Com gairebé tothom sap, l'any que tot just acabam de
tancar ha estat, entre d'altres, el de la commemoració del tercer centenari del
naixement de fra Juníper Serra, un esdeveniment que ha estat objecte de
celebracions institucionals i d'un bon nombre d'activitats que han tractat de
dibuixar el perfil d'aquest petrer tan universal com agosarat. No debades estam
parlant d'unapersona que dugué a terme una tasca immensa i que cal
contextualitzar en la seva dimensió real, lluny dels tòpics que per ventura han
impedit que els propis mallorquins l'acceptem com la persona despresa i cabdal
que va ser, i que ara, de mica en mica, els investigadors i estudiosos s'han
encarregat de situar en el lloc que, una vegada desentelats certs mites i
boires, realment li pertany.
Això és el que s'ha encarregat de fer, entre d'altres,
Jordi Puigdomènech López, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i
autor del llibre De Petra a Califòrnia. Vida, pensament i llegat de Juníper
Serra (Edicions Documenta Balear, Col·lecció Menjavents núm. 110). Vaig
assistir a la presentació d'aquest magnífic volumsobre Miquel J. Serra i Ferrer
–el verdader nom de fra Juníper- el passat 12 de desembre, a la Capella
de la Misericòrdia de Palma. I he de confessar que ho vaig fer atret per la
idea d'acostar-me el més objectivament possible a la vida i obra d'un dels
nostres mallorquins més il·lustres; de llevar-me, per dir-ho en termes
entenedors, alguns tels o prejudicis que m'impedien tenir una visió real i
ajustada de la seva tasca i testimoni, sense cap dubte extraordinaris.
I no vaig quedar-ne gens decebut, tot sigui dit.
L'estudi de Puigdomènech és exhaustiu i rigorós, tal com pertoca a tot bon
investigador. Després d'analitzar els principals corrents filosòfics i
religiosos sota els quals va créixer i es va desenvolupar el pare Serra,
s'endinsa de ple dins el vessant pel qual tal volta és més conegut: la seva
tasca humanitària com a evangelitzador i fundador de missions que, amb el
temps, donaren lloc a ciutats tan importants com San Diego, San Francisco o Los
Ángeles, un fet que ha merescut que la seva figura estigui immortalitzada al
Capitoli de Washington com un dels fundadors de la nació nord-americana. Tot i
això, potser el més interessant de tot l'estudi és la descripció del perfil
humà de Juníper Serra, un vertader intel·lectual que, entre altres mèrits, dotà
d'enorme prestigi a la Universitat Lul·liana, un dels precedents de l'actual
Universitat de les Illes Balears.
Diu Puigdomènech que un fet puntual, la mort del
seu pare, va ser allò que decidí JuníperSerra a abandonar la tasca docent i
intel·lectual per abraçar de ple la tasca missionera. Això no fou en absolut un
fet gratuït o casual: ja al segle XIII alguns ordes de frares mendicants havien
apostat per deixar de banda l'aïllament de la vida monacal. O, dit d'una altra
manera, ja no era imprescindible “buscar la salvació en l'apartament de la vida
ciutadana”, en paraules del propi autor. D'aquesta manera Serra s'adonà que la
seva vocació no era la còmoda vida del claustre ni la universitària, sinó allò
que l'autor anomena l'apostolat popular, una opció que al seu temps
devia resultar sens dubte tan transgressora com revolucionària.
No debades el beat petrer coneixia les obres de
FrayBartolomé de las Casas, en què com tothom sap es relata el desencís que
havien suposat les primeres experiències patides amb els colonitzadors
espanyols embarcats en la conquesta d'Amèrica. Amb aquest bagatge, Juníper
Serra inicià el seu periple amb l'únic objectiu de promoure les tasques
humanitàries i d'evangelització, oposant-se sovint als abusos dels colons i la
soldadesca. El seu objectiu, al capdavall i com conclou l'autor del llibre en
un dels seus capítols més reeixits, no era sinó incentivar en aquells indrets
“la lliure circulació dels homes, els productes i les idees”.
No us sona de res, això?