Bartomeu Suau:
"Practicant és tota persona que fa el que Jesús ens va ensenyar"
Repte On
s'estableix Bartomeu Suau es crea parròquia, es fa poble. De fet, aquest
capellà mallorquí, rector a la Indioteria i al Pont d'Inca, ha treballat per
convertir una barriada en una comunitat cohesionada i arrelada. No cal dir que
se n'ha sortit
CRISTINA ROS
| Actualitzada
el 25/12/2013
Bartomeu
Suau, rector del barri palmesà de la Indioteria des del 1979, hi ha fet una
gran feina d'integració.
Acaba de rebre, a Madrid, un dels
premis de la Fundació Esplai al Voluntariat per la trajectòria de tota una
vida. També s'ha vist com a personatge central de Més que un barri, el
documental dedicat al barri palmesà de la Indioteria, dirigit per Iskra
Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib.
Bartomeu Suau (Palma, 1944) és un religiós singular. Abans d'asseure'ns per a
l'entrevista, organitza una colla de nens i nenes que han de fer una de les
múltiples activitats de la parròquia de la Indioteria i ens ensenya el Club
Esplai Jovent, que des del 1981 és l'element de cohesió i dinamització d'una
barriada que abans era marginal i que amb el temps s'ha convertit en un model
de poble a imitar. Avui reuneix 600 nens i nenes i 90 monitors, que són els
mateixos nens del barri que ja han crescut.
Què recorda
dels seus inicis com a rector a la Indioteria, el 1979?
Quan hi vaig arribar feia uns anys que aquella mena de
poblet antic s'havia convertit en una barriada al costat d'un polígon
industrial de recent construcció. S'hi havien edificat més de cinc-cents pisos,
als quals havien arribat unes sis-centes famílies treballadores provinents de
tot arreu. Les famílies no es coneixien. La droga i la delinqüència s'hi havien
establert. Vaig arribar a la Indioteria en els moments més difícils de la
barriada. D'altra banda, jo tenia l'escola dels meus pares, que eren mestres
del temps de la República, grans mestres que contribuïen a canviar la societat.
Tot d'una ja em vaig posar per feines.
Us van rebre
bé a la barriada?
Hi va haver de tot: vaig tenir l'admiració d'alguns i
un fort rebuig d'altres. El bisbe, Teodor Úbeda, em suggerí que anàs a Madrid a
veure què feien en parròquies de barriades marginals. Ho vaig fer i vaig veure
que es podia treballar. Vaig decidir que m'havia d'integrar, fer molta feina per
crear un bon clima al barri. Això, esclar, va provocar forts problemes amb les
bandes de la droga i de la delinqüència, perquè sabien que aquell bon ambient
actuaria en la seva contra. M'apallissaren, i cada vegada que ens robaven anava
a cercar-los perquè ho tornessin. Fins un dia, molt important, que vengueren
els dos caps de les bandes i em digueren: "Tomeu, tu has guanyat.
Marxam".
¿S'ha de
tenir una concepció especial de l'Evangeli per actuar com vostè ho fa?
Pens que Jesús va venir al món per fer això, per
treballar per als que més ho necessiten, per ajudar els més vulnerables. Ja tot
d'una, a la Indioteria em demanava sovint què faria Jesús si fos al meu lloc.
Estava segur que no s'esperaria dins l'església que venguessin els fidels, sinó
que, com diu l'Evangeli, aniria a veure els leprosos, els cecs, que vol dir els
més dèbils. Aquí no hi ha miracles. Mai no hi ha miracles: el miracle de la
transformació d'aquest barri és la feina feta dia rere dia.
Què vol dir
"Més que un barri"?
Un barri no és com un poble, on la gent està arrelada
i hi viu de manera més o manco permanent. Un barri sol viure en un canvi
continuat de població, en un gran desarrelament. Per això és tan important
transformar-lo en un poble, on tothom té cura del seu niu. I en sortir d'aquest
niu se'n troba un altre que també l'acull, que el coneix i l'estima, que està
cohesionat com a poble. Així, tot d'una que hi ha un problema, es detecta i es
pot afrontar. És imprescindible que els nins creixin amb arrels, han de saber
d'on són. Si un nin coneix tothom que viu al seu edifici, i el coneixen, ja no
pegarà una potada al vidre de l'entrada per rompre'l.
¿Aquest és
el significat de la paraula parròquia , per vostè?
La parròquia és una unió de persones, convivència,
compartir. I no hi pot haver parròquia sense poble.
Però avui
les parròquies han perdut molts fidels...
A mi m'estranya quan sent que l'Església ha perdut
molts seguidors. No ho compartesc. Qui és practicant? Per mi ho és tota persona
que, sigui creient o no, intenta fer el que Jesús ens va ensenyar. Lligar la
pràctica amb el fet d'anar a missa i al confessionari és una cosa del
franquisme. El més important avui és que la gent sigui feliç i, en aquest
sentit, el millor és fer feliços els altres.
Vostè deu
ser partidari de l'Església dels pobres que proclama el nou papa. Què n'opina
de certes proclames elitistes i conservadores d'alguns bisbes i arquebisbes?
Miri, ni el Papa, ni els bisbes estan al carrer. Tenen
una feina molt difícil, que no té res a veure amb la meva, que és estar amb la
gent al carrer. No som qui per jutjar un papa o un bisbe, no tenc els elements
suficients per fer-ho. Estigui o no d'acord amb el que fan, sempre rés per
ells. Jo no vull jutjar a ningú, el que m'importa de veres és no deixar de ser
qui som.
¿No creu
necessari fomentar l'esperit crític entre la gent del barri?
¿A vostè li sembla que en una barriada obrera, amb
problemes greus per arribar a final de mes, ens preocupam de l'esperit crític?
El que volem i necessitam és crear un esperit positiu. El Club d'Esplai Jovent
no és un lloc d'entreteniment. És l'espai per fomentar l'amistat, l'entrega als
altres, la voluntat de canvi, l'esperança per un món millor i, també i
especialment, la formació d'un criteri per saber decidir. Això és fonamental.
Cristina
Ros
ACTUALITAT:
Club d'Esplai Jovent: 34 anys fent poblehttp://dbalears.cat/actualitat/ara
Club
d'Esplai Jovent: 34 anys fent poble
Tomeu
Suau és un home conegut i admirat a moltes bandes de Mallorca. Aquest
singular religiós ha estat des del primer dia i fins avui -i ja han passat
trenta-quatre anys- el cós i l'esperit vius del Club Esplai Jovent, una associació
amb molta tradició dins la barriada palmesana de la Indioteria, i que en els
últims anys ha estès també la seva tasca al nucli marratxiner del Pont d'Inca,
del qual Suau n'és també rector.
Tota la història, des de l'incipient principi fins a la realitat que ha esdevingut, queda retratada al documental Més que un barri, que avui es presenta a les 18 hores a Trui Teatre, i que servirà tant als profans d'aquest món com a aquells que el coneixen bé per fer un repàs a la història del capellà i l'organització que un dia va somiar; un relat que explica per ventura part de la transformació col·lectiva que ha aconseguit al seu voltant.
L'ambient associatiu i participatiu a una zona on aquests elements eren inèdits és la llavor que sembrà Tomeu Suau i arrelà amb força, amb l'ajuda de centenars de joves compromesos, que en tot aquest temps han passat per la plaça de la parròquia de la Indioteria, oferint bona part del seu temps lliure sense cap contraprestació a canvi. Hores i més hores preparant tota casta de projectes i activitats, dels quals els beneficiaris directes eren els petits de la zona.
Uns projectes que de mica en mica agafaren pes i alçada, i que amb l'ajuda de tots, també de les autoritats de torn independentment del seu color polític, han permès la creació d'una granja escola, una cooperativa de formació, i un club de majors, entre d'altres.
El resultat de tot plegat és un exemple de vertebració social únic a Mallorca, vigent i reconegut. Fer poble allà on just hi havia uns quants horts i habitatges disseminats és el mèrit de Suau i la seva gent, que ara podeu veure en pantalla, gràcies a aquest treballaudiovisual.
Dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib, el documental s'ha elaborat a partir dels testimonis d'alguns dels responsables d'aquest procés, entreteixint de forma narrativa les experiències d'uns i altres per posar en valor la interrelació de la comunitat i el treball cooperatiu dels seus membres.
Tota la història, des de l'incipient principi fins a la realitat que ha esdevingut, queda retratada al documental Més que un barri, que avui es presenta a les 18 hores a Trui Teatre, i que servirà tant als profans d'aquest món com a aquells que el coneixen bé per fer un repàs a la història del capellà i l'organització que un dia va somiar; un relat que explica per ventura part de la transformació col·lectiva que ha aconseguit al seu voltant.
L'ambient associatiu i participatiu a una zona on aquests elements eren inèdits és la llavor que sembrà Tomeu Suau i arrelà amb força, amb l'ajuda de centenars de joves compromesos, que en tot aquest temps han passat per la plaça de la parròquia de la Indioteria, oferint bona part del seu temps lliure sense cap contraprestació a canvi. Hores i més hores preparant tota casta de projectes i activitats, dels quals els beneficiaris directes eren els petits de la zona.
Uns projectes que de mica en mica agafaren pes i alçada, i que amb l'ajuda de tots, també de les autoritats de torn independentment del seu color polític, han permès la creació d'una granja escola, una cooperativa de formació, i un club de majors, entre d'altres.
El resultat de tot plegat és un exemple de vertebració social únic a Mallorca, vigent i reconegut. Fer poble allà on just hi havia uns quants horts i habitatges disseminats és el mèrit de Suau i la seva gent, que ara podeu veure en pantalla, gràcies a aquest treballaudiovisual.
Dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib, el documental s'ha elaborat a partir dels testimonis d'alguns dels responsables d'aquest procés, entreteixint de forma narrativa les experiències d'uns i altres per posar en valor la interrelació de la comunitat i el treball cooperatiu dels seus membres.
Més que un barri', el documental
que narra la transformació de la Indioteria
S'estrena
dissabte al Trui Teatre i explica com va començar la xarxa que cohesiona el
districte
ENRIC BORRÀS
Palma. | Actualitzada
el 06/12/2013
El Club
d'Esplai Jovent és l'epicentre de la transformació que ha viscut la Indioteria
El capellà Bartomeu Suau va ser l'espurna per
transformar un barri perifèric de Palma -crescut del desarrollismo
franquista- en un poble cohesionat enmig d'una ciutat que no parava de créixer:
la Indioteria. Ara, trenta-quatre anys després d'atiar el foc, el documental Més
que un barri narra la història que va començar amb el Club d'Esplai Jovent
fundat per Suau. D'allà varen sortir des d'una granja escola fins a una
cooperativa o un club de la tercera edat, entre d'altres. Ara, a l'esplai hi
participen 600 al·lots i 90 monitors. Relaciona més de 300 famílies i garanteix
la cohesió social del barri.
"El documental ha de servir perquè la gent
s'adoni que el que fa és important, que quan ens ajuntam som capaços de canviar
el món", explica Suau. Vol que Més que un barri serveixi per
explicar com han aconseguit teixir una Indioteria unida però, sobretot, perquè
els qui ho han fet i ho fan cada dia es valorin a si mateixos. El documental,
dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per Cinètica Produccions, s'estrenarà
dissabte a les 18h al Trui Teatre i també s'emetrà per IB3.
La xarxa creada al voltant o a partir
del Club d'Esplai va crear els lligams necessaris per evitar el conflicte en
una zona urbana que havia crescut envaint el poble de la Indioteria. Suau explica
que, arran de la construcció del polígon de Son Castelló a finals dels
seixanta, a principis dels anys setanta es varen començar a fer habitatges de
pisos en una zona que fins llavors era rural. Els nouvinguts ben aviat es van
menjar el poble, que va quedar superat per una allau humana de gent que venia
de fora de Mallorca i no es coneixia entre si. A partir de mitjan anys setanta,
com en moltes altres zones urbanes, això va començar a causar conflictes.
Quan Suau va arribar al barri, destinat
a la parròquia de Sant Josep del Terme, l'any 1979, va muntar uns campaments a
Menorca. Allà va proposar -i els nins i al·lots van votar-hi a favor- obrir un
esplai: el Club d'Esplai Jovent, nascut el novembre de 1980. "Tot el que
es fa comença a partir dels joves de l'esplai", indica Suau. L'entitat ha
estat el punt de partida de projectes com la cooperativa educativa, que cada
any forma entre 130 i 150 alumnes i que varen començar un grup de membres de
l'esplai d'entre desset i vint anys el 1984, empesos per Suau. S'hi fan
itineraris per a adults i per a joves, des de formació en mecànica d'automòbils
o manteniment d'embarcacions, fins a cursos d'orientació laboral, de com trobar
i mantenir una feina o, fins i tot, pràctiques en empresa.
Impulsor
El capellà irreductible, capaç d'atiar
tot un barri, es treu mèrit com a impulsor de les moltes iniciatives sorgides
al voltant de Jovent. Explica que les duen a terme, sempre, joves provinents de
l'esplai: "Jo només prenc un cafè amb ells, els anim a fer-ho i hi
intervenc just si hi ha problemes o cal parlar amb l'administració". "En
surt gent molt bona i estic convençut que continuaran", assegura, perquè
"Jovent ha transmès una filosofia de lluita per al barri a tots els que hi
han passat: encara que treballin en altres llocsLa xarxa creada al voltant de
l'esplai no només va servir per cohesionar un barri crescut com un bolet, sinó
també per fer que fos capaç d'assumir l'onada migratòria dels noranta, que ha
causat molts més problemes en d'altres barris de Palma, com Son Gotleu.
"Molta gent de sempre va vendre
els pisos per comprar-se un xalet a fora i en varen arribar de llocs com
Senegal, Kenya i Llatinoamèrica, però duien els nins a l'esplai i allà s'havien
de relacionar amb els altres pares i els monitors", conta Suau. Admet que,
entre la segona onada d'immigrants i, després, la crisi econòmica, han estat
uns anys difícils, però veu el futur amb optimisme perquè el barri és unit.
A banda de Suau, Més que un barri
dóna veu a monitors que entraren a Jovent sent nins, pioners de la cooperativa,
joves que hi passaren i els fou útil, i expolítics de les administracions que
hi van donar suport. El documental va reunir en una sala un expresident i una
exbatlessa socialista, Francesc Antich i Aina Calvo, amb dos homòlegs populars:
Gabriel Cañellas i Catalina Cirer. Tots quatre comparteixen en un plató
improvisat idees, reflexions i opinions sobre un teixit al qual tots feren
costat, el que havia començat de la mà de Bartomeu Suau i els membres del Club
d'Esplai Jovent.
