins la independència del Principat? N’hi ha que ho veuen de
manera negativa (increment de la pressió fiscal i lingüística), d’altres, en
canvi, ho veuen com l’impuls necessari per despertar l’independentisme a casa
nostra.
És del tot versemblant la
hipòtesi d’un augment. Com dius de la pressió fiscal i lingüística però això,
més enllà de la incomoditat, no deixa de ser un esperó perquè la gent vagi
desemmascarant l’estat imperialista. Ara, s’ha d’estar preparat per l’envit,
això sí. Però l’envit ha començat, l’estat no ha esperat a que el Principat se
segregui. (Lapao, RTVV, TiL) i, de moment, dels seus atacs en treiem més
rendiment nosaltres que no pas ells.
Quina creus que ha de ser la
relació de la Catalunya independent amb la resta de la nació? Ens sereu un far?
Una barca remolcadora? O un llast? I els catalans conscients de la resta de
territori, què serem? Catalans a l’exili? Ciutadans catalans? Ciutadans
espanyols?
De referent. Quedarà clar que res
no és impossible. Hi haurà una solució a l’abast. I això és molt poderós.
A Mallorca hem viscut aquestes
darreres setmanes moviments convulsos entre les formacions que haurien de
compondre MÉS (PSM, Iniciativa-Verds i Esquerra). També al País Valencià s’han
viscut enfrontaments en el si de Compromís. Com ho expliques? Com ho veus? El
problema són els partits? O les persones? O totes dues coses?
Crec que se n’ha fet una molt
mala gestió, per les dues parts. El de menys és qui tingui raó. D’hòsties n’hi
ha a totes les botigues, el problema és si te les fots a l’aparador. Realment
m’ha sorprès que les dues parts ho hagin gestionat tan malament. I em sorprèn
que setmanes després insisteixin en situar el conflicte en demostrar qui té raó
i qui no. Això a la gent que havien il·lusionat no li importa.
Mentrestant, iniciatives com la
d’Ona Mediterrània, que miren de trobar espais comuns, conviuen amb la
precarietat més absoluta de la visibilitat de mitjans públics com TV3. Els
canals de la corporació catalana són a punt de desaparèixer dels nostres
televisors.
L’estat demostra punteria. Però
amb l’hegemonia comunicativa no han estat capaços de vèncer la lluita
ideològica en defensa de l’ensenyament en català, per exemple. Això ens ha de
fer creure en els nostres mitjans, per modestos que semblin.
