Teresa Forcades: "El Procés Constituent es voldria presentar a les autonòmiques del 2016"
Teresa Forcades: "El Procés Constituent es voldria presentar a les autonòmiques del 2016"
Teresa Forcades: "El Procés Constituent es voldria presentar a les autonòmiques del 2016"
Definició "Som anticapitalistes, però
estem a favor de la iniciativa privada. Volem estimular el cooperativisme"
Papa "La paraules de Francesc tenen potencial de ruptura, però
caldrà veure la praxi"
Al Procés Constituent li ha arribat l'hora de convertir-se en partit
polític?
No.
Ens presentem com un moviment polític, que vol
presentar-se a les properes autonòmiques del 2016 o quan es convoquin. Però no
és ni l'únic objectiu ni el primer. Abans hem d'estructurar un moviment social
de base que ara tot just està començant. Tenim 44.000 adhesions i això és una
xifra important, però no en tenim prou. Ara hi ha més de 80 assemblees locals,
però hem de veure si en els propers dos anys això agafa cos.
I si agafa
cos?
Estarem en disposició de dir que anem a unes
eleccions, però no per governar en el marc de l'actual Constitució. El nom
Procés Constituent vol dir que si es presenta a les eleccions i guanya, el que
fa és dissoldre el Parlament per constituir una assemblea constituent, i que
debati sobre tot el que estem fent aquests mesos. No som un partit. Volem
impulsar una ruptura pacífica i democràtica.
Sona a
utopia.
Les retallades han deixat un 30% de persones a
Catalunya sota el llindar de la pobresa i un 12% en situació franca de misèria.
El que seria utòpic és esperar la solució des de dalt. La solució passa perquè
cada persona es vegi a ella mateixa com una actora. Sortir de la passivitat.
Com seria
aquesta societat nova?
Parlem de ruptura i d'anticapitalisme. I per a mi és
molt important distingir capitalisme d'iniciativa privada. Sóc monja
benedictina. Tenim un taller de ceràmica i una botigueta, sóc empresària cooperativa.
Però abans del capitalisme existeix la iniciativa privada, que, lluny de ser
reprimida, ha de ser potenciada. El problema d'això que en diem capitalisme
és que hi ha una retòrica de llibertat i una praxi de manca de llibertats.
Quan el 1989
va caure el Mur de Berlín, ¿la gent de la RDA que el van empènyer només volien
els béns materials que no tenien o també volien llibertat?
Aquest estiu he estat a Dresden, la ciutat on va
començar tot. Vaig conèixer aquella gent. El que cridaven no era que volguessin
la unió amb la part oest. El que deien era: "Nosaltres som el poble",
i no el comitè central. Però Helmut Kohl ho va canviar a "Nosaltres som un
poble"... Reivindicaven la llibertat però no perquè "Vull el que tu
tens", sinó perquè "Vull poder decidir" i no que la Stasi em
fiscalitzi.
A Catalunya,
amb l'actual sistema capitalista, l'esperança de vida, per exemple, ha
augmentat extraordinàriament.
Sap quina és
la diferència d'esperança de vida entre Pedralbes i Nou Barris? 8 anys.
Si em diu
que hi ha desigualtats dins el sistema, és evident. Però vivim més anys, més
gent que mai sap llegir i escriure o té estudis universitaris, som conscients
de l'existència dels drets humans... Amb l'auge de les democràcies liberals
s'han fet enormes progressos socials, no creu?
Distingiria, perquè la lluita social és dinàmica. El
que planteja el Procés Constituent és que allò que el capitalisme considera
danys col·laterals, no ho són.
S'afirmen
anticapitalistes. Com es diu el sistema que ve a continuació?
El model és estimular el cooperativisme. El 2004, en
un congrés a Roma, un directiu del Deutsche Bank va dir: "Quan anem al
Tercer Món, fem un contracte en virtut del qual guanyem mil euros i en paguem
un al treballador. Ens diuen que això no és ètic. S'equivoquen. Preguntem-nos
quant guanyava aquesta persona abans d'aquest contracte. Si es moria de gana,
encara m'ha de donar les gràcies". Jo era a la cabina de traducció i se'm
va entortolligar la llengua. I vaig dir que allò era una bestiesa. I vaig
perdre la feina.
És ètic
voler guanyar diners?
En aquestes condicions, en absolut. És la crítica
marxista a la plusvàlua. El que seria contrari a l'ètica és que convertim la
capacitat de treballar de les persones en una mercaderia. Puc comprar i vendre
i guanyar diners, legítim, però una cosa són els objectes i una altra la
capacitat de treball, que és indissociable de la meva dignitat.
I la
diferència del talent? Què en fem de les diferències que genera la natura?
No pot ser que siguin objecte de discriminació, com si
fossin gent amb un coeficient d'intel·ligència zero i dependents.
Hi ha algun
lloc del món que funcioni com a vostè li agradaria?
Cap a imitar. Llocs per aprendre'n, molts. Com
Islàndia, a qui la troica europea volia imposar unes mesures
d'austeritat que jo en diria de criminalitat. El poble va dir que no es creia
que no hi hagués alternativa. No és un paradís, però no tenen un 30% de
pobresa. I també se'n pot aprendre dels països llatinoamericans que han fet
processos de ruptura.
Si hem de
jutjar pels resultats de les últimes eleccions, els alemanys semblen encantats
amb Merkel.
Les eleccions li han donat la majoria, però els vots
dels que no l'han votat són més que els dels que l'han votat.
El papa
Francesc va afirmar fa uns dies a Sardenya que "L'actual sistema econòmic
ens porta a una tragèdia". ¿Aquestes paraules la reconcilien amb la seva
vocació?
La meva vocació neix amb una experiència personal de
crida de Déu, que és el que m'aguanta. I això no depèn del papa Francesc o de
qui sigui. Que parli així és positiu, però el canvi no pot venir de dalt. Si
Francesc és capaç d'impulsar canvis serà perquè s'aliarà amb tots els moviments
de base. Les seves paraules tenen potencial de ruptura, però cal veure la
praxi.
Diumenge,
mentre facin l'acte del Procés Constituent, a Tarragona beatificaran més de 500
capellans i monges, i laics, màrtirs de la Guerra Civil. Quina posició té sobre
això?
La beatificació no és injusta en si mateixa, però sí
pel context històric: són màrtirs d'una guerra civil, després d'un alçament
militar contra un règim democràtic. I durant i després del conflicte bèl·lic hi
va haver una aliança de la major part de l'Església amb aquest poder. En
absència de cap revisió, un acte com la beatificació de Tarragona, mereixent el
màxim respecte, té una lectura política. A més, hi ha privilegis de l'Església
catòlica a Espanya que són contradictoris amb la laïcitat de l'Estat, una
laïcitat que necessitem perquè sigui democràtic i plural.
¿Preferiria
que aquestes beatificacions vinguessin després d'una petició de perdó pública
de l'Església pel paper que va fer durant la dictadura?
Exacte.
En quin punt
està el Procés Constituent respecte al procés per la independència?
No només estem per la independència, sinó que estem
per la Declaració Unilateral per la Independència. El Procés Constituent
reivindica la sobirania plena, des del primer dia, i el manifest ho diu molt
clar.
¿Preferiria
una Espanya social a una Catalunya capitalista?
No. Igualment, ni que pogués tenir aquesta societat de
més justícia social units amb Espanya, jo preferiria no estar units amb
Espanya.
Per què?
Perquè vull
un poder polític proper, que no em diguin que la culpa la té Madrid i que a
Madrid diguin que la té Brussel·les, i que allà diguin que la té Pequín o qui
sigui. I perquè tinc aquest amor a la diversitat cultural. Cito Espriu:
"Els catalans podem morir per genocidi, però mai per suïcidi". És la
meva motivació.
Vostè ha
adquirit un paper protagonista en la vida col·lectiva del país. Quin preu
n'està pagant?
El primer és l'allau de peticions que no són
assumibles, i això que tinc tres persones que m'ajuden. És una insatisfacció
haver de dir que no. I va en augment. I segon, molta gent em reconeix pel
carrer i, si estic parlant amb algú i t'interrompen, fan impossible la
conversa.
¿I por de
ser convertida en aquest estereotip de "la monja més radical
d'Europa"?
No seria la primera persona que tingués un catacrac
nerviós, però la meva comunitat és un gran avantatge. M'imagino a vegades que
estic en un pis particular amb un telèfon... Seria impossible.
Per pair tot
això, té algun passatge favorit de l'Evangeli?
Sí. "Cada dia té els seus maldecaps". Ho diu
Jesús, tal qual. I un altre de més bonic: "Vosaltres busqueu primer el
Regne de Déu i la resta se us donarà d'escreix". No et preocupis
d'assegurar-te el futur, treballa per una causa justa i no pateixis.
En el fons,
vostè està proposant un cel a la terra.
No voldria
ser apocalíptica, però ara tenim...
...un
infern.
Sí, i crec que davant d'unes circumstàncies infernals
hem de lluitar. La lluita per ella mateixa dignifica la vida de qui s'hi fica,
tingui èxit o no. I, per tant, m’hi
fico.
