La meva foto
Correu electronic: preverespartforana@gmail.com

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ:

dissabte, 7 de desembre del 2013

TOMEU SUAU A S'INDIOTERIA




Bartomeu Suau: "Practicant és tota persona que fa el que Jesús ens va ensenyar"
Repte On s'estableix Bartomeu Suau es crea parròquia, es fa poble. De fet, aquest capellà mallorquí, rector a la Indioteria i al Pont d'Inca, ha treballat per convertir una barriada en una comunitat cohesionada i arrelada. No cal dir que se n'ha sortit

 
CRISTINA ROS | Actualitzada el 25/12/2013
Bartomeu Suau, rector del barri palmesà de la Indioteria des del 1979, hi ha fet una gran feina d'integració.
Acaba de rebre, a Madrid, un dels premis de la Fundació Esplai al Voluntariat per la trajectòria de tota una vida. També s'ha vist com a personatge central de Més que un barri, el documental dedicat al barri palmesà de la Indioteria, dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib. Bartomeu Suau (Palma, 1944) és un religiós singular. Abans d'asseure'ns per a l'entrevista, organitza una colla de nens i nenes que han de fer una de les múltiples activitats de la parròquia de la Indioteria i ens ensenya el Club Esplai Jovent, que des del 1981 és l'element de cohesió i dinamització d'una barriada que abans era marginal i que amb el temps s'ha convertit en un model de poble a imitar. Avui reuneix 600 nens i nenes i 90 monitors, que són els mateixos nens del barri que ja han crescut.
Què recorda dels seus inicis com a rector a la Indioteria, el 1979?
Quan hi vaig arribar feia uns anys que aquella mena de poblet antic s'havia convertit en una barriada al costat d'un polígon industrial de recent construcció. S'hi havien edificat més de cinc-cents pisos, als quals havien arribat unes sis-centes famílies treballadores provinents de tot arreu. Les famílies no es coneixien. La droga i la delinqüència s'hi havien establert. Vaig arribar a la Indioteria en els moments més difícils de la barriada. D'altra banda, jo tenia l'escola dels meus pares, que eren mestres del temps de la República, grans mestres que contribuïen a canviar la societat. Tot d'una ja em vaig posar per feines.
Us van rebre bé a la barriada?
Hi va haver de tot: vaig tenir l'admiració d'alguns i un fort rebuig d'altres. El bisbe, Teodor Úbeda, em suggerí que anàs a Madrid a veure què feien en parròquies de barriades marginals. Ho vaig fer i vaig veure que es podia treballar. Vaig decidir que m'havia d'integrar, fer molta feina per crear un bon clima al barri. Això, esclar, va provocar forts problemes amb les bandes de la droga i de la delinqüència, perquè sabien que aquell bon ambient actuaria en la seva contra. M'apallissaren, i cada vegada que ens robaven anava a cercar-los perquè ho tornessin. Fins un dia, molt important, que vengueren els dos caps de les bandes i em digueren: "Tomeu, tu has guanyat. Marxam".
¿S'ha de tenir una concepció especial de l'Evangeli per actuar com vostè ho fa?
Pens que Jesús va venir al món per fer això, per treballar per als que més ho necessiten, per ajudar els més vulnerables. Ja tot d'una, a la Indioteria em demanava sovint què faria Jesús si fos al meu lloc. Estava segur que no s'esperaria dins l'església que venguessin els fidels, sinó que, com diu l'Evangeli, aniria a veure els leprosos, els cecs, que vol dir els més dèbils. Aquí no hi ha miracles. Mai no hi ha miracles: el miracle de la transformació d'aquest barri és la feina feta dia rere dia.
Què vol dir "Més que un barri"?
Un barri no és com un poble, on la gent està arrelada i hi viu de manera més o manco permanent. Un barri sol viure en un canvi continuat de població, en un gran desarrelament. Per això és tan important transformar-lo en un poble, on tothom té cura del seu niu. I en sortir d'aquest niu se'n troba un altre que també l'acull, que el coneix i l'estima, que està cohesionat com a poble. Així, tot d'una que hi ha un problema, es detecta i es pot afrontar. És imprescindible que els nins creixin amb arrels, han de saber d'on són. Si un nin coneix tothom que viu al seu edifici, i el coneixen, ja no pegarà una potada al vidre de l'entrada per rompre'l.
¿Aquest és el significat de la paraula parròquia , per vostè?
La parròquia és una unió de persones, convivència, compartir. I no hi pot haver parròquia sense poble.
Però avui les parròquies han perdut molts fidels...
A mi m'estranya quan sent que l'Església ha perdut molts seguidors. No ho compartesc. Qui és practicant? Per mi ho és tota persona que, sigui creient o no, intenta fer el que Jesús ens va ensenyar. Lligar la pràctica amb el fet d'anar a missa i al confessionari és una cosa del franquisme. El més important avui és que la gent sigui feliç i, en aquest sentit, el millor és fer feliços els altres.
Vostè deu ser partidari de l'Església dels pobres que proclama el nou papa. Què n'opina de certes proclames elitistes i conservadores d'alguns bisbes i arquebisbes?
Miri, ni el Papa, ni els bisbes estan al carrer. Tenen una feina molt difícil, que no té res a veure amb la meva, que és estar amb la gent al carrer. No som qui per jutjar un papa o un bisbe, no tenc els elements suficients per fer-ho. Estigui o no d'acord amb el que fan, sempre rés per ells. Jo no vull jutjar a ningú, el que m'importa de veres és no deixar de ser qui som.
¿No creu necessari fomentar l'esperit crític entre la gent del barri?
¿A vostè li sembla que en una barriada obrera, amb problemes greus per arribar a final de mes, ens preocupam de l'esperit crític? El que volem i necessitam és crear un esperit positiu. El Club d'Esplai Jovent no és un lloc d'entreteniment. És l'espai per fomentar l'amistat, l'entrega als altres, la voluntat de canvi, l'esperança per un món millor i, també i especialment, la formació d'un criteri per saber decidir. Això és fonamental.
Cristina Ros





ACTUALITAT:
  Club d'Esplai Jovent: 34 anys fent poble







Club d'Esplai Jovent: 34 anys fent poble
Tomeu Suau és un home conegut i admirat a moltes bandes de Mallorca. Aquest singular religiós ha estat des del primer dia i fins avui -i ja han passat trenta-quatre anys- el cós i l'esperit vius del Club Esplai Jovent, una associació amb molta tradició dins la barriada palmesana de la Indioteria, i que en els últims anys ha estès també la seva tasca al nucli marratxiner del Pont d'Inca, del qual Suau n'és també rector.

Tota la història, des de l'incipient principi fins a la realitat que ha esdevingut, queda retratada al documental Més que un barri, que avui es presenta a les 18 hores a Trui Teatre, i que servirà tant als profans d'aquest món com a aquells que el coneixen bé per fer un repàs a la història del capellà i l'organització que un dia va somiar; un relat que explica per ventura part de la transformació col·lectiva que ha aconseguit al seu voltant.

L'ambient associatiu i participatiu a una zona on aquests elements eren inèdits és la llavor que sembrà Tomeu Suau i arrelà amb força, amb l'ajuda de centenars de joves compromesos, que en tot aquest temps han passat per la plaça de la parròquia de la Indioteria, oferint bona part del seu temps lliure sense cap contraprestació a canvi. Hores i més hores preparant tota casta de projectes i activitats, dels quals els beneficiaris directes eren els petits de la zona.

Uns projectes que de mica en mica agafaren pes i alçada, i que amb l'ajuda de tots, també de les autoritats de torn independentment del seu color polític, han permès la creació d'una granja escola, una cooperativa de formació, i un club de majors, entre d'altres.

El resultat de tot plegat és un exemple de vertebració social únic a Mallorca, vigent i reconegut. Fer poble allà on just hi havia uns quants horts i habitatges disseminats és el mèrit de Suau i la seva gent, que ara podeu veure en pantalla, gràcies a aquest treballaudiovisual.

Dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib, el documental s'ha elaborat a partir dels testimonis d'alguns dels responsables d'aquest procés, entreteixint de forma narrativa les experiències d'uns i altres per posar en valor la interrelació de la comunitat i el treball cooperatiu dels seus membres.



Més que un barri', el documental que narra la transformació de la Indioteria
S'estrena dissabte al Trui Teatre i explica com va començar la xarxa que cohesiona el districte
ENRIC BORRÀS Palma. | Actualitzada el 06/12/2013
El Club d'Esplai Jovent és l'epicentre de la transformació que ha viscut la Indioteria
El capellà Bartomeu Suau va ser l'espurna per transformar un barri perifèric de Palma -crescut del desarrollismo franquista- en un poble cohesionat enmig d'una ciutat que no parava de créixer: la Indioteria. Ara, trenta-quatre anys després d'atiar el foc, el documental Més que un barri narra la història que va començar amb el Club d'Esplai Jovent fundat per Suau. D'allà varen sortir des d'una granja escola fins a una cooperativa o un club de la tercera edat, entre d'altres. Ara, a l'esplai hi participen 600 al·lots i 90 monitors. Relaciona més de 300 famílies i garanteix la cohesió social del barri.
"El documental ha de servir perquè la gent s'adoni que el que fa és important, que quan ens ajuntam som capaços de canviar el món", explica Suau. Vol que Més que un barri serveixi per explicar com han aconseguit teixir una Indioteria unida però, sobretot, perquè els qui ho han fet i ho fan cada dia es valorin a si mateixos. El documental, dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per Cinètica Produccions, s'estrenarà dissabte a les 18h al Trui Teatre i també s'emetrà per IB3.
La xarxa creada al voltant o a partir del Club d'Esplai va crear els lligams necessaris per evitar el conflicte en una zona urbana que havia crescut envaint el poble de la Indioteria. Suau explica que, arran de la construcció del polígon de Son Castelló a finals dels seixanta, a principis dels anys setanta es varen començar a fer habitatges de pisos en una zona que fins llavors era rural. Els nouvinguts ben aviat es van menjar el poble, que va quedar superat per una allau humana de gent que venia de fora de Mallorca i no es coneixia entre si. A partir de mitjan anys setanta, com en moltes altres zones urbanes, això va començar a causar conflictes.
Quan Suau va arribar al barri, destinat a la parròquia de Sant Josep del Terme, l'any 1979, va muntar uns campaments a Menorca. Allà va proposar -i els nins i al·lots van votar-hi a favor- obrir un esplai: el Club d'Esplai Jovent, nascut el novembre de 1980. "Tot el que es fa comença a partir dels joves de l'esplai", indica Suau. L'entitat ha estat el punt de partida de projectes com la cooperativa educativa, que cada any forma entre 130 i 150 alumnes i que varen començar un grup de membres de l'esplai d'entre desset i vint anys el 1984, empesos per Suau. S'hi fan itineraris per a adults i per a joves, des de formació en mecànica d'automòbils o manteniment d'embarcacions, fins a cursos d'orientació laboral, de com trobar i mantenir una feina o, fins i tot, pràctiques en empresa.
Impulsor
El capellà irreductible, capaç d'atiar tot un barri, es treu mèrit com a impulsor de les moltes iniciatives sorgides al voltant de Jovent. Explica que les duen a terme, sempre, joves provinents de l'esplai: "Jo només prenc un cafè amb ells, els anim a fer-ho i hi intervenc just si hi ha problemes o cal parlar amb l'administració". "En surt gent molt bona i estic convençut que continuaran", assegura, perquè "Jovent ha transmès una filosofia de lluita per al barri a tots els que hi han passat: encara que treballin en altres llocsLa xarxa creada al voltant de l'esplai no només va servir per cohesionar un barri crescut com un bolet, sinó també per fer que fos capaç d'assumir l'onada migratòria dels noranta, que ha causat molts més problemes en d'altres barris de Palma, com Son Gotleu.
"Molta gent de sempre va vendre els pisos per comprar-se un xalet a fora i en varen arribar de llocs com Senegal, Kenya i Llatinoamèrica, però duien els nins a l'esplai i allà s'havien de relacionar amb els altres pares i els monitors", conta Suau. Admet que, entre la segona onada d'immigrants i, després, la crisi econòmica, han estat uns anys difícils, però veu el futur amb optimisme perquè el barri és unit.
A banda de Suau, Més que un barri dóna veu a monitors que entraren a Jovent sent nins, pioners de la cooperativa, joves que hi passaren i els fou útil, i expolítics de les administracions que hi van donar suport. El documental va reunir en una sala un expresident i una exbatlessa socialista, Francesc Antich i Aina Calvo, amb dos homòlegs populars: Gabriel Cañellas i Catalina Cirer. Tots quatre comparteixen en un plató improvisat idees, reflexions i opinions sobre un teixit al qual tots feren costat, el que havia començat de la mà de Bartomeu Suau i els membres del Club d'Esplai Jovent.