19 juny 2014
1.- aquesta vegada arribàrem als 14 PARTICIPANTS,
molts tenint en compte unes absències més que justificades, la dels 4 companys
que, a més, també són arxiprests i que estaven reunits amb el Consell Episcopal
a Santa Llúcia (Francesc Munar, Jaume Mas, Joan Bordoy i Antoni Riutort):
altres absències foren: Jaume Alemany
(informà que es trobava fora de Mallorca), Bartomeu Bennàssar, Miquel Company i
Bartomeu Suau Mayol, i Joan Oliver i Joan Parets.
Així que els 14, i tots també
asseguérem i compartírem bona taula (amb cava afegit, detall de part del donat
Joan!), fórem
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Antoni Mateu
Joan Perelló
Pere Mascaró
Pere Orpí
Jaume Serra
Adrover
|
Tomeu Tauler
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Antoni Riutord
Gaspar Monserrat
Sebastià Salom
Antoni Garau
i Joan Sunyer
Ramos
|
2.- tal com acordàrem, encetàrem la
lectura del GOIG DE L’EVANGELI, guiats pels següents lectors, cadascú amb
el seu estil i tarannà:
§
Una evangelización
para la profundización del kerygma 160 -
175 = JOAN PERELLÓ
§
Las repercusiones
comunitarias y sociales del kerygma 176 -
185 = LLORENÇ LLADÓ
§
La inclusión social
de los pobres 186 - 216 = ANTONI GARAU
§
El bien común y la
paz social 217 - 237 = ANDREU GENOVART
§
El diálogo social
como contribución a la paz 238 - 258 = TOMEU TAULER
3.- ja era ben a prop de les 12,30 que
encetàrem el darrer bloc : INFORMACIONS
...
§
apropament
a JAUME SASTRE en la seva VAGA DE FAM: s’informa que va esser millor anar-hi
personalment, contacte directe, solidari amb els seus objectius (demanda de
diàleg i una escola de qualitat), dignitat de la seva vaga ...
§
REESTRUCTURACIÓ
DIÒCESI ...
§
CONGRÉS
EVANGELITZACIÓ ...
4.- ACORDAM que, durant els mesos
d’estiu, CADASCÚ i TOTS hem d’estudiar i reflexionar i respondre els qüestionaris
o preguntes que hi ha o que ens podem fer tant en aquests dos temes REESTRUCTURACIÓ
DIÒCESI + CONGRÉS EVANGELITZACIÓ + com en la carta del sr. Bisbe UNA ESGLÉSIA
EN SORTIDA
i
que tindrem la 1ª reunió del proper curs el dijous 18 de setembre !
amb la possibilitat de continuar la
reflexió i les aportacions de tots el següent dijous 25 setembre.
5.- demanam a Joan Sunyer, fa pocs dies
que ha arribat de Cuba!, si vol dir alguna paraula:
- content d’haver participat en aquesta
trobada
- valora potenciar el grup
- veu aquí una església envellida /
cansada
- no sé si anam a l’arrel de la
problemàtica
- a nivell personal està pendent del
possible (i ja necessari!) canvi del cardenal de La Habana
6.- es recorda i anima a tots els que hi
pugui haver interessats, que demanin el pròxim any anar al CURS RECICLATGE
SACERDOTS a Roma, organitzat pel Col·legi Espanyol (i que creim que serà encara
millor que el d’aquest any) - pensar que comença després de Pasqua, per això
convé demanar-ho als “quefes” ja a començament de l’any 2015. (I els que hi vagi, que no deixin de visitar
la Sinagoga, devora l’illa Tibertina).
i, com sempre, anam cap al menjador,
on ens trobarem amb la “visita i salutacions dels novells reis Felip i Leticia,
especialment pels més monàrquics...)
i amb un bon arròs de peix i un tumbet
de primavera de lo millor, un poc de dolç i fruita i el cava den Joan (molts
d’anys a tots ells!).
i, ara, a
fer feina, no la podem deixar pel darrer moment (com molts, jo mateix, feim...)
i preparar
la TROBADA DEL DIJOUS 18 SETEMBRE, 1ª del curs 2014 - 15.
BON ESTIU A TOTS / TOTHOM !
29 maig 2014
després
de la seva estada romana,
ben
positiva en gairebé tots els seus caires,
el
cronista es reincorpora a les trobades de Part Forana
(amb el buit incomprensible de la 7ª
reunió del mes d’abril ...)
i
ja som a les acaballes (que no darrera!) d’aquest curs,
el
dijous 29 de maig,
novament
al bon santuari porrerenc de Montision
1.- aquesta
vegada arribàrem als 19 PARTICIPANTS (amb les absències
justificades i notificades de JAUME ALEMANY i JOAN PARETS)
Miquel Company
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Antoni Mateu
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Pere Mascaró
Francesc Munar
Pere Orpí
Jaume Serra
Adrover
|
Tomeu Tauler
Joan Oliver
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Antoni Riutord
Gaspar Monserrat
Sebastià Salom
Antoni Garau
|
2.- moderats (és un dir...) per Toni Garau enfilàrem tots
plegats el comentari a la part corresponent a l’homilia : 135 - 175
i com que ho tenim tan a mà, fou un compartir
més obert que altres vegades
amb l’ajuda més personalitzada d’una preguna
¿quin temps dediques a preparar-la?
3.- després, acordàrem que a la propera reunió, que serà la
darrera d’aquest curs (i així ho decidírem entre tots, avançant-ne una setmana
= el dijous 19 de juny !)
enllestírem tot el que poguem de l’EVANGELII
GAUDIUM
amb la lectura i comentari - ressaltant el més important = síntesi
del que es valora mes
d’aquests blocs
§ Una evangelización para la
profundización del kerygma 160 - 175 = JOAN PERELLÓ
§ Las repercusiones comunitarias y
sociales del kerygma 176 - 185 = LLORENÇ LLADÓ
§ La inclusión social de los pobres 186 -
216 = ANTONI GARAU
§ El bien común y la paz social 217 - 237
= ANDREU
GENOVART
§ El diálogo social como contribución a la paz 238 - 258 = TOMEU TAULER (i si
està de baixa postoperatòria, ho comentarà GASPAR MONSERRAT)
bona feina a tots
en bé de tothom
4.- ja al temps de COMENTARIS / INFORMACIONS /
DIVAGACIONS (que no són exclusives d’aquest moment...) es comença amb
§ LLIBRE DE SEBASTIÀ MESQUIDA “En nom de Déu? / En nom de l’home?”,
editat per Lleonard Muntaner i el seu bessó és l’encarnació ...
§ Proposta
REORGANITZAR TERRITORIALMENT DIÒCESI
MALLORCA
Potser fos millor
anomenar-ho “CRITERIS ORGANITZACIÓ : objectiu, territori, recursos humans, ...)
Dels
seus criteris, Andreu Genovart es fixa, resumint-ho molt, en aquests:
PARTIR
DE LA REALITAT... prendre el pols dels preveres
AFAVORIR
LA MISSIÓ EVANGELITZADORA
LA
COMUNITAT / CLIMA COMUNITARI / RESPONSABLE, L’EQUIP COMUNITARI
LA CENTRALITAT DEL
DIUMENGE i L’EUCARISTIA / POTENCIAR EL SENTIT DE COMUNIÓ
Igualment,
l’aportació que Tomeu Bennàssar aporta i comenta:
Una
proposta (contra proposta) per un plantejament pastoral i reestructuració
territorial (i del personal) de la diòcesi de Mallorca.
§ No
és convenient partir de nosaltres mateixos (com Església) ni del supòsit del
nombre real de preveres, presents i futurs (som pocs i serem manco; però, per a
què, per fer què és la pregunta);
§ Ni
cobrir-nos amb allò de "fer de la necessitat virtut";
§ Ni
de la perspectiva real derrotista i pessimista que els cristians-catòlics anam
a la baixa en nombre i, en edat, a l’alça;
§ Ni
de la resposta de concentració, centralització de forces i esforços,com a
solució primera.
§ No
ho crec un bon inici: ni el nombre, ni aquest sentiment ni aquesta solució.
Conèixer sí, però no és el punt de partida per al plantejament.
Per tant,
CRITERIS EVANGELITZADORS:
1) No partim del subjecte prevere sinó
de l’aproximació a la realitat de l’objecte-subjecte d’evangelització. Conèixer
problemes i solucions existents i les persones i grups existents; altres
possibles segons medi, edat, estudiants, vells, allunyats, etc. El “món”.
"Tant estima Déu el món”. Tenir un mapa. És l’inici de qualsevol treball:
On som, qui som... Això és engrescador perquè hi ha per fer, si hi ha feineria.
2) Conèixer de veres quines persones
estan “tocades" d’evangeli (no per altres experiències, a no ser que
siguin "evangelitzables"):conèixer-les, avaluar-les... Persones,
grups, tendències, etc. Tot allò aprofitable. Mapa. S’entén seglars/es,
religioses/os. Important elrescat de persones velles - noves per tornar a
convidar, si es deixen.
3) Tot això (1 i 2) a cada “lloc”,
Església (dos o més reunits: Eucaristia, bisbe). No partim de Roma, de Palma,
de Felanitx, sinó de Cas Concos, de Son Valls... No de lo gros, universal, sinó
de lo local, petit, original, dèbil. Una Església inculturada, pròxima,
concreta, modesta, diversa, perifèrica. Treure’ns la por a lo petit. És una
mentalitat que ho envaeix tot: Papa - bisbes, Madrid - Barcelona, etc. No
partim d’una concentració sinó de la dispersió, de la diàspora; es a dir, de
l’anau, anau; no del veniu, veniu. Sortiu. Església en sortida.
4) A cada lloc (quin nom? Parroquial,
eclesial, comunitat) - lloc geogràfic, ambiental), un o varis responsables
seglars per organitzar, gestionar, animar la formació "petita" local,
les catequesis, la pregària, els sagraments (baptisme, Eucaristia), el servei
de la caritat, despatx, economia. Tot això en quant es pugui fer. Celebració
dominical amb prevere (setmanal o no. Rectificar el precepte dominical: un dia
entre setmana, cada quinze dies, etc). És una
estació propera de serveis? És una casa oberta enmig dels
homes,acollidora, servicial, completa, popular: del poble. Una tenda
deproximitat; no un supermercat a les afores.
5) Un lloc entremig, entre lo local
petit i lo diocesà: Església major o arxiprestal, per a la formació de
responsables, per a font de material, per a recessos, aliment espiritual
(cuidar santuaris o semblants). Punt de partida d’unió, de comunió, de preveres
per als grups o llocs. I d’un equip més complet itinerant de seglars ajudant...
Celebració de Pentecostès, del sagrament de la Confirmació. per a la preparació
del sagrament del matrimoni... Trobades mensuals, trimestrals.
6) Més que mirar el "nombre"
de preveres, alliberar-los de “certes obligacions” que constrenyen i dificulten
la llibertat per atendre els grups o llocs. Per exemple: els funerals, en un
dia sol, també en els llocs petits, Sens dubte revisar les eucaristies diàries
i les dominicals racionalitzades, no tant per omplir un horari establert, sinó
segons el ritme dels grups o llocs. També les celebracions de Setmana Santa -
Pasqua.
7) La diòcesi, Església particular, el
Bisbe, més itinerant, i la trobada diocesana per la missa crismal pasqual, per
Pentecostès o... No abusem de lo macro ni de lo universal, ja ens entenen
(glo-cal). Estimulem la vida de lo micro. Això també les delegacions amb
suggeriments... En el grup petit i entremig estimulem el pensament, les
decisions i les accions pròpies. Així s’hi posa originalitat i il·lusió. La
diòcesi estimula la base. Si la diòcesi s’encarrega del patrimoni i de
l’economia (descarregant preveres i seglars) no ha de perdre el sentit i
sentiment de pertinència del patrimoni local. Representants convenients de lo
local en la diòcesi. Etc.
Perdonau
faltes i errors i els exemples locals.
Felanitx, maig 2014. Bartomeu
Bennàssar.
També es comenta que s’agraeix aquesta
proposta de part dels responsables de la Diòcesi, ja que és un inici per repensar com hauríem o
podem organitzar pastoralment aquesta església de Mallorca ... i potser sigui
la darrera oportunitat que tindrem en molt de temps.
Davant tot això, a més d’aquesta
crònica i les reflexions que s’hi recullen, us enviam els documents entregats
als arxiprests (i, probablement, a altres persones) on hi ha aquesta PROPOSTA
(recordar que és “una” / “la primera” ... !). i el que escriu W. KASPER “Breve
excurso sobre la reestructuración pastoral”
i, a partir de la lectura personal de
cadascú i les passes que s’hagin pogut donar fins llavors, podrem fer la nostra
aportació el DIJOUS 19 JUNY ...
Finalment parlam de la VAGA DE FAM de
Jaume Sastre i com fer-li arribar la nostra solidaritat.
5.- a l’hora del DINAR ja
ens hi espera el rector de Porreres, Àngel Reigadas (i sembla que serà el
darrer dinar amb nosaltres com a rector porrerenc... desitjant, això també, que
participi en les trobades de Part Forana). - A finals del dinar, ens assabentam
que el pròxim rector de Porreres és el company Sebastià Salom, així que esperam
continuar tenint tan bona acollida al santuari de Montision.
27 de MARÇ 2014
el
darrer dijous del mes de març, dia 27 ens tornam a trobar
a
Montision de Porreres, ja ben capficats en la Quaresma
i
ben necessitats de cendra pacificadora
1.- aquesta
vegada arribàrem a ser 20 PARTICIPANTS (absències
justificades o només conegudes a continuació) :
Miquel Company
Antoni Garau
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
Antoni Mateu
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Pere Mascaró
|
Jaume Alemany
Tomeu Tauler
Rafel Umbert
Joan Oliver
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Joan Bordoy
Pere Fons
Toni Riutord
|
absències conegudes i informades:
JAUME MAS : informà que no podia venir.
TOMEU FONS : imprevist darrera hora
FRANCESC MUNAR : convivències
JOAN PARETS : forces majors
GASPAR MONSERRAT : convalescent
PERE ORPÍ
2.- moderats per MIQUEL COMPANY i dirigint BARTOMEU BENNÀSSAR
novament la lectura de l’EVANGELII GAUDIUM, mirant d’acabar / enllestir el
capítol II :
§
intentarem
completar el capítol II, però només ho sé fer a la meva manera... aportant tots
els comentaris que, crec, l’enriqueixen o complementen
§
davant
els nous REPTES CULTURALS ... VELLES
RESPOSTES ???
davant
un tsunami cultural, cal una resposta tsunamita
ho serà
el CONGRÉS EVANGELITZACIÓ, ho serà el SÍNODE FAMÍLIA ???
§
a
totalitarisme ... la reacció de relativisme (lo dolent es si cercam beneficis
personals!)
som
limitats... i aquestes limitacions ens poden unir, mentre res ni ningú s’imposi
ètica de
la imperfecció / no som perfectes = llei de la gradualitat / gradualitat de la
llei
§
la
realitat cedeix el lloc a l’aparença >>> respondre amb veracitat +
sinceritat
§
la
“balearització” de Mallorca ... vendre’ns
§
entrevista a l’arquebisbe Lorenzo Baldiserri, secretari
general sínode de bisbes : UN NOU
ENFOCAMENT A LA COMUNIÓ DELS
DIVORCIATS - documents església, nº
1043, pp 146 - 147
§
nº
353 de CONCILIUM : reforma de la CÚRIA
§
pràcticament,
a partir d’aquest moment, finalitzant després del cafetet, TOMEU BENNÀSSAR
seguí del tot les seves paraules escrites, pàgines 6 - 12 (i si algú no les té,
supòs que les hi pot tornar demanar o, com ell va dir, a vegades cal demanar la
corda i el poal a “altres” persones per poder arribar a l’aigua que necessitam
beure a la nostra església)
§
DESPRÉS
DE TOT AQUEST CAPÍTOL II hi hagué un poc de DIÀLEG
§
relació
SACERDOCI home<> dona
§
relació
CAPELLANS <> LAICS
§
es
recorda la història del Japó (també citada diverses vegades pel papa Francesc)
d’estar segles sense capellans i, quan hi tornen, hi troben una església viva,
a partir de les responsabilitats que han agafat els cristians japonesos
§
...
qui fa CLERICALISME ?
§
en
darrer lloc, encetam un diàleg entorn dels darrers fets de companys del nostre
PRESBITERI i que han estat “notícia” a diversos medis comunicació i del silenci
respectuós que ens demana el sr. bisbe
§
la
pregària fou la que el mateix Papa Francesc posa al final de la seva
carta/exhortació, dirigida a la Verge i
Mare Maria ...
§
acordam
que a la propera trobada del mes d’ABRIL - dia 24
LLORENÇ
LLADÓ guiarà la lectura dels números 110 - 134
i es
demana que l’absent JOAN PARETS sigui bon moderador
§
i
a taula s’ha dit que ja hi ha rusca
i, al
final, hi havia uns bons robiols de la madona de Montision.
BONA
PASQUA A TOTS !!!
__________________________________________________________
27 febrer 2014
i aquesta vegada,
el darrer dijous del mes de febrer, dia 27, coincidí amb la festa de la nostra
beata de Sencelles i la bauxa del Dijous Llarder
1.- en primer
lloc anotam els qui hi fórem, gairebé puntuals: arribàrem a ser 19 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART
FORANA (absències justificades a continuació),
Miquel
Company
Antoni
Garau
Sebastià
Salom
Tomeu
Barceló
Antoni
Pujol
Joan
Bordoy
Tomeu
Fons
Francesc
Munar
Antoni
Mateu
Pere
Orpí
|
Jaume
Alemany
Tomeu
Tauler
Rafel
Umbert
Joan
Oliver
Joan
Parets
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç
Lladó
Gaspar
Monserrat
Andreu
Genovart
|
absències conegudes i informades:
Tomeu Suau Mayol: Dijous no pujaré
a Montision. M'han operat de cataractes. No conduesc i a més tenc hora amb
l'oculista que em va operar. Tot va bé, però fins que me canviïn els vidres, ho
veig mig embullat. Bona trobada de Part Forana.
Pere Mascaró: es troba molt
millor i sembla que està fent un viatge per terres manco humides que les de
Mallorca = Sòria i voltants.
Pere Fons: algú diu que
aquests dies no estava del tot fi.
Joan
Perelló: continua
amb el seu compromís de capellà a la residència de Manacor. Tots l’enyoram i
Andreu Genovart mirarà com es pot arreglar i que Joan pugui participar a les
“seves” trobades de Part Forana.
Més tard, abans d’acabar la primera part, ja
arribà el nostre Vicari General, Antoni
Vera, que ja va ésser-hi tota la trobada i compartí també taula amb tots.
2.- moderats per Andreu
Genovart, amb una senzilla
pregària, continuam escoltant la reflexió i valoració del capítol segon de
l’ALEGRIA DE L’EVANGELI amb Tomeu
Bennàssar.
Primer una paraula més de
fons: sempre que parlam de Doctrina Social de l’Església hauríem de concretar
“Doctrina i Acció Social de
l’Església”, fent-nos la pregunta: com
anirà o com es concretarà a la pràctica ???
Segon, es tractaria de fer eucarística l’Economia i no una
Economia que “necessita” sacrificis (i
xotets bon al·lots i ben educats). (Anàlisi de tot el que suposa i significa, a
voltes a nivell subconscient, la “teologia sacrificial” ...)
números 57 - 63
§
valoració
de l’ÈTICA = massa humana, perquè relativitza el dobler i el poder.
§
una
amenaça perquè condemna a la manipulació i a la degradació de la persona.
§
reflexió
de quan traguérem el fre al DINER USURER (o simplement la USURA), amb les aportacions
del llibre “CRISIS ECONÓMICA.UNA PROPUESTA FRANCISCANA”, Martín Carbajo Núñez -
BAC - Madrid.
§
DÉU
és incontrolable, immanipulable, perillós perquè no vol esclaus.
§
el
nº 57 acaba amb la cita de Sant Joan Crisòstom: “no compartir amb els pobres
els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres, els béns que
tenim, sinó seus”.
§
ELS
DOBLERS HAN DE SERVIR, no governar-nos! -
clar al nº 58
§
que
acaba amb una exhortació un poc o molt rebaixada ... El papa estima tothom
...els rics han d’ajudar ...
§
NO
A LA DESIGUALTAT QUE
GENERA VIOLÈNCIA - nº 59
§
la
violència éssegura mentre hi hagi exclusió i desigualtat
§
sense
igualtat d’oportunitats hi haurà violència
§
el
sistema social i econòmic és injust d’arrel i va minvant les bases de qualsevol
sistema
§
el
consumisme sense fre amb la desigualtat danya el teixit social - nº 60
§
tot
això molt més irritant quan es veu créixer el càncer social de la corrupció
alguns reptes culturals
§
lloc
de la cultura/cultures: entre els reptes i les conversions personals o del cor i les estructures econòmiques i
polítiques.
§
la “cultura” que aportam = idees, imaginari,
ideologies, paradigma, llenguatges, símbols, selecció de la Bíblia, hermenèutic, ...
homilia, grups, catequesi, ... plans pastorals...
§
trets
predominants de la cultura
§
se
perden arrels culturals per invasió d’altres cultures econòmicament fortes i
dèbils èticament.
§
perill
de nous moviments religiosos pel fonamentalisme o per una espiritualitat sense
Déu - nº 63
§
alerta
a burocràcia sense acolliment ... administració sense pastoral ... sagraments
sense evangeli.
3.-
després del cafè i galledes dolces ... i un bon sol que queia damunt la
clastra de Montision ... continuam amb el DIÀLEG OBERT
§
recordar
i tenir en compte el document sobre HUMANITATS presentat per un bon grapat de
professionals de Catalunya
§
paper
de les FUNDACIONS :què s’hi amaga, què cerquen o volen ...
§ relació
entre BENEFICIS / GUANYS de les empreses, les entitats bancàries
aquí ja pren la paraula el Vicari General,
Antoni Vera
§
gràcies
pel vostre suport
§
patiment
per la virulència d’altres - pocs - aprofitaren el moment
§
si
hem d’anar a les fronteres, no és per
condemnar !
§
l’opció
clara és que el REGNE DE DÉU continuï - una Església que encoratgi i no una
Església en retirada - ens ajudem uns i altres - més en comunió, donant-ne
testimoni - reforçar el poc laicat que ens queda
§
fora
por! / la por sempre paralitza
§
es
demana per la NOTA INFORMATIVA
del Bisbat sobre les xerrades de la germana TERESA FORCADES, dient que fou
convidada per entitats civils i no religioses.
§
a
Pòrtol sí fou acollida per la
Parròquia, encara que en un primer moment s’indicàs al rector
que no era convenient ... però l’endemà es va veure que no hi havia cap
argument per impedir-ho
§
potser
sigui millor GIRAR FULLA
Antoni Pujol recorda 3 reptes que plantejà al Bisbe: com
viure l’EG, com renovar-nos o com organitzar el Bisbat amb els canvis
necessaris ...
a)
conversió PERSONAL / paper del capellà = acompanyant + itinerant i missioner +
capaç d’incorporar laïcat responsabilitzant-lo
b)
NOVA
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL = que generarà dificultats ... Arxiprestats, Unitats
Pastorals, ...
c)
LES
COMUNITATS CRISTIANES amb RESPONSABILITAT = “CONSELLS PASTORALS”
d)
aspectes
sagramentals, nova presència pastoral dels capellans (i no només la missa!)
e)
CARTA
PASTORAL DEL BISBE = reflexió urgent.
f)
aprendre
a SER MINORIA, en tots els sentits
quines passes ja són urgents ???
Antoni Garau informa de dos llibres
§
MÉS
ENLLÀ DEL DESENCÍS, recull de contes de CARMEL BONNÍN - edicions DOCUMENTA
BALEAR
§
DEBATE
EN TORNO AL ABORTO - diversos autors - DESCLÉE DE BROUWER - Bilbao.
Finalment, Andreu Genovart comparteix la seva vivència
d’haver pogut concelebrar amb el Papa a la capella de Santa Marta, els seus
gestos i paraules, ... NOVA IMATGE de l’Església.
pregària final, també a càrrec d’Andreu Genovart
i DINAR d’arròs brut, llom amb col, dolç i fruita, cafè i
3caires i amazona ... (crec que érem 18 asseguts a taula, ja que aquesta vegada
el rector de Porreres també tenia un dinar amb les monges de la caritat a la
residència de Porreres).
i el pròxim DIJOUS DE MARÇ també serà el 27 ...
30 gener 2014
qui érem, com ens va anar per Montision de Porreres el
darrer dijous de gener 2014 ...
1.- arribàrem a
ser 19 PARTICIPANTS en aquesta
Trobada PART FORANA (absències justificades a continuació), i tots moderats
per Antoni Garau (tocava fer-ho n’Andreu Genovart, però es trobava fora
Mallorca - li tocarà al mes de febrer!)
Miquel Company
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
Bernadí Seguí
Antoni Riutort
Tomeu Fons
|
Jaume Alemany
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Rafel Umbert
Pere Fons
Joan Oliver
Joan Parets
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç Lladó
|
de baixa salut:
Pere Mascaró (hospitalitzat) i Gaspar Monserrat (fort constipat)
fora Mallorca:
Andreu Genovart i Pere Orpí
reunió amb gent del
Consell Mallorca: Francesc Munar
i a tots ens
estranyà la no compareixença del fidel Joan Perelló (Tomeu Tauler ens digué que
havia de celebrar missa a les 10,30!)
2.- continuam amb lectura i ’estudi de l’exhortació apostòlica EVANGELII
GAUDIUM
aquesta vegada amb l’ajuda de Bartomeu
Bennàssar
com que poguérem seguir la seva
exposició escrita en un document fotocopiat per ell mateix, només en faré cinc
cèntims del que digué:
La “conversió social” a
EG del papa Francesc (24
novembre 2013)
Desafiaments econòmics i culturals (Cap. II)
§ Una
convidada prèvia : com pensar la tasca social de l’Església.
§ 3
conversions “socials” : conversió
personal “social”
conversió
pastoral “social”
conversió
econòmica, social, política, cultural
§ Com
?
Anunciar
... Treure el suc econòmic, social i cultural de tot el que deim, feim, ...
Denunciar
... I particularitzat al màxim possible.
Actuar
... Proposar “maquetes” - Assajar / Provar ...
§ Cap. II : Crisi del compromís
comunitari
o
excés de diagnòstic
o
desafiaments econòmics: economia
d’exclusió / “descarte”
o
teoria del “derrame” ... mai
confirmada pels fets
o
globalització de la indiferència -
sense compassió
§ causes
?
o
adoram els diners .. a qui negam
primer, Déu - l’home ... ?
o
absolutismes dels mercats
o
corrupció múltiple i ben escampada
o
afanya de poder i de tenir sense
límits
o
menjar-s’ho tot ... fer el porc
i
aquí ens aturàrem
i
és on continuarem a la següent trobada - febrer
que
correspon al nº 57 de l’EG
perquè ja eren les 11,15; en Joan i na
Bel havien dut el cafè i unes pastes, i el sr. Bisbe no estaria gaire a
arribar, acompanyat / dut pel rector de Felanitx Tomeu Fons
3.- la trobada i diàleg amb el Bisbe
començà, així ho havíem decidit al principi de tot, per demanar-li quina era la
situació del Vicari General Antoni Vera, després de les paraules tretes a EL
MUNDO el passat dimarts 21 de gener i la seva hospitalització per un còlic
nefrític...
i
convé recordar que les paraules aquí transcrites són responsabilitat única i
directa de qui fa aquesta crònica casolana i familiar, i que cap persona
externa als qui hi participàrem en pot fer ús, ni personal ni públic ...
§ S’ha
donat una reacció molt forta i desmesurada a les paraules del VG publicades a
EL MUNDO, sobretot respecte els seus titulars. De fet, jo no el vaig llegir
fins que l’endemà vaig començar a rebre reaccions ...
o
fou una conversa de 2 hores
reconvertida en diàleg: preguntes i respostes
o
estil literari molt perillós, sobretot
quan es tracten temes delicats i que precisen matisar
o
provoquen en Toni una situació
difícil, fins i tot ha hagut de ser hospitalitzat
o
en aquests moments: actitud
d’aguantar, no prendre decisions, esperar
o
visió i anàlisi que “la fera” vol
menjar, i que mai s’assaciarà
o
les reaccions vénen de poca gent, però
fan molt de mal
o
hi ha l’interrogant com Toni ho pairà
tot ...
§ després
de les paraules del bisbe, hi ha un caramull d’aportacions de part d’alguns ...
o
si són pocs, no els hi donem
importància
o
anar a les perifèries, suposa
acostar-te i tenir dificultats
o
el que va dir, molts ho pensam i
sentim
o
distingir entre les paraules i els titular
o
el món clerical no és el món real
o
si no aprofitam l’ona papa Francesc,
el retrocés pot ser brutal
§ i,
com a paraula darrere, que ja havia sortit en diverses intervencions, demanam
al bisbe que faci arribar a Toni TOT EL NOSTRE SUPORT i que estam al seu COSTAT
AQUÍ
HI HA UN CANVI DE NIVELL / DIÀLEG i li demanam pel
futur, què pensa, com es troba / ànim ...
I el Bisbe ens parla que està
preparant una
§ CARTA
PASTORAL que ens animi a obrir-nos / anar a les perifèries / ser un hospital de
campanya / acceptar equivocar-nos abans de quedar tancats ...
o
primer es faria un treball / estudi -
taller d’algunes propostes del papa a EG
o
preparant un “congrés” / assemblea
evamgelització (novembre 2014)
o
conscient de l’edat del clergat
o
abans hi havia el suport d’un convent
de religioses a cada Parròquia
o
aportació dels diaques permanents : el
seu paper, què són ...
o
responsabilitat del laïcat
o
relació parròquies - llocs de culte
o
mentalitat nova = missionera
â
oferir eines / idees
§ nivell
ORGANITZACIÓ - RECURSOS HUMANS
o
com podem atendre / servir la gent
o
“unitats pastorals” / grups parròquies
o
....
§ FORMACIÓ
§ ALGUNES
ACCIONS ESPECIALS
o
missions populars
o
primer anunci de la fe
o
càritas - GAS
o
cursets cristiandat
o
bancs aliments
o
...
§ INICIACIÓ
CRISTIANA
o
catequesis familiars
o
escola catòlica
o
esplais / escoltes
§ CÀRITAS
+ PASTORAL MALALTS
§ VICARIA
MINISTERIS ECLESIALS
o
ja he nomenat la Comissió de Treball: 5
preveres (Jaume Mas, Pere Oliver, Marià Gastalver, Ramon Lladó i Tomeu
Villalonga), 1 diaca (Miquel Àngel Carbonell) i 2 laics (Cati Mir i Loren
Marià)
o
relació personal bisbe - preveres
o
acompanyament i suport bisbe en una
nova manera de presència fent la “visita pastoral”
FINALMENT,
pràcticament uns 30 minuts, i mirant el rellotge per no
fer tard al dinar, hi hagué un parell d’aportacions davant aquesta presentació
d’un treball pastoral “nou”
§ potser
fos bo començar per les parròquies de BARRIADES per aconseguir aquestes noves
maneres de presència i responsabilitzar LAICS
§ ens
apuntam i apuntarem si val la pena (molts ho veim com la nostra darrera
oportunitat d’engrescar-nos en una pastoral)
§ no
podem esperar molt de temps, ja no tenim anys per esperar anys
§ que
hi hagi diàleg bisbe - prevere, i diàleg sobre la vida i el ministeri, almanco
cada 5 anys
acabàrem amb una PREGÀRIA a partir,
també, de les paraules del papa Francesc, homilia del dilluns 27 gener: “El que
dóna unitat a l’Església és la persona del bisbe en nom de JC, perquè és
ungit”: la unció fa que els bisbes i sacerdots s’atansin al Senyor i els dóna
l’alegria i la força “per portar endavant un poble, per ajudar la gent, per
viure al servei de les persones. ... Com sempre, fa més renou un arbre que cau,
que un bosc que creix. Avui, pensant en la unció de David, ens farà bé de
pensar en els nostres bisbes i en els nostres sacerdots valents, sants, bons,
feels i pregar per ells. Gràcies a ells avui som aquí!”.
i
després, un bon dinar “porrerenc” : burballes i frit de
matances, un poc de dolç, i el seu cafè i tres caires ... DINAR AMB RITME
ALEGRE i ben a prop els uns dels altres, ja érem 20 els asseguts a taula, també
s’hi afegiren el rector de Porreres i el Vicari episcopal Toni Vadell.
PROPERA TROBADA
DIJOUS 27 - FEBRER -
2014
§ CAPÍTOL II EVANGELII GAUDIUM - amb la lectura
de Tomeu Bennàssar
§ i
tots moderats / coordinats per Andreu Genovart
19 - desembre - 2013
petita i ja un poc llunyana “crònica” de la quarta
trobada d’aquest curs a
Montision - Porreres
1.- només fórem
17 PARTICIPANTS en aquesta Trobada
PART FORANA (absències justificades a continuació), i tots moderats per Jaume
Alemany
Miquel Company
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Pere Orpí
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
|
Gaspar Monserrat
Jaume Alemany
Andreu Genovart
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Francesc Munar
Rafel Umbert
Pere Fons
|
Pere Mascaró i
Jaume Serra Adrover continuen en salut baixa, Llorenç Lladó es troba fent
rehabilitació postoperatòria, Tomeu Bennàssar en visita oculista, Joan Parets i
Joan Oliver tenen trobada arxiprestal i no sabem res den Tomeu Fons. - I, com
l’altra vegada, també compareixerà per dinar plegats el rector porrerenc.
2.- començam, amb lectura primera de Jaume
Mas, l’estudi de l’exhortació
apostòlica
§ EVANGELII GAUDIUM
§ notes
prèvies:
-
és un programa d’actuació - recorda el
“Somni” de Luther King
- estil
literari nou
- nº
16: Tampoco creo que deba esperarse del magisterio papal una palabra
definitiva o completa sobre todas las cuestiones que afectan a la Iglesia y al mundo. No
es conveniente que el Papa reemplace a los episcopados locales en el
discernimiento de todas las problemáticas que se plantean en sus territorios.
En este sentido, percibo la necesidad de avanzar en una saludable
«descentralización».
-
estil de fons > la GAUDIUM ET SPES + ECCLESIAM
SUAM + EVANGELI NUNTIANDI + discurs inaugural Vaticà II
-
les “idees mare” les anam escoltant i
llegint en altres espais del mateix Papa Francesc = homilies, entrevistes,
altres documents, ... fins i tot amb el mateix estil o expressions literàries
-
hi ha tota una espiritualitat
ignaciana! (fixar-nos en la importància que dóna al “discerniment”
-
es pot dir que el Papa coneix bé la
realitat
-
noves locucions = “primerear” +
“habriaqueismo” ... arribar a la gent
-
EG sembla una pista de sortida,
propostes per a un “taller pastoral” = què / com feim i què / com hauríem de
...
lectura
compartida preàmbul i capítol I
I. Alegría
que se renueva y se comunica.- RIESGO “Cuando la
vida interior se clausura en los propios intereses, ya no hay espacio para los
demás, ya no entran los pobres, ya no se escucha la voz de Dios, ya no se goza
la dulce alegría de su amor, ...”
3.
Invito a cada cristiano... a renovar ahora mismo su encuentro personal con
Jesucristo + Dios no
se cansa nunca de perdonar, somos nosotros los que nos cansamos de acudir a su
misericordia. + Nadie podrá quitarnos la
dignidad que nos otorga este amor infinito e inquebrantable.
4. Los libros del Antiguo
Testamento habían preanunciado la alegría de la salvación, ...
5. El Evangelio
... invita insistentemente a la alegría.
6. Hay cristianos
cuya opción parece ser la de una Cuaresma sin Pascua. Pero reconozco que la
alegría no se vive del mismo modo en todas las etapas y circunstancias de la
vida, + hay que permitir que la alegría
de la fe comience a despertarse aun en medio de las peores angustias
7. La tentación
aparece frecuentemente bajo forma de excusas y reclamos, como si debieran darse
innumerables condiciones para que sea posible la alegría. + «No
se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el
encuentro con un acontecimiento, con una Persona
8. Llegamos a ser
plenamente humanos cuando somos más que humanos, cuando le permitimos a Dios
que nos lleve más allá de nosotros mismos para alcanzar nuestro ser más
verdadero.
9. El bien siempre
tiende a comunicarse.
10. .... un
evangelizador no debería tener permanentemente cara de funeral. + a través de ministros del Evangelio, cuya
vida irradia el fervor de quienes han recibido, ante todo en sí mismos, la
alegría de Cristo».
11. En realidad, toda auténtica acción
evangelizadora es siempre «nueva».
12. la obra es ante
todo de Él, + Jesús es «el primero y el
más grande evangelizador».
13. Tampoco
deberíamos entender la novedad de esta misión como un desarraigo, como un
olvido de la historia viva que nos acoge y nos lanza hacia adelante. La memoria
es una dimensión de nuestra fe
14. tres ámbitos:
la pastoral ordinaria
«las personas bautizadas que no
viven las exigencias del Bautismo»
quienes no conocen a Jesucristo o siempre lo
han rechazado.
Propuesta y límites
de esta Exhortación
16. Tampoco creo que
deba esperarse del magisterio papal una palabra definitiva o completa sobre
todas las cuestiones que afectan a la Iglesia y al mundo. No es conveniente que el Papa
reemplace a los episcopados locales en el discernimiento de todas las
problemáticas que se plantean en sus territorios. En este sentido, percibo la
necesidad de avanzar en una saludable «descentralización».
CAPÍTULO
PRIMERO
LA TRANSFORMACIÓN MISIONERA DE LA IGLESIA
LA TRANSFORMACIÓN MISIONERA DE LA IGLESIA
20. salir de la
propia comodidad y atreverse a llegar a todas las periferias que necesitan la
luz del Evangelio.
24. Primerear, involucrarse, acompañar,
fructificar y festejar
§ La Iglesia en salida es
la comunidad de discípulos misioneros que primerean,
que se involucran, que acompañan, que fructifican y festejan. «Primerear» =
sabe adelantarse, tomar la iniciativa sin miedo, salir al encuentro, buscar a
los lejanos y llegar a los cruces de los caminos para invitar a los excluidos.
§ «involucrarse» = La comunidad
evangelizadora se mete con obras y gestos en la vida cotidiana de los demás,
achica distancias, se abaja hasta la humillación si es necesario, y asume la
vida humana, tocando la carne sufriente de Cristo en el pueblo. Los
evangelizadores tienen así «olor a oveja» y éstas escuchan su voz.
§ «acompañar». Acompaña a la humanidad en todos sus procesos, por más
duros y prolongados que sean. Sabe de esperas largas y de aguante apostólico.
La evangelización tiene mucho de paciencia, y evita maltratar límites.
§ «fructificar».
§ «festejar».
25. lo que trataré de
expresar aquí tiene un sentido
programático y consecuencias importantes. Espero que todas las
comunidades procuren poner los medios necesarios para avanzar en el camino de
una conversión pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como están. Ya
no nos sirve una «simple administración».
Hay estructuras
eclesiales que pueden llegar a condicionar un dinamismo evangelizador;
igualmente las buenas estructuras sirven cuando hay una vida que las anima, las
sostiene y las juzga. Sin vida nueva y auténtico espíritu evangélico, sin
«fidelidad de la Iglesia
a la propia vocación», cualquier estructura nueva se corrompe en poco tiempo.
Una impostergable
renovación eclesial
27. Sueño
con una opción misionera capaz de transformarlo todo, para que las costumbres,
los estilos, los horarios, el lenguaje y toda estructura eclesial se convierta
en un cauce adecuado para la evangelización del mundo actual más que para la
autopreservación. La reforma de estructuras que exige la conversión pastoral
sólo puede entenderse en este sentido: procurar que todas ellas se vuelvan más
misioneras,
28. La parroquia es presencia eclesial en
el territorio ... Pero tenemos que
reconocer que el llamado a la revisión y renovación de las parroquias todavía
no ha dado suficientes frutos
29. Las demás instituciones eclesiales ... no pierdan el contacto con esa realidad tan
rica de la parroquia del lugar, y que se integren gustosamente en la pastoral
orgánica de la Iglesia
particular. Esta integración evitará que se conviertan en nómadas sin raíces.
30. Cada Iglesia particular, porción de la Iglesia católica bajo la
guía de su obispo, también está llamada a la conversión misionera. Ella es
el sujeto primario de la evangelización,
31. El
obispo ... y en ocasiones deberá caminar detrás del
pueblo para ayudar a los rezagados y, sobre todo, porque el rebaño mismo tiene
su olfato para encontrar nuevos caminos. ... y otras formas de diálogo pastoral, con el
deseo de escuchar a todos y no sólo a algunos que le acaricien los oídos.
32. Dado que estoy
llamado a vivir lo que pido a los demás, también debo pensar en una conversión del papado. Me corresponde, como
Obispo de Roma,
33. La pastoral en
clave de misión pretende abandonar el cómodo criterio pastoral del «siempre
se ha hecho así». Invito a todos a ser audaces y creativos + aplicar
con generosidad y valentía las orientaciones de este documento, sin
prohibiciones ni miedos.
34. Si pretendemos
poner todo en clave misionera, esto también vale para el modo de comunicar el
mensaje.
35. el anuncio se concentra en lo esencial
36. la belleza del
amor salvífico de Dios manifestado en Jesucristo muerto y resucitado. En
este sentido, el Concilio Vaticano II explicó que «hay un orden o
“jerarquía” en las verdades en la doctrina católica, por ser diversa su
conexión con el fundamento de la fe cristiana». Esto vale tanto para los dogmas
de fe como para el conjunto de las enseñanzas de la Iglesia, e incluso para la
enseñanza moral.
37. Santo Tomás de
Aquino enseñaba que en el mensaje moral de la Iglesia también hay una jerarquía,
en las virtudes y en los actos que de ellas proceden. Allí lo que cuenta es ante
todo «la fe que se hace activa por la caridad» (Ga 5,6). ... la
misericordia es la mayor de todas las virtudes
38. en el anuncio del
Evangelio es necesario que haya una adecuada proporción. Ésta se advierte en la
frecuencia con la cual se mencionan algunos temas y en los acentos que se ponen
en la predicación.
39. cada verdad se
comprende mejor si se la pone en relación con la armoniosa totalidad del
mensaje cristiano,
40. La tarea de los
exégetas y de los teólogos ayuda a «madurar el juicio de la Iglesia». ... A quienes
sueñan con una doctrina monolítica defendida por todos sin matices, esto puede
parecerles una imperfecta dispersión. Pero la realidad es que esa variedad
ayuda a que se manifiesten y desarrollen mejor los diversos aspectos de la
inagotable riqueza del Evangelio.
41. Con la santa
intención de comunicarles la verdad sobre Dios y sobre el ser humano, en
algunas ocasiones les damos un falso dios o un ideal humano que no es
verdaderamente cristiano. De ese modo, somos fieles a una formulación, pero no
entregamos la substancia.
43. En su constante
discernimiento, la Iglesia
también puede llegar a reconocer costumbres propias no directamente ligadas
al núcleo del Evangelio, ... Pueden
ser bellas, pero ahora no prestan el mismo servicio en orden a la transmisión
del Evangelio. No tengamos miedo de revisarlas. ... Santo Tomás de Aquino
destacaba que los preceptos dados por Cristo y los Apóstoles al Pueblo de Dios
«son poquísimos»
44. ... hay que
acompañar con misericordia y paciencia las etapas posibles de crecimiento de
las personas ... el confesionario no
debe ser una sala de torturas sino el lugar de la misericordia del Señor que
nos estimula a hacer el bien posible. Un pequeño paso, ...
46. La Iglesia «en salida» es una
Iglesia con las puertas abiertas. Salir hacia los demás para llegar a las
periferias humanas n
47. La Iglesia está llamada a ser
siempre la casa abierta del Padre. ... «la puerta», el Bautismo. La Eucaristía, si bien
constituye la plenitud de la vida sacramental, no es un premio para los
perfectos sino un generoso remedio y un alimento para los débiles.... A menudo nos comportamos como controladores de
la gracia y no como facilitadores. Pero la Iglesia no es una aduana...
48. la Iglesia entera ¿a quiénes
debería privilegiar? ... Hay que decir sin vueltas que existe un
vínculo inseparable entre nuestra fe y los pobres. Nunca los dejemos solos.
49.
Salgamos, salgamos a ofrecer a todos la vida de Jesucristo. Repito aquí para
toda la Iglesia
lo que muchas veces he dicho a los sacerdotes y laicos de Buenos Aires: prefiero
una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, antes que una
Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias
seguridades. No quiero una Iglesia preocupada por ser el centro y que
termine clausurada en una maraña de obsesiones y procedimientos. Si algo debe
inquietarnos santamente y preocupar nuestra conciencia, es que tantos hermanos
nuestros vivan sin la fuerza, la luz y el consuelo de la amistad con
Jesucristo, sin una comunidad de fe que los contenga, sin un horizonte de
sentido y de vida. Más que el temor a equivocarnos, espero que nos mueva el
temor a encerrarnos en las estructuras que nos dan una falsa contención, en las
normas que nos vuelven jueces implacables, en las costumbres donde nos sentimos
tranquilos, mientras afuera hay una multitud hambrienta y Jesús nos repite sin
cansarse: «¡Dadles vosotros de comer!» (Mc 6,37).
tres
comentaris al final de tot :
-
centralitat de Jesucrist
-
dificultats arribar als no creients
... Com?
-
novament l’alternativa cristians de
presència / de mediació
i demanarem que pel
pròxim capítol II en Tomeu
Bennàssar ens faci la primera lectura, així que començarem pel número 50
mirant d’arribar al número 109 (almanco aquesta ha de ser la lectura que tots
hem de dur preparada i ben feta).
i aquí feim
l’aturada per anar a prendre un poc el sol (que era ben necessari) i el cafè
amb galledes dolces que ens prepara el bon donat Joan
LA
SEGONA PART
comença amb un intercanvi d’opinions de com tenim preparada la resposta al
QÜESTIONARI SOBRE LA FAMÍLIA
que ens ha remès el Bisbat...
Després de constatar que, en aquests
moments, no ho tenim pensat / preparat... Tomeu Tauler anirà a parlar amb en
Tomeu Bennàssar i, a més de demanar-li la lectura del cap. II, li recaptarà
ajuda per a aquest qüestionari. Serà remès a tothom i, cadascú, a nivell
personal o del seu entorn, decidirà què i com respon.
Així es va fer i,
després de fer-ne una traducció al castellà, es va remetre a tots els
participants en aquesta trobada, indicant que cadascú decidís la seva resposta.
Després, Toni Garau informa que a la
propera trobada del mes de GENER, dijous 30, s’hi farà present i participatiu
el Sr. Bisbe, acompanyat del Vicari General Toni Vera (després coneixem que
també vindrà Toni Vadell).
A partir d’aquí ANOTAM uns punts que
seria bo fer-li arribar abans, punts que convindria corregir / ampliar /
concretar / ... per tal de ser-nos de més a tots
§ presentació
del GRUP PREVERES PART FORANA
- des del Vaticà
II, diversos grups per ajudar-nos: Primer Dimarts, Barriades, Part Forana ...
- només ha
continuat i es manté el de PART FORANA
- les trobades han
tingut 2 parts = FORMACIÓ + INFORMACIÓ
- la FORMACIÓ amb diverses
modalitats = ponent del propi grup o experts demanats, tema d’actualitat,
llibre d’estudi, documents eclesials ...
- INFORMACIÓ
aportada per tots i entre tots
- a vegades s’ha
elaborat algun MANIFEST davant fets puntuals, socials o eclesials
- al principi també
hi havia unes trobades d’alguns dies de reflexió / formació
- el número
habitual de participants ha estat al voltant de 20 / 30 persones (a vegades amb
un mínim d’uns 10 / 12)
§ QUÈ
VOL DIR-NOS COM A BISBE
§ COM
concretar / passes a fer a partir de l’ALEGRIA DE L’EVANGELI
§ com
veu o pensa la Vicaria Ministeris
Eclesials / Quins recursos humans comptam
§ Ens
importa la seva “autoritat”
§ reconeixem
que la nostra diòcesi - com organització - està “baix mínims”
i
després, un bon dinar “nadalenc”
i
donarem els molts d’anys - amb un petit detall/obsequi - al matrimoni de donats
Joan i Isabel que festejaven els seus 50 anys de bon matrimoni (i que també ens
convidaven a pujar a Montision el següent dissabte a la tarda on farien la
festa familiar i eclesial) - MOLTS D’ANYS i gràcies per totes les vostres
atencions i acollida
PROPERA
TROBADA
DIJOUS
30 - GENER - 2014
§ CAPÍTOL II EVANGELII GAUDIUM
§ TROBADA AMB EL BISBE
28 - novembre - 2013
algunes paraules entorn de la tercera
trobada d’aquest curs a
Montision - Porreres
1.- també fórem 23 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA, tots ben
moderats per Joan Parets
Miquel
Company
Joan
Oliver
Joan
Perelló
Tomeu
Suau Mayol
Antoni
Garau
Pere
Orpí
Sebastià
Salom
Tomeu
Barceló
Bernadí
Seguí
Antoni
Riutort
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç Lladó
|
Gaspar
Montserrat
Joan
Parets
Jaume
Alemany
Andreu
Genovart
Tomeu
Tauler
Jaume
Mas
Tomeu
Fons
Francesc
Munar
Rafel
Umbert
Pere
Fons
Antoni
Pujol
|
i
Pere Mascaró ens va fer sebre que la seva salut, sobretot amb aquest fred i
humitat, no li permetia participar aquesta vegada.
2.- continuam l’estudi compartit del
§
documento aparecida 98 - 153
2.2 SITUACIÓN DE NUESTRA IGLESIA EN ESTA HORA HISTÓRICA DE DESAFÍOS
98. a pesar de las deficiencias y
ambigüedades de algunos de sus miembros, ha dado testimonio de Cristo,
anunciado su Evangelio y brindado su servicio de caridad particularmente a los
más pobres, en el esfuerzo por promover su dignidad, y también en el empeño de
promoción humana
99. esfuerzos
pastorales
a) animación
bíblica
b) renovación
litúrgica
c) gran aprecio a
los sacerdotes. + ministerios confiados a los laicos
d) entrega de
tantos misioneros y misioneras
e) esfuerzos de
renovación pastoral en las parroquias
f) La Doctrina Social de
la Iglesia ha
animado el testimonio y la acción solidaria de los laicos y laicas + Innumerables
iniciativas laicales en el ámbito social, cultural, económico y político + Se
ha desarrollado la pastoral de la comunicación social
g) el diálogo
ecuménico. También el diálogo interreligioso
100. sombras
a) el crecimiento
porcentual de la Iglesia
no ha ido a la par con el crecimiento poblacional
b) intentos de
volver a un cierto tipo de eclesiología y espiritualidad contrarias a la
renovación del Concilio Vaticano II + nuestras
débiles vivencias de la opción preferencial por los pobres, no pocas recaídas
secularizantes en la vida consagrada
c) escaso
acompañamiento dado a los fieles laicos en sus tareas de servicio a la sociedad
d) lenguajes poco
significativos para la cultura actual, y en particular + no se ve una presencia
importante de la Iglesia
en la generación de cultura
e) insuficiente
número de sacerdotes y su no equitativa distribución
dificultades para
asumir el sostenimiento económico de las estructuras pastorales. Falta
solidaridad en la comunión de bienes
f) numerosas
personas pierden el sentido trascendente de sus vidas y abandonan las prácticas
religiosas + abandonando la Iglesia para pasarse a
otros grupos religiosos.
g) no es fácil el
diálogo ecuménico con grupos cristianos que atacan a la Iglesia Católica
con insistencia.
h) católicos se han
apartado del Evangelio, que requiere un estilo de vida más fiel a la verdad y a
la caridad, más sencillo, austero y solidario ...
SEGUNDA PARTE
LA VIDA DE JESUCRISTO EN LOS DISCÍPULOS MISIONEROS
3 - LA ALEGRÍA
DE SER DISCÍPULOS
MISIONEROS PARA ANUNCIAR EL EVANGELIO DE JESUCRISTO
101. Jesús “Yo soy
102. prueba del
amor de Dios a los hombres
103. evangelizador y
el Evangelio de Dios
somos misioneros para
proclamar el Evangelio de Jesucristo y, en Él, la buena nueva de la dignidad
humana
3.1 LA BUENA NUEVA DE LA DIGNIDAD HUMANA
104. Bendecimos a
Dios por la dignidad de la persona humana, creada a su imagen y semejanza ... también
como tarea
105. Alabamos a
Dios por los hombres y mujeres que han trabajado incansablemente en defensa de
la dignidad de la persona humana ... resplandece la dignidad del ser humano.
3.2 LA BUENA NUEVA DE LA
VIDA
106. Alabamos a
Dios por el don maravilloso de la vida y por quienes la honran y la dignifican
al ponerla al servicio de los demás
107. Bendecimos al
Padre por el don de su Hijo Jesucristo, “rostro humano de Dios y rostro divino
del hombre”
108. todo hombre
abierto sinceramente a la verdad y al bien ... descubrir ... el valor sagrado
de la vida humana ... se fundamenta “la convivencia humana y la misma comunidad
política”
109. Ante la
idolatría de los bienes terrenales, Jesús presenta la vida en Dios como valor
supremo
110. Ante el subjetivismo
hedonista + Ante el individualismo + Ante la despersonalización, Jesús
ayuda a construir identidades integradas.
111. La propia
vocación, la propia libertad y la propia originalidad son dones
de Dios para la plenitud y el servicio del mundo.
112. Ante la
exclusión, Jesús defiende los derechos de los débiles y la vida digna de todo
ser humano. + Ante las estructuras de muerte
113. Ante la
naturaleza amenazada
3.3 LA BUENA NUEVA DE LA
FAMILIA
114. el valor de la
familia en América Latina y El Caribe.
118. En el seno de
una familia, la persona descubre los motivos y el camino para pertenecer a la
familia de Dios.
119. Dios ama
nuestras familias, a pesar de tantas heridas y divisiones.
3.4 LA BUENA NUEVA DE LA ACTIVIDAD HUMANA
3.4.1 El trabajo
120. ... resplandece
el sentido del trabajo como participación de su tarea creadora y como servicio
a los hermanos y hermanas.
El trabajo
garantiza la dignidad y la libertad del hombre, es probablemente “la clave esencial
de toda ‘la cuestión social’”
121. El desempleo,
la injusta remuneración del trabajo y el vivir sin querer trabajar son
contrarios al designio de Dios.
La salvaguardia del
domingo, como día
de descanso, de familia y culto al Señor, garantiza el equilibrio entre
trabajo y reposo.
122. La actividad
empresarial es buena y necesaria cuando respeta la dignidad del
trabajador, el cuidado del medio ambiente y se ordena al bien común. Se
pervierte cuando, buscando solo el lucro, atenta contra los derechos de los
trabajadores y la justicia.
3.4.2 La ciencia y
la tecnología
123. ... prolongar
la expectativa de vida y su calidad.
La respuesta última
... sólo puede venir de una razón y ética integrales iluminadas por la
revelación de Dios.
124. ningún
conocimiento es completamente autónomo. Esta situación le abre un terreno de
oportunidades a la teología para interactuar con las ciencias sociales.
3.5 LA BUENA NUEVA DEL DESTINO UNIVERSAL DE LOS BIENES Y ECOLOGÍA
125. También la
creación es manifestación del amor providente de Dios ... “Nuestra hermana la madre tierra”58 es nuestra casa común y el lugar de la alianza de Dios con los seres
humanos y con toda la creación
126. ... promover
una ecología humana abierta a la trascendencia + exige la solidaridad con la
generación presente y las futuras.
3.6 EL CONTINENTE DE
LA ESPERANZA Y
DEL AMOR
127. Agradecemos a
Dios la religiosidad de nuestros pueblos
128. Reconocemos el
don de la vitalidad de la
Iglesia que peregrina en América Latina y El Caribe + También
agradecemos el protagonismo que van adquiriendo sectores que fueron
desplazados: mujeres, indígenas, afroamericanas, campesinos y habitantes de
áreas marginales de las grandes ciudades.
4 - LA VOCACIÓN DE LOS
DISCÍPULOS MISIONEROS A LA
SANTIDAD
4.1 LLAMADOS AL SEGUIMIENTO DE JESUCRISTO
129. Dios Padre
sale de sí, por así decirlo, para llamarnos a participar de su vida y de su gloria.
Mediante Israel,
130. En estos
últimos tiempos, nos ha hablado por medio de Jesús su Hijo
131. encontrarnos
con Él y a que nos vinculemos estrechamente a Él,
convocados para
Alguien
132. No quiere una
vinculación como “siervos” + como “amigo” y como “hermano”. 133. Jesús los hace
familiares suyos,
135. La respuesta a
su llamada exige entrar en la dinámica del Buen Samaritano: hacernos
prójimos
4.2 CONFIGURADOS CON EL MAESTRO
136. suscitar una
respuesta consciente y libre
138. Para
configurarse verdaderamente con el Maestro, es necesario asumir la centralidad
del Mandamiento del amor: “Ámense los unos a los otros
139. las
bienaventuranzas del Reino, el estilo de vida del mismo Jesucristo:... su
compasión entrañable
140. compartir su
destino
141. Imagen
espléndida de configuración ... la Virgen María
142. en la escucha
orante de la Palabra,
recibir su perdón en el Sacramento de la Reconciliación, y
su vida en la celebración de la
Eucaristía ... en la entrega solidaria
4.3 ENVIADOS A ANUNCIAR EL EVANGELIO DEL
REINO DE VIDA
146. ... cuando
el discípulo está enamorado de Cristo, no puede dejar de anunciar
al mundo que sólo Él nos salva
Esta es la tarea
esencial de la evangelización, que incluye la opción preferencial por los
pobres, la promoción humana integral y la auténtica liberación cristiana.
147. el discípulo
misionero hace visible el amor misericordioso del Padre
148. la santidad no
es una fuga hacia el intimismo o hacia el individualismo religioso, tampoco un
abandono de la realidad urgente de los grandes problemas económicos, sociales y
políticos de América Latina y del mundo y, mucho menos, una fuga de la realidad
hacia un mundo exclusivamente espiritual
4.4 ANIMADOS POR EL ESPÍRITU SANTO
149. Jesús venció
las tentaciones de seguir otros caminos.
151. “Ustedes son
una carta de Cristo redactada por ministerio nuestro y escrita con el Espíritu
de Dios vivo”
152. es el Maestro
interior que conduce al conocimiento de la verdad total
3.- A
partit d’una proposta de Tomeu Bennàssar, acordam que a la propera reunió, que
serà el 19 desembre, durem estudiada
l’exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii
Gaudium.
Millor si tots ja n’hem
fet una lectura total i global.
I, després, aquest dia, en
Jaume Mas ens guiarà la seva lectura, al manco en els seus primers 109 números.
4.- ALTRES APORTACIONS ...
§
OBSEQUI
NADALENC: Tomeu Bennàssar ens regala i desitja un Bon Nadal amb el seu nou
llibre: “L’HUMOR NOSTRE DE CADA DIA... EN CÀPSULES”. Així, a l’atzar, un
d’ells: “Tasca paulina: riure amb els qui
riuen i plorar amb els qui ploren. Si puc triar preferesc riure a plorar. Però
Pau hi posa una i conjuntiva.”
§ MOLTES GRÀCIES, Tomeu !
§
També
es demana si sabem alguna cosa sobre el QÜESTIONARI ENTORN DE LA FAMÍLIA que el Papa ha
remès a tots els bisbats ... Quines són
les nostres experiències, realitats que ens trobam: CPM, parelles, divorciats,
participants als Cursets Cristiandat, ...
Antoni Garau parlarà amb
Toni Vera, i ara ja tots tenim la proposta que fa el Bisbat respecte aquest
QÜESTIONARI, reduint les seves preguntes a 10. Així ho remeteren des de la Secretaria de Pastoral,
en un correu electrònic, el dia 29 de novembre.
PROPOSTA MEVA: cadascú
dugui la seva reflexió i respostes a la propera reunió del 19 desembre i ho
compartiríem a la segona part i, després de fer-ne una sistematització o resum
ordenat, ho faríem arribar al Bisbat.
§
També,
Toni Vera, ja que parlam d’ell, m’ha demanat el CALENDARI de les nostres
trobades, tant per tenir-lo en compte ell com el Bisbe Xavier, i que vindrien a alguna de les nostres reunions. No
sé si junts o per separat. - Ja li he fet arribar.
§
MALATS
d’alguns companys: Miquel Barceló,
operat darrerament dues vegades, però ja es troba convalescent a ca una germana
a Felanitx (Pere Fons els substitueix a Vilafranca...) + Pep Sastre, va caure d’una escala i està ingressat, més tard, quan
puja a dinar el rector de Porreres Àngel Reigadas, ens informa que no és tan
greu com es deia + Miquel Ambrós, va
patir un ictus, tingué temps d’avisar Mateu Tous.
§
davant
la realitat de CONVENTS TANCATS, ... quins criteris hi ha o hauríem de tenir
???
·
en
temps del bisbe Teodor, amb la Delegació
Acció Social, les Congregacions aportaren molt.
·
a
Lloseta, acord amb l’Ajuntament, n’han fet un alberg
·
a
Llubí, situació més embullada, l’Ajuntament el voldria comprar però amb un preu
més ajustat (hi ha una diferència del 50% !), manejos d’un senyor dient que hi
ha uns compradors alemanys ... --- i sobretot si tenim en compte el que la gent
de Llubí ha fet per les monges, en la seva fundació i quan es va pegar foc...
·
les
Trinitàries a Binissalem, cessió a l’Ajuntament per a serveis socials (potser
hi hagi acord també amb l’IMAS)
·
cessió
a Pastoral Penitenciària del convent Dominiques del Polígon, amb l’ajut de Sant
Joan de Déu es farà un centre reinserció ex-reclusos
·
també
hi ha disponibilitat pel convent Agustines a Son Sardina
·
i
convé no oblidar la situació actual (econòmica!) dels nostres Ajuntaments i
altres institucions ...
·
però,
continuam fent-nos la pregunta: QUINS CRITERIS TÉ o HI HA A LA DIÒCESI ???
§
Pere
Fons aporta unes informacions entorn del company Pere Barceló: què li ha costat
a Pere Fiol les seves paraules com a administrador de Can Picafort, paraules
que digué després d’escoltar la gent i què opinaven de Pere Barceló; també ens
comenta com ell celebrar a Can Picafort i les mamballetes que la gent va fer
quan anomenà en Pere, i com també no agradà a la gent quan el nou rector digué
“hem de passar pàgina”.
§
PERE
ORPÍ ens convida a la seva EXPOSICIÓ “Imatges de ca nostra” que farà a
Capdepera del 13 al 22 de desembre, entorn de la Mare de Déu de l’Esperança.
§
JAUME
ALEMANY comenta de la nova proposta per a gent que vulgui ser “hospitalero”,
voluntaris, a distints albergs del CAMÍ DE SANTIAGO. Per a aquestes persones hi
haurà trobades de formació. Ho valora com un fet molt positiu. Contactar,
atendre, escoltar, ajudar, ... persones molt diverses ...
5.- La Pregària final, pel moderador de la reunió, Joan
Parets, és molt lul.liana: cantam l’HIMNE AL BEAT “Puig que regnau coronat ..., Fill major de nostra raça” i les
estrofes llegides / pregades.
I acordam que JAUME
ALEMANY serà el proper coordinador.
i DINAM a la mateixa fonda
del Santuari, ara només 16 més el rector de Porreres que arriba quan ja havien
tret les BURBALLES després hi torna a haver un bon FRIT DE MATANCES, per acabar
amb fruita del temps i un poc de dolç, cafè i xarop. Al final na Bel ens regala
una bosseta d’aubercocs.
i ens anam amb el delit
del proper dinar, ja que el mateix dia, el bon matrimoni de donats, Bel i Joan,
festegen els seus 50 anys de noces... i ja serà NADAL a taula.
així que tots, quants més millor,
FINS A MONTISION
el dijous 19 de desembre
Hola, Toni:
Només volia
fer un petit comentari al tema dels criteris de la diòcesi sobre els convents
que es buiden.
Aclarir que
tots els que s'anomenen a l'acta, són propietat de congregacions religioses de
dret pontifici. Totalment independents del Bisbat en l'administració dels seus
béns. I la veritat és que han disposat dels seus convents sense fer cap classe
de consulta al Bisbat. En alguns casos, com el de Lloseta, en fort prejudici
per el funcionament de la parròquia que usava part del convent i va ser llogat
a l'ajuntament sense avisar.
El cas de
les dominiques és semblant encara que diferent. El monestir de St. Cugat
(Barcelona) es va unir al monestir de Mallorca. I va assumir la cura de totes
les monges i també els béns. També sense fer cap consulta, han cedit el
monestir als germans de St. Joan de Déu que al seu temps havien fet algún tipus
de col.laboració amb l'associació civil "pastoral penitenciària". A
pesar que jo personalment hi estava d'acord i n'estava assebentat degut a
amistats personals, el Bisbe va ser informat quan tot ja estava consumat (tant
que l'associació civil "Pastoral Penitenciària" estava associada amb
els germans de St. Joan de Déu com que el monestir havia estat cedit als
Germans).
Per altre
costat, el monestir de dominiques de St. Cugat de Barcelona ha cedit la
propietat de l'Església de Sta. Catalina de Senna al Bisbat. Com tots sabeu,
està cedida a les esglésies ortodoxes.
Respecte a
les cases religioses en que el Bisbat sí que hi té domini. En aquest moment
l'ermita de Betlem i la Capelleta de Sóller. I, per desgràcia molt prest, el
Convent de Sineu i el d'Inca. El criteri sempre és primer trobar algún tipus de
vida religiosa que els pugui tornar habitar. I en segon lloc, si no és
possible, trobar una sortida rentable econòmicament.
Com a
criteri general sobre els béns immobles, el Bisbat va treballant perquè passin
de ser el nostre punt dèbil econòmic (són immenses les despeses per el seu
manteniment) a ser el nostre punt fort: que els que no tenguin un us pastoral,
donin una rentabilitat econòmica que ajudi al sosteniment de l'Església.
Una abraçada
*************
31- octubre- 2013
i seguim amb la “crònica” de la segona
trobada d’aquest curs a Montision - Porreres
1.- 23
PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA
Miquel
Company
Joan
Oliver
Joan
Perelló
Tomeu
Suau Mayol
Antoni
Garau
Pere
Orpí
Sebastià
Salom
Tomeu
Barceló
Bernadí
Seguí
Antoni
Riutort
Bartomeu
Bennàssar
Llorenç Lladó
|
Gaspar
Montserrat
Joan
Parets
Jaume
Alemany
Andreu
Genovart
Tomeu
Tauler
Jaume
Mas
Pere
Mascaró
Tomeu
Fons
Francesc
Munar
Rafel
Umbert
Pere
Fons
|
i
Guillem Vaquer i Pere Ribot ens informaven que no podien venir, però
interessats en rebre la informació; i continua de baixa allargada el company
Toni Pujol
2.- INICI estudi el “documento conclusivo de la
V Conferencia General del Episcopado
Latinoamericano y del Caribe “Discípulos y misioneros de Jesucristo para que
nuestros pueblos en Él tengan vida.” -
Doc. APARECIDA.
Sebastià Salom ens facilita la seva lectura ...
§ l’entrevista feta al cardenal
Bergoglio mostra un frescor evangèlic
§ el discurs inaugural del papa Benet
XVI diu “lo oficial”
§ entrevista Bergoglio: los tres pilares de Aparecida = ir desde abajo hasta arriba, de Jesús cap
a Déu (el Dios del rostro humano de JC) + la
armonía la hace el Espíritu Santo + la apertura final es la misión +i dues claus actuals: Nínive = anar a les perifèries i la clericalització = su clericalización es
un problema. Los curas clericalizan a los laicos y los laicos nos piden que les
clericalicemos... Es una complicidad pecadora.
§
documento aparecida
4: las semillas del Verbo + Cristo era el Salvador que
anhelaban silenciosamente.
5: la
Iglesia ha experimentado luces y sombras.
7: La fe en dios amor y la tradición católica ... en la
piedad popular.
8: Nuestra Iglesia goza ... de un alto índice de
confianza y de creibilidad.
9: ... es un nuevo paso en el camino de la Iglesia ... desde el
Vaticano II.
12. No resistiría a los embates
del tiempo una fe católica reducida a bagaje, a elenco de algunas normas y
prohibiciones, a práctica de devoción fragmentadas, a adhesiones selectivas y
parciales de las verdades de la fe, a una participación ocasional en algunos
sacramentos, a la repetición de principios doctrinales, a moralismos blandos o
crispados que no convierten la vida de los bautizados. Nuestra mayor amenaza es
el gris pragmatismo de la vida cotidiana de la Iglesia en el cual
aparentemente todo procede con normalidad, pero en realidad la fe se va
desgastando y degenerando en mezquindad. A todos nos toca recomenzar
desde Cristo, reconociendo que no se comienza a ser cristiano por una
decisión ética o una gran idea, sino por el encuentro con un
acontecimiento, con una Persona, que da un nuevo horizonte a la
vida y, con ello, una orientación decisiva.
18. Conocer a Jesucristo por la fe es nuestro gozo; seguirlo es una gracia,
y transmitir este tesoro a los demás es un encargo que el Señor, al llamarnos y
elegirnos, nos ha confiado. Con los ojos iluminados por la luz de Jesucristo
resucitado, podemos y queremos contemplar al mundo, a la historia, a nuestros
pueblos de América Latina y de El Caribe, y a cada una de sus personas.
LA VIDA DE NUESTROS PUEBLOS HOY
19. MÉTODO VER + JUZGAR + ACTUAR
LOS DISCÍPULOS MISIONEROS
21: La presencia
cotidiana y esperanzada de incontables peregrinos ... y llegaron a ser
discípulos de Jesús.
29: Conocer a Jesús
es el mejor regalo ...
30: Los cristianos
somos portadores de buenas noticias ... y no profetas de desventuras.
31: La Iglesia debe cumplir su
misión siguiendo los pasos de Jesús y adoptando sus actitudes.
32: ... podemos ver
el rostro humillado de tantos hombres y mujeres
MIRADA SOBRE LA REALIDAD
33: ...
interpelados a discernir los “signos de los tiempos”
35: Sin una
percepción clara del misterio de Dios, se vuelve opaco el designio amoroso y
paternal de una vida digna para todos los seres humanos.
36. ... Esto nos ha enseñado a mirar la realidad
con más humildad, sabiendo que ella es más grande y compleja que las simplificaciones
con que solíamos verla en un pasado aún no demasiado lejano y que, en muchos
casos, introdujeron conflictos en la sociedad, dejando muchas heridas que aún
no logran cicatrizar.
... Es frecuente
que algunos quieran mirar la realidad unilateralmente, ...
37: ... ha traído
aparejada una crisis de sentido
Conocemos, en
nuestra cultura latinoamericana y caribeña, el papel tan noble y orientador que
ha jugado la religiosidad popular, especialmente la devoción mariana, que ha
contribuido a hacernos más conscientes de nuestra común condición de hijos
de Dios y de nuestra común dignidad ante sus ojos, no obstante las
diferencias sociales, étnicas o de cualquier otro tipo.
45: La ciencia y la
técnica ... al servicio del mercado. ... se termina por destruir lo que de
verdaderamente humano ...
47. También se
verifica una tendencia hacia la afirmación exasperada de derechos individuales
y subjetivos. Esta búsqueda es pragmática e inmediatista, sin preocupación
por criterios éticos.
48. En esta hora de
América Latina y El Caribe, urge tomar conciencia de la situación precaria que
afecta la dignidad de muchas mujeres.
52. Entre los
aspectos positivos de este cambio cultural, aparece el valor fundamental de la
persona, de su conciencia y experiencia, la búsqueda del sentido de la vida y
la trascendencia.
55. El énfasis en
la experiencia personal y lo vivencial nos lleva a considerar el testimonio
como un componente clave en la vivencia de la fe.
56: ... la riqueza
y diversidad cultural ... resultan evidentes
57. Estas culturas
coexisten en condiciones desiguales con la llamada cultura globalizada. Ellas
exigen reconocimiento y ofrecen valores que constituyen una respuesta a los
antivalores de la cultura que se impone a través de los medios de comunicación
de masas: comunitarismo, valoración de la familia, apertura a la
trascendencia y solidaridad.
60: ... como en
todos los campos de la actividad humana, la globalización debe
regirse también por la ética, poniendo todo al servicio de la
persona humana, creada a imagen y semejanza de Dios.
62. Conducida por
una tendencia que privilegia el lucro y estimula la competencia, la
globalización sigue una dinámica de concentración de poder y de riquezas en
manos de pocos.
65: ... Los
excluidos no son solamente “explotados” sino “sobrantes” y “desechables”.
74: ... no basta
una democracia puramente formal, fundada en la limpieza de los procedimientos electorales,
sino que es necesaria una democracia participativa y basada en la promoción y
respeto de los derechos humanos. Una democracia sin valores, como los
mencionados, se vuelve fácilmente una dictadura y termina traicionando
al pueblo.
77. Cabe señalar,
como un gran factor negativo en buena parte de la región, el recrudecimiento de
la corrupción en la sociedad y en el Estado, que involucra a los poderes
legislativos y ejecutivos en todos sus niveles, y alcanza también al sistema
judicial que, a menudo, inclina su juicio a favor de los poderosos y genera
impunidad ...
78. La vida social,
en convivencia armónica y pacífica, se está deteriorando gravemente en muchos
países de América Latina y de El Caribe por el crecimiento de la violencia ...
88: ... De todos
estos grupos y de sus correspondientes culturas se formó el mestizaje que es la
base social y cultural de nuestros pueblos latinoamericanos y caribeños ...
91. Los indígenas y
afroamericanos emergen ahora en la sociedad y en la Iglesia. Este es un kairós
..
.
SITUACIÓN DE NUESTRA
IGLESIA EN ESTA HORA HISTÓRICA DE DESAFÍOS: 98-100
3.- Per
a la propera reunió / dijous 28 novembre,
continuarem la lectura del DOC. APARECIDA, números 98 - 153. Antoni Garau farà
la lectura i Joan Parets serà el moderador de la reunió i dirigirà la pregària
final.
4.- APORTACIONS ...
§
ELECCIÓ
ARXIPRESTES, tal com ens diu el Bisbe: donar-lis més valor i importància,
ajudar-li en el govern de la diòcesi, com un petit “presbiteri” + agafar-ho amb
responsabilitat + potser sigui ver que ens trobam en una situació dramàtica, una
Església “tocada” > on anam??? > hi ha capacitat de reacció?! hi ha 10
justs que siguin lúcids...?
§
LLIBRES:
CONFÍO de José
I. González Faus, SAL TERRAE = “comentario al Credo cristiano”.
CREURE EL CREDO de
Josep Vives, CLARET
§
També
es torna a parlar de la situació del company Pere Barceló, amb les dificultats
pròpies de no comptar amb tota la informació.
§
També
es fan uns comentaris entorn de la situació derivada de la vaga de mestres
davant la decisió del Govern de mantenir la proposta del TIL ... demanant-nos
quina és la situació de les escoles concertades (moltes d’elles diocesanes o
religioses).
5.- Pregària
final, convidats pel moderador de la reunió, Tomeu Fons.
i DINAR a la mateixa fonda
del Santuari: un bon arròs brut, un millor frit ben gustós, fruita i un poc de
dolç (qui pogués tenir a mà albercoc amb xocolata), cafè i xarop.
I FINS A MONTISION
el darrer dijous de novembre
*************************
26-setembre-2013
i si tornam a fer una petita crònica
que ens ajudi a tots, participants o absents
...
1.-
19 PARTICIPANTS en aquesta Trobada
PART FORANA a Montision - Porreres
Miquel
Company
Joan
Oliver
Joan
Perelló
Tomeu
Suau Mayol
Antoni
Garau
Pere
Orpí
Sebastià
Salom
Tomeu
Barceló
Rafel
Mas
Bernadí
Seguí
|
Gaspar
Montserrat
Joan
Parets
Miquel
Paret
Jaume
Alemany
Andreu
Genovart
Tomeu
Tauler
Jaume
Mas
Pere
Mascaró
Tomeu
Fons
|
informen
que no poden venir: Francesc Munar, Antoni Riutord, Bartomeu Bennàssar (i la
baixa important d’Antoni Pujol, també Antoni Amorós comunica més tard que
n’està interessat però que, per ara, degut al feix de feina que encara té, li
serà difícil participar...)
2.-
LLIBRES LLEGITS AQUEST ESTIU i que
es recomanen fortament i, potser, algun d’ells ens ajudaria per a la nostra
formació (sobretot els 3 primers!)
§ L’ESGLÉSIA DAVANT DE LA CRUÏLLA. De Benet XVI al Papa
Francesc. - Francesc Torralba. PÒRTIC. Barcelona
§ EL AMOR EN TIEMPOS DE CÓLERA...
ECONÓMICA. José Ignacio González Faus. KHAF. Madrid
§ LOS CRISTIANOS ¿EN LA SACRISTÍA O TRAS LA PANCARTA? Reflexiones de
un sociólogo. Javier Elzo. PPC. Madrid
§ HEREJÍAS DEL CATOLICISMO ACTUAL. José
Ignacio González Faus. TROTTA. Madrid
§ COM VIURE JESÚS EN FAMÍLIA. Transmetre
avui la fe i els valors cristians als nostres fills. Sandra Buxaderas. PÒRTIC. Barcelona
3.-
Però, després, ens decidírem a estudiar el
“documento conclusivo de la V Conferencia
General del Episcopado Latinoamericano y del Caribe “Discípulos y misioneros de
Jesucristo para que nuestros pueblos en Él tengan vida.” - Doc. APARECIDA.
I,
per a la propera trobada, durem llegits i preparats els seus primers 100 nn.
(Joan Perelló durà més exemplars d’aquest document i d’altres que ha afegit al
darrer volum de les seves obres... però cadascú ja pot imprimir a ca seva les
primers pàgines d’aquest document. Si algú no el té a mà, que m’ho digui i li
tornaré a enviar).
4.-
Des de la realitat que ja ens trobam ben envant amb un NOU i NOVELL PONTIFICAT
de FRANCESC ... i de posar-se en marxa el nostre Bisbe XAVIER ... parlar també
CAP A ON VA / ANAM ... COM HI PODEM ANAR ...
Després
hi hagué l’aportació que, sembla, el nostre Bisbe publicarà una Carta pastoral
aportant la seva visió / proposta de com hauria de ser el nostre treball /
missió ESGLÉSIA.
També
s’hi afegí que, després, li tornaríem recordar la nostra convidada a venir a
una de les nostres trobades i PARLAR-NE PLEGATS.
5.-
REFLEXIÓ ENTORN ESCOLA / EDUCACIÓ ... i acord fer un COMUNICAT als MEDIS DE
COMUNICACIÓ. --- ja teniu la proposta
6.-
A LA FI S’ACORDA
que a cada trobada hi haurà un nou COORDINADOR i un LECTOR que duu la FORMACIÓ.
Així,
per al mes d’OCTUBRE seran en TOMEU FONS i en SEBASTIÀ SALOM.
7.- CALENDARI 2013 - 14
31
- octubre
28 - novembre
12
- desembre *
30
- gener
27
- febrer
|
27
- març
24
- abril
29 - maig
26
- juny *
* es decidirà a la trobada anterior
|
8.-
També s’acorda que, al final de cada trobada, el COORDINADOR durà preparat i
ens ajudarà a fer una bona PREGÀRIA.
Al
final, perquè si la posam al principi... Déu hauria de fer molts substitucions.
9.-
També parlam del DINAR ... però tot el que diguérem quedà superat pel dinar
que, després, na Bel i família ens oferí al mateix restaurant de Montision.
Presentació, quantitat, amabilitat i calidesa, família ...
Espontàniament
hi hagué una proposta acceptada per tots:
TROBADES
+ DINAR a MONTISION DE PORRERES
10.-
Escriure unes paraules a Toni Vera, nou Vicari General: ÀNIM I ENVANT,
CONTENTS, AL TEU COSTAT. Potser, per a molts de nosaltres, sigui la darrera
oportunitat de posar messions i il·lusió en la missió pastoral i eclesial i no
afegir-nos a les dimissions “silencioses”.
Que
ho digui també a Toni Vadell (i convidar-los a les nostres trobades) i a Pep
Adrover.
11.-
BURUNDI - Sebastià Salom
Informació
del moment actual, quan els pròxims dies les 2 darreres gg. caritat retornen a
Mallorca i allà només hi quedarà en Jaume A. Obrador.
Sembla
la fi d’una etapa, després de 50 anys de Mca. Missionera (però deixant la porta
oberta...)
Jaume
A. Obrador ja té un vicari nadiu del Burundi.
També
hi ha l’aportació de 30 germanes de la caritat d’allà mateix (congregació
diocesana, pendent d’aprovació del seu bisbe), formen 5 comunitats, compten i
tindran el suport i l’ajut de les GG Caritat de Mallorca.
Es
demana que des de la Del. Missions
s’informi correctament.
12.-
PERÚ - Miquel Parets
Situació
dels més de 90.000 presos.
Trobar-se
sens Codi Penal > “criteri de consciència”.
Aportació
i bon treball d’un catedràtic constitucionalista, Valleriestra.
Record
de la “Fidei donum” = Mallorca oberta al tercer món, i no sols el nostre petit
món eclesial...
Cipriani
i cia...
13.-
Jaume Alemany informa d’un bon ACORD AMB AIR EUROPA
Vols
Anada i Tornada a qualsevol lloc d’Espanya 120
€
Europa
300 €
Amèrica 600 €
addenda
“simpàtica” per mor de les demandes de Pere Mascaró (entre
altres)
què
diu el cànon 401.2: “El Bisbe diocesà que per malaltia o per una altra causa greu esdevingui
menys idoni per a complir el seu ofici és pregat vivament que presenti la
renúncia.”
i,
a partir d’aquí, el llistat de tantes “dimissions”, amb una mescladissa total
de causes ...
I FINS A MONTISION ALTRA VEGADA ...
i millor si som més i més puntuals
- començant pels qui estan més a prop ...
(....CONTINUARÀ...)