La meva foto
Correu electronic: preverespartforana@gmail.com

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ:

divendres, 27 de setembre del 2013

CRÒNICA


19  juny   2014


1.- aquesta vegada arribàrem als 14 PARTICIPANTS, molts tenint en compte unes absències més que justificades, la dels 4 companys que, a més, també són arxiprests i que estaven reunits amb el Consell Episcopal a Santa Llúcia (Francesc Munar, Jaume Mas, Joan Bordoy i Antoni Riutort):
altres absències foren: Jaume Alemany (informà que es trobava fora de Mallorca), Bartomeu Bennàssar, Miquel Company i Bartomeu Suau Mayol, i Joan Oliver i Joan Parets.
Així que els 14, i tots també asseguérem i compartírem bona taula (amb cava afegit, detall de part del donat Joan!), fórem
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Antoni Mateu
Joan Perelló
Pere Mascaró
Pere Orpí
Jaume Serra Adrover

Tomeu Tauler
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Antoni Riutord
Gaspar Monserrat
Sebastià Salom
Antoni Garau
i Joan Sunyer Ramos

2.- tal com acordàrem, encetàrem la lectura del GOIG DE L’EVANGELI, guiats pels següents lectors, cadascú amb el seu estil i tarannà:
§  Una evangelización para la profundización del kerygma 160 - 175 = JOAN PERELLÓ
§  Las repercusiones comunitarias y sociales del kerygma 176 - 185 = LLORENÇ LLADÓ
§  La inclusión social de los pobres 186 - 216 = ANTONI GARAU
§  El bien común y la paz social 217 - 237 = ANDREU GENOVART
§  El diálogo social como contribución a la paz 238 - 258 = TOMEU TAULER

3.- ja era ben a prop de les 12,30 que encetàrem el darrer bloc : INFORMACIONS ...
§  apropament a JAUME SASTRE en la seva VAGA DE FAM: s’informa que va esser millor anar-hi personalment, contacte directe, solidari amb els seus objectius (demanda de diàleg i una escola de qualitat), dignitat de la seva vaga ...
§  REESTRUCTURACIÓ DIÒCESI ...
§  CONGRÉS EVANGELITZACIÓ ...

4.- ACORDAM que, durant els mesos d’estiu, CADASCÚ i TOTS hem d’estudiar i reflexionar i respondre els qüestionaris o preguntes que hi ha o que ens podem fer tant en aquests dos temes REESTRUCTURACIÓ DIÒCESI + CONGRÉS EVANGELITZACIÓ + com en la carta del sr. Bisbe UNA ESGLÉSIA EN SORTIDA
i que tindrem la 1ª reunió del proper curs el dijous 18  de setembre !
amb la possibilitat de continuar la reflexió i les aportacions de tots el següent dijous 25 setembre.

5.- demanam a Joan Sunyer, fa pocs dies que ha arribat de Cuba!, si vol dir alguna paraula:
- content d’haver participat en aquesta trobada
- valora potenciar el grup
- veu aquí una església envellida / cansada
- no sé si anam a l’arrel de la problemàtica
- a nivell personal està pendent del possible (i ja necessari!) canvi del cardenal de La Habana

6.- es recorda i anima a tots els que hi pugui haver interessats, que demanin el pròxim any anar al CURS RECICLATGE SACERDOTS a Roma, organitzat pel Col·legi Espanyol (i que creim que serà encara millor que el d’aquest any) - pensar que comença després de Pasqua, per això convé demanar-ho als “quefes” ja a començament de l’any 2015.  (I els que hi vagi, que no deixin de visitar la Sinagoga, devora l’illa Tibertina).

i, com sempre, anam cap al menjador, on ens trobarem amb la “visita i salutacions dels novells reis Felip i Leticia, especialment pels més monàrquics...)
i amb un bon arròs de peix i un tumbet de primavera de lo millor, un poc de dolç i fruita i el cava den Joan (molts d’anys a tots ells!).

i, ara, a fer feina, no la podem deixar pel darrer moment (com molts, jo mateix, feim...)
i preparar la TROBADA DEL DIJOUS  18 SETEMBRE, 1ª del curs 2014 - 15.


BON ESTIU A TOTS / TOTHOM !



 29   maig   2014


després de la seva estada romana,
ben positiva en gairebé tots els seus caires,
el cronista es reincorpora a les trobades de Part Forana
(amb el buit incomprensible de la 7ª reunió del mes d’abril ...)
i ja som a les acaballes (que no darrera!) d’aquest curs,
el dijous 29 de maig,
novament al bon santuari porrerenc de Montision

1.- aquesta vegada arribàrem als 19 PARTICIPANTS (amb les absències justificades i notificades de JAUME ALEMANY i JOAN PARETS)


           
Miquel Company
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Antoni Mateu
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Pere Mascaró
Francesc Munar
Pere Orpí
Jaume Serra Adrover

Tomeu Tauler
Joan Oliver
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Antoni Riutord
Gaspar Monserrat
Sebastià Salom
Antoni Garau

2.- moderats (és un dir...) per Toni Garau enfilàrem tots plegats el comentari a la part corresponent a l’homilia : 135 - 175
i com que ho tenim tan a mà, fou un compartir més obert que altres vegades
amb l’ajuda més personalitzada d’una preguna
¿quin temps dediques a preparar-la?


3.- després, acordàrem que a la propera reunió, que serà la darrera d’aquest curs (i així ho decidírem entre tots, avançant-ne una setmana = el dijous 19 de juny !)

enllestírem tot el que poguem de l’EVANGELII GAUDIUM
amb la lectura i comentari - ressaltant el més important = síntesi del que es valora mes
d’aquests blocs

§  Una evangelización para la profundización del kerygma 160 - 175 = JOAN PERELLÓ
§  Las repercusiones comunitarias y sociales del kerygma 176 - 185 = LLORENÇ LLADÓ
§  La inclusión social de los pobres 186 - 216 = ANTONI GARAU
§  El bien común y la paz social 217 - 237 = ANDREU GENOVART
§  El diálogo social como contribución a la paz 238 - 258 = TOMEU TAULER (i si està de baixa postoperatòria, ho comentarà GASPAR MONSERRAT)

bona feina a tots
en bé de tothom

4.- ja al temps de COMENTARIS / INFORMACIONS / DIVAGACIONS (que no són exclusives d’aquest moment...) es comença amb

§       LLIBRE DE SEBASTIÀ MESQUIDA “En nom de Déu? / En nom de l’home?”, editat per Lleonard Muntaner i el seu bessó és l’encarnació ...

§       Proposta
           REORGANITZAR TERRITORIALMENT DIÒCESI MALLORCA

Potser fos millor anomenar-ho “CRITERIS ORGANITZACIÓ : objectiu, territori, recursos humans, ...)

Dels seus criteris, Andreu Genovart es fixa, resumint-ho molt, en aquests:
PARTIR DE LA REALITAT... prendre el pols dels preveres
AFAVORIR LA MISSIÓ EVANGELITZADORA
LA COMUNITAT / CLIMA COMUNITARI / RESPONSABLE, L’EQUIP COMUNITARI
LA CENTRALITAT DEL DIUMENGE i L’EUCARISTIA / POTENCIAR EL SENTIT DE COMUNIÓ

Igualment, l’aportació que Tomeu Bennàssar aporta i comenta:
Una proposta (contra proposta) per un plantejament pastoral i reestructuració territorial (i del personal) de la diòcesi de Mallorca.

§  No és convenient partir de nosaltres mateixos (com Església) ni del supòsit del nombre real de preveres, presents i futurs (som pocs i serem manco; però, per a què, per fer què és la pregunta);
§  Ni cobrir-nos amb allò de "fer de la necessitat virtut";
§  Ni de la perspectiva real derrotista i pessimista que els cristians-catòlics anam a la baixa en nombre i, en edat, a l’alça;
§  Ni de la resposta de concentració, centralització de forces i esforços,com a solució primera.
§  No ho crec un bon inici: ni el nombre, ni aquest sentiment ni aquesta solució. Conèixer sí, però no és el punt de partida per al plantejament.
Per tant,
CRITERIS EVANGELITZADORS:
1) No partim del subjecte prevere sinó de l’aproximació a la realitat de l’objecte-subjecte d’evangelització. Conèixer problemes i solucions existents i les persones i grups existents; altres possibles segons medi, edat, estudiants, vells, allunyats, etc. El “món”. "Tant estima Déu el món”. Tenir un mapa. És l’inici de qualsevol treball: On som, qui som... Això és engrescador perquè hi ha per fer, si hi ha feineria.
2) Conèixer de veres quines persones estan “tocades" d’evangeli (no per altres experiències, a no ser que siguin "evangelitzables"):conèixer-les, avaluar-les... Persones, grups, tendències, etc. Tot allò aprofitable. Mapa. S’entén seglars/es, religioses/os. Important elrescat de persones velles - noves per tornar a convidar, si es deixen.
3) Tot això (1 i 2) a cada “lloc”, Església (dos o més reunits: Eucaristia, bisbe). No partim de Roma, de Palma, de Felanitx, sinó de Cas Concos, de Son Valls... No de lo gros, universal, sinó de lo local, petit, original, dèbil. Una Església inculturada, pròxima, concreta, modesta, diversa, perifèrica. Treure’ns la por a lo petit. És una mentalitat que ho envaeix tot: Papa - bisbes, Madrid - Barcelona, etc. No partim d’una concentració sinó de la dispersió, de la diàspora; es a dir, de l’anau, anau; no del veniu, veniu. Sortiu. Església en sortida.
4) A cada lloc (quin nom? Parroquial, eclesial, comunitat) - lloc geogràfic, ambiental), un o varis responsables seglars per organitzar, gestionar, animar la formació "petita" local, les catequesis, la pregària, els sagraments (baptisme, Eucaristia), el servei de la caritat, despatx, economia. Tot això en quant es pugui fer. Celebració dominical amb prevere (setmanal o no. Rectificar el precepte dominical: un dia entre setmana, cada quinze dies, etc). És una  estació propera de serveis? És una casa oberta enmig dels homes,acollidora, servicial, completa, popular: del poble. Una tenda deproximitat; no un supermercat a les afores.
5) Un lloc entremig, entre lo local petit i lo diocesà: Església major o arxiprestal, per a la formació de responsables, per a font de material, per a recessos, aliment espiritual (cuidar santuaris o semblants). Punt de partida d’unió, de comunió, de preveres per als grups o llocs. I d’un equip més complet itinerant de seglars ajudant... Celebració de Pentecostès, del sagrament de la Confirmació. per a la preparació del sagrament del matrimoni... Trobades mensuals, trimestrals.
6) Més que mirar el "nombre" de preveres, alliberar-los de “certes obligacions” que constrenyen i dificulten la llibertat per atendre els grups o llocs. Per exemple: els funerals, en un dia sol, també en els llocs petits, Sens dubte revisar les eucaristies diàries i les dominicals racionalitzades, no tant per omplir un horari establert, sinó segons el ritme dels grups o llocs. També les celebracions de Setmana Santa - Pasqua.
7) La diòcesi, Església particular, el Bisbe, més itinerant, i la trobada diocesana per la missa crismal pasqual, per Pentecostès o... No abusem de lo macro ni de lo universal, ja ens entenen (glo-cal). Estimulem la vida de lo micro. Això també les delegacions amb suggeriments... En el grup petit i entremig estimulem el pensament, les decisions i les accions pròpies. Així s’hi posa originalitat i il·lusió. La diòcesi estimula la base. Si la diòcesi s’encarrega del patrimoni i de l’economia (descarregant preveres i seglars) no ha de perdre el sentit i sentiment de pertinència del patrimoni local. Representants convenients de lo local en la diòcesi. Etc.
Perdonau faltes i errors i els exemples locals.
Felanitx, maig 2014. Bartomeu Bennàssar.

També es comenta que s’agraeix aquesta proposta de part dels responsables de la Diòcesi, ja que és un inici per repensar com hauríem o podem organitzar pastoralment aquesta església de Mallorca ... i potser sigui la darrera oportunitat que tindrem en molt de temps.
Davant tot això, a més d’aquesta crònica i les reflexions que s’hi recullen, us enviam els documents entregats als arxiprests (i, probablement, a altres persones) on hi ha aquesta PROPOSTA (recordar que és “una” / “la primera” ... !). i el que escriu W. KASPER “Breve excurso sobre la reestructuración pastoral”
i, a partir de la lectura personal de cadascú i les passes que s’hagin pogut donar fins llavors, podrem fer la nostra aportació el DIJOUS 19 JUNY ...

Finalment parlam de la VAGA DE FAM de Jaume Sastre i com fer-li arribar la nostra solidaritat.

5.- a l’hora del DINAR ja ens hi espera el rector de Porreres, Àngel Reigadas (i sembla que serà el darrer dinar amb nosaltres com a rector porrerenc... desitjant, això també, que participi en les trobades de Part Forana). - A finals del dinar, ens assabentam que el pròxim rector de Porreres és el company Sebastià Salom, així que esperam continuar tenint tan bona acollida al santuari de Montision.




27  de   MARÇ   2014
el darrer dijous del mes de març, dia 27 ens tornam a trobar
a Montision de Porreres, ja ben capficats en la Quaresma
i ben necessitats de cendra pacificadora

1.- aquesta vegada arribàrem a ser 20 PARTICIPANTS (absències justificades o només conegudes a continuació) :

           
Miquel Company
Antoni Garau
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
Antoni Mateu
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Pere Mascaró

Jaume Alemany
Tomeu Tauler
Rafel Umbert
Joan Oliver
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó
Andreu Genovart
Joan Bordoy
Pere Fons
Toni Riutord
absències conegudes i informades:
JAUME MAS : informà que no podia venir.
TOMEU FONS : imprevist darrera hora
FRANCESC MUNAR : convivències
JOAN PARETS : forces majors
GASPAR MONSERRAT : convalescent
PERE ORPÍ

2.- moderats per MIQUEL COMPANY i dirigint BARTOMEU BENNÀSSAR novament la lectura de l’EVANGELII GAUDIUM, mirant d’acabar / enllestir el capítol II :

§  intentarem completar el capítol II, però només ho sé fer a la meva manera... aportant tots els comentaris que, crec, l’enriqueixen o complementen
§  davant els nous REPTES CULTURALS ... VELLES RESPOSTES ???
            davant un tsunami cultural, cal una resposta tsunamita
            ho serà el CONGRÉS EVANGELITZACIÓ, ho serà el SÍNODE FAMÍLIA ???
§  a totalitarisme ... la reacció de relativisme (lo dolent es si cercam beneficis personals!)
            som limitats... i aquestes limitacions ens poden unir, mentre res ni ningú s’imposi
            ètica de la imperfecció / no som perfectes = llei de la gradualitat / gradualitat de la llei
§  la realitat cedeix el lloc a l’aparença >>> respondre amb veracitat + sinceritat
§  la “balearització” de Mallorca ... vendre’ns
§  entrevista a l’arquebisbe Lorenzo Baldiserri, secretari general sínode de bisbes : UN NOU ENFOCAMENT A LA COMUNIÓ DELS DIVORCIATS - documents església, nº 1043, pp 146 - 147
§  nº 353 de CONCILIUM : reforma de la CÚRIA
§  pràcticament, a partir d’aquest moment, finalitzant després del cafetet, TOMEU BENNÀSSAR seguí del tot les seves paraules escrites, pàgines 6 - 12 (i si algú no les té, supòs que les hi pot tornar demanar o, com ell va dir, a vegades cal demanar la corda i el poal a “altres” persones per poder arribar a l’aigua que necessitam beure a la nostra església)

§  DESPRÉS DE TOT AQUEST CAPÍTOL II hi hagué un poc de DIÀLEG
§  relació SACERDOCI  home<> dona
§  relació CAPELLANS <> LAICS
§  es recorda la història del Japó (també citada diverses vegades pel papa Francesc) d’estar segles sense capellans i, quan hi tornen, hi troben una església viva, a partir de les responsabilitats que han agafat els cristians japonesos
§  ... qui fa CLERICALISME ?

§  en darrer lloc, encetam un diàleg entorn dels darrers fets de companys del nostre PRESBITERI i que han estat “notícia” a diversos medis comunicació i del silenci respectuós que ens demana el sr. bisbe

§  la pregària fou la que el mateix Papa Francesc posa al final de la seva carta/exhortació, dirigida a la Verge i Mare Maria ...

§  acordam que a la propera trobada del mes d’ABRIL - dia 24
            LLORENÇ LLADÓ guiarà la lectura dels números 110 - 134
            i es demana que l’absent JOAN PARETS sigui bon moderador
§  i a taula s’ha dit que ja hi ha rusca
            i, al final, hi havia uns bons robiols de la madona de Montision.
            BONA PASQUA A TOTS !!!
 __________________________________________________________



27   febrer    2014
i aquesta vegada, el darrer dijous del mes de febrer, dia 27, coincidí amb la festa de la nostra beata de Sencelles i la bauxa del Dijous Llarder

1.- en primer lloc anotam els qui hi fórem, gairebé puntuals: arribàrem a ser 19 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA (absències justificades a continuació),


           
Miquel Company
Antoni Garau
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
Tomeu Fons
Francesc Munar
Antoni Mateu
Pere Orpí

Jaume Alemany
Tomeu Tauler
Rafel Umbert
Joan Oliver
Joan Parets
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó
Gaspar Monserrat
Andreu Genovart


absències conegudes i informades:
Tomeu Suau Mayol: Dijous no pujaré a Montision. M'han operat de cataractes. No conduesc i a més tenc hora amb l'oculista que em va operar. Tot va bé, però fins que me canviïn els vidres, ho veig mig embullat. Bona trobada de Part Forana.
Pere Mascaró: es troba molt millor i sembla que està fent un viatge per terres manco humides que les de Mallorca = Sòria i voltants.
Pere Fons: algú diu que aquests dies no estava del tot fi.
Joan Perelló: continua amb el seu compromís de capellà a la residència de Manacor. Tots l’enyoram i Andreu Genovart mirarà com es pot arreglar i que Joan pugui participar a les “seves” trobades de Part Forana.

Més tard, abans d’acabar la primera part, ja arribà el nostre Vicari General, Antoni Vera, que ja va ésser-hi tota la trobada i compartí també taula amb tots.

2.- moderats per Andreu Genovart, amb una senzilla pregària, continuam escoltant la reflexió i valoració del capítol segon de l’ALEGRIA DE L’EVANGELI amb Tomeu Bennàssar.

Primer una paraula més de fons: sempre que parlam de Doctrina Social de l’Església hauríem de concretar “Doctrina i Acció Social de l’Església”, fent-nos la pregunta: com anirà o com es concretarà a la pràctica ???

Segon, es tractaria de fer eucarística l’Economia i no una Economia que “necessita” sacrificis (i xotets bon al·lots i ben educats). (Anàlisi de tot el que suposa i significa, a voltes a nivell subconscient, la “teologia sacrificial” ...)

números 57 - 63
§  valoració de l’ÈTICA = massa humana, perquè relativitza el dobler i el poder.
§  una amenaça perquè condemna a la manipulació i a la degradació de la persona.
§  reflexió de quan traguérem el fre al DINER USURER (o simplement la USURA), amb les aportacions del llibre “CRISIS ECONÓMICA.UNA PROPUESTA FRANCISCANA”, Martín Carbajo Núñez - BAC - Madrid.
§  DÉU és incontrolable, immanipulable, perillós perquè no vol esclaus.
§  el nº 57 acaba amb la cita de Sant Joan Crisòstom: “no compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres, els béns que tenim, sinó seus”.
§  ELS DOBLERS HAN DE SERVIR, no governar-nos! - clar al nº 58
§  que acaba amb una exhortació un poc o molt rebaixada ... El papa estima tothom ...els rics han d’ajudar ...
§  NO A LA DESIGUALTAT QUE GENERA VIOLÈNCIA - nº 59
§  la violència éssegura mentre hi hagi exclusió i desigualtat
§  sense igualtat d’oportunitats hi haurà violència
§  el sistema social i econòmic és injust d’arrel i va minvant les bases de qualsevol sistema
§  el consumisme sense fre amb la desigualtat danya el teixit social - nº 60
§  tot això molt més irritant quan es veu créixer el càncer social de la corrupció
alguns reptes culturals
§  lloc de la cultura/cultures: entre els reptes i les conversions personals o del cor i les estructures econòmiques i polítiques.
§  la “cultura” que aportam = idees, imaginari, ideologies, paradigma, llenguatges, símbols, selecció de la Bíblia, hermenèutic, ... homilia, grups, catequesi, ... plans pastorals...
§  trets predominants de la cultura
§  se perden arrels culturals per invasió d’altres cultures econòmicament fortes i dèbils èticament.
§  perill de nous moviments religiosos pel fonamentalisme o per una espiritualitat sense Déu - nº 63
§  alerta a burocràcia sense acolliment ... administració sense pastoral ... sagraments sense evangeli.

 3.- després del cafè i galledes dolces ... i un bon sol que queia damunt la clastra de Montision ... continuam amb el DIÀLEG OBERT
§  recordar i tenir en compte el document sobre HUMANITATS presentat per un bon grapat de professionals de Catalunya
§  paper de les FUNDACIONS :què s’hi amaga, què cerquen o volen ...
§  relació entre BENEFICIS / GUANYS de les empreses, les entitats bancàries
aquí ja pren la paraula el Vicari General, Antoni Vera
§  gràcies pel vostre suport
§  patiment per la virulència d’altres - pocs - aprofitaren el moment
§  si hem d’anar a les fronteres,  no és per condemnar !
§  l’opció clara és que el REGNE DE DÉU continuï - una Església que encoratgi i no una Església en retirada - ens ajudem uns i altres - més en comunió, donant-ne testimoni - reforçar el poc laicat que ens queda
§  fora por! / la por sempre paralitza
§  es demana per la NOTA INFORMATIVA del Bisbat sobre les xerrades de la germana TERESA FORCADES, dient que fou convidada per entitats civils i no religioses.
§  a Pòrtol sí fou acollida per la Parròquia, encara que en un primer moment s’indicàs al rector que no era convenient ... però l’endemà es va veure que no hi havia cap argument per impedir-ho
§  potser sigui millor GIRAR FULLA

Antoni Pujol recorda 3 reptes que plantejà al Bisbe: com viure l’EG, com renovar-nos o com organitzar el Bisbat amb els canvis necessaris ...
a)   conversió PERSONAL / paper del capellà = acompanyant + itinerant i missioner + capaç d’incorporar laïcat responsabilitzant-lo
b)   NOVA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL = que generarà dificultats ... Arxiprestats, Unitats Pastorals, ...
c)   LES COMUNITATS CRISTIANES amb RESPONSABILITAT = “CONSELLS PASTORALS”
d)   aspectes sagramentals, nova presència pastoral dels capellans (i no només la missa!)
e)   CARTA PASTORAL DEL BISBE = reflexió urgent.
f)    aprendre a SER MINORIA, en tots els sentits
quines passes ja són urgents ???

Antoni Garau informa de dos llibres
§  MÉS ENLLÀ DEL DESENCÍS, recull de contes de CARMEL BONNÍN - edicions DOCUMENTA BALEAR
§  DEBATE EN TORNO AL ABORTO - diversos autors - DESCLÉE DE BROUWER  - Bilbao.

Finalment, Andreu Genovart comparteix la seva vivència d’haver pogut concelebrar amb el Papa a la capella de Santa Marta, els seus gestos i paraules, ... NOVA IMATGE de l’Església.

pregària final, també a càrrec d’Andreu Genovart
i DINAR d’arròs brut, llom amb col, dolç i fruita, cafè i 3caires i amazona ... (crec que érem 18 asseguts a taula, ja que aquesta vegada el rector de Porreres també tenia un dinar amb les monges de la caritat a la residència de Porreres).

i el pròxim DIJOUS DE MARÇ també serà el 27 ...







 30   gener     2014


qui érem, com ens va anar per Montision de Porreres el darrer dijous de gener 2014 ...

1.- arribàrem a ser 19 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA (absències justificades a continuació), i tots moderats per Antoni Garau (tocava fer-ho n’Andreu Genovart, però es trobava fora Mallorca - li tocarà al mes de febrer!)

           
Miquel Company
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy
Bernadí Seguí
Antoni Riutort
Tomeu Fons

Jaume Alemany
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Rafel Umbert
Pere Fons
Joan Oliver
Joan Parets
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó


de baixa salut: Pere Mascaró (hospitalitzat) i Gaspar Monserrat (fort constipat)
fora Mallorca: Andreu Genovart i Pere Orpí
reunió amb gent del Consell Mallorca: Francesc Munar
i a tots ens estranyà la no compareixença del fidel Joan Perelló (Tomeu Tauler ens digué que havia de celebrar missa a les 10,30!)

2.- continuam amb lectura i ’estudi de l’exhortació apostòlica EVANGELII GAUDIUM
aquesta vegada amb l’ajuda de Bartomeu Bennàssar
com que poguérem seguir la seva exposició escrita en un document fotocopiat per ell mateix, només en faré cinc cèntims del que digué:
La “conversió social” a EG del papa Francesc (24 novembre 2013)
Desafiaments econòmics i culturals (Cap. II)
§  Una convidada prèvia : com pensar la tasca social de l’Església.
§  3 conversions “socials” : conversió personal “social”
                                               conversió pastoral “social”
                                               conversió econòmica, social, política, cultural
§  Com ?
            Anunciar ... Treure el suc econòmic, social i cultural de tot el que deim, feim, ...
            Denunciar ... I particularitzat al màxim possible.
            Actuar ... Proposar “maquetes” - Assajar / Provar ...

§  Cap. II : Crisi del compromís comunitari
o   excés de diagnòstic
o   desafiaments econòmics: economia d’exclusió / “descarte”
o   teoria del “derrame” ... mai confirmada pels fets
o   globalització de la indiferència - sense compassió
§  causes ?
o   adoram els diners .. a qui negam primer, Déu - l’home ... ?
o   absolutismes dels mercats
o   corrupció múltiple i ben escampada
o   afanya de poder i de tenir sense límits
o   menjar-s’ho tot ... fer el porc
i aquí ens aturàrem
i és on continuarem a la següent trobada - febrer
que correspon al nº 57 de l’EG
perquè ja eren les 11,15; en Joan i na Bel havien dut el cafè i unes pastes, i el sr. Bisbe no estaria gaire a arribar, acompanyat / dut pel rector de Felanitx Tomeu Fons

3.- la trobada i diàleg amb el Bisbe començà, així ho havíem decidit al principi de tot, per demanar-li quina era la situació del Vicari General Antoni Vera, després de les paraules tretes a EL MUNDO el passat dimarts 21 de gener i la seva hospitalització per un còlic nefrític...
i convé recordar que les paraules aquí transcrites són responsabilitat única i directa de qui fa aquesta crònica casolana i familiar, i que cap persona externa als qui hi participàrem en pot fer ús, ni personal ni públic ...
§  S’ha donat una reacció molt forta i desmesurada a les paraules del VG publicades a EL MUNDO, sobretot respecte els seus titulars. De fet, jo no el vaig llegir fins que l’endemà vaig començar a rebre reaccions ...
o   fou una conversa de 2 hores reconvertida en diàleg: preguntes i respostes
o   estil literari molt perillós, sobretot quan es tracten temes delicats i que precisen matisar
o   provoquen en Toni una situació difícil, fins i tot ha hagut de ser hospitalitzat
o   en aquests moments: actitud d’aguantar, no prendre decisions, esperar
o   visió i anàlisi que “la fera” vol menjar, i que mai s’assaciarà
o   les reaccions vénen de poca gent, però fan molt de mal
o   hi ha l’interrogant com Toni ho pairà tot ...
§  després de les paraules del bisbe, hi ha un caramull d’aportacions de part d’alguns ...
o   si són pocs, no els hi donem importància
o   anar a les perifèries, suposa acostar-te i tenir dificultats
o   el que va dir, molts ho pensam i sentim
o   distingir entre les paraules i els titular
o   el món clerical no és el món real
o   si no aprofitam l’ona papa Francesc, el retrocés pot ser brutal
§  i, com a paraula darrere, que ja havia sortit en diverses intervencions, demanam al bisbe que faci arribar a Toni TOT EL NOSTRE SUPORT i que estam al seu COSTAT

AQUÍ HI HA UN CANVI DE NIVELL / DIÀLEG i li demanam pel futur, què pensa, com es troba / ànim ...
I el Bisbe ens parla que està preparant una
§  CARTA PASTORAL que ens animi a obrir-nos / anar a les perifèries / ser un hospital de campanya / acceptar equivocar-nos abans de quedar tancats ...
o   primer es faria un treball / estudi - taller d’algunes propostes del papa a EG
o   preparant un “congrés” / assemblea evamgelització (novembre 2014)

o   conscient de l’edat del clergat
o   abans hi havia el suport d’un convent de religioses a cada Parròquia
o   aportació dels diaques permanents : el seu paper,  què són ...
o   responsabilitat del laïcat
o   relació parròquies - llocs de culte
o   mentalitat nova = missionera â oferir eines / idees
§  nivell ORGANITZACIÓ - RECURSOS HUMANS
o   com podem atendre / servir la gent
o   “unitats pastorals” / grups parròquies
o   ....
§  FORMACIÓ
§  ALGUNES ACCIONS ESPECIALS
o   missions populars
o   primer anunci de la fe
o   càritas - GAS
o   cursets cristiandat
o   bancs aliments
o   ...
§  INICIACIÓ CRISTIANA
o   catequesis familiars
o   escola catòlica
o   esplais / escoltes
§  CÀRITAS + PASTORAL MALALTS

§  VICARIA MINISTERIS ECLESIALS
o   ja he nomenat la Comissió de Treball: 5 preveres (Jaume Mas, Pere Oliver, Marià Gastalver, Ramon Lladó i Tomeu Villalonga), 1 diaca (Miquel Àngel Carbonell) i 2 laics (Cati Mir i Loren Marià)
o   relació personal bisbe - preveres
o   acompanyament i suport bisbe en una nova manera de presència fent la “visita pastoral”
FINALMENT, pràcticament uns 30 minuts, i mirant el rellotge per no fer tard al dinar, hi hagué un parell d’aportacions davant aquesta presentació d’un treball pastoral “nou”
§  potser fos bo començar per les parròquies de BARRIADES per aconseguir aquestes noves maneres de presència i responsabilitzar LAICS
§  ens apuntam i apuntarem si val la pena (molts ho veim com la nostra darrera oportunitat d’engrescar-nos en una pastoral)
§  no podem esperar molt de temps, ja no tenim anys per esperar anys
§  que hi hagi diàleg bisbe - prevere, i diàleg sobre la vida i el ministeri, almanco cada 5 anys
acabàrem amb una PREGÀRIA a partir, també, de les paraules del papa Francesc, homilia del dilluns 27 gener: “El que dóna unitat a l’Església és la persona del bisbe en nom de JC, perquè és ungit”: la unció fa que els bisbes i sacerdots s’atansin al Senyor i els dóna l’alegria i la força “per portar endavant un poble, per ajudar la gent, per viure al servei de les persones. ... Com sempre, fa més renou un arbre que cau, que un bosc que creix. Avui, pensant en la unció de David, ens farà bé de pensar en els nostres bisbes i en els nostres sacerdots valents, sants, bons, feels i pregar per ells. Gràcies a ells avui som aquí!”.

i després, un bon dinar “porrerenc” : burballes i frit de matances, un poc de dolç, i el seu cafè i tres caires ... DINAR AMB RITME ALEGRE i ben a prop els uns dels altres, ja érem 20 els asseguts a taula, també s’hi afegiren el rector de Porreres i el Vicari episcopal Toni Vadell.


PROPERA TROBADA
DIJOUS 27 - FEBRER - 2014
§  CAPÍTOL II EVANGELII GAUDIUM - amb la lectura de Tomeu Bennàssar
§  i tots moderats / coordinats per Andreu Genovart







19  -    desembre  -     2013

 petita i ja un poc llunyana “crònica” de la quarta trobada d’aquest curs a Montision - Porreres

1.- només fórem 17 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA (absències justificades a continuació), i tots moderats per Jaume Alemany

           
Miquel Company
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Pere Orpí
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Antoni Pujol
Joan Bordoy

Gaspar Monserrat
Jaume Alemany
Andreu Genovart
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Francesc Munar
Rafel Umbert
Pere Fons

Pere Mascaró i Jaume Serra Adrover continuen en salut baixa, Llorenç Lladó es troba fent rehabilitació postoperatòria, Tomeu Bennàssar en visita oculista, Joan Parets i Joan Oliver tenen trobada arxiprestal i no sabem res den Tomeu Fons. - I, com l’altra vegada, també compareixerà per dinar plegats el rector porrerenc.

2.- començam, amb lectura primera de Jaume Mas, l’estudi de l’exhortació apostòlica
§  EVANGELII GAUDIUM
§  notes prèvies:
-   és un programa d’actuació - recorda el “Somni” de Luther King
-   estil literari nou
-   nº 16: Tampoco creo que deba esperarse del magisterio papal una palabra definitiva o completa sobre todas las cuestiones que afectan a la Iglesia y al mundo. No es conveniente que el Papa reemplace a los episcopados locales en el discernimiento de todas las problemáticas que se plantean en sus territorios. En este sentido, percibo la necesidad de avanzar en una saludable «descentralización».
-   estil de fons > la GAUDIUM ET SPES + ECCLESIAM SUAM + EVANGELI NUNTIANDI + discurs inaugural Vaticà II
-   les “idees mare” les anam escoltant i llegint en altres espais del mateix Papa Francesc = homilies, entrevistes, altres documents, ... fins i tot amb el mateix estil o expressions literàries
-   hi ha tota una espiritualitat ignaciana! (fixar-nos en la importància que dóna al “discerniment”
-   es pot dir que el Papa coneix bé la realitat
-   noves locucions = “primerear” + “habriaqueismo” ... arribar a la gent
-   EG sembla una pista de sortida, propostes per a un “taller pastoral” = què / com feim i què / com hauríem de ...

lectura compartida preàmbul i capítol I
I.  Alegría que se renueva y se comunica.- RIESGO “Cuando la vida interior se clausura en los propios intereses, ya no hay espacio para los demás, ya no entran los pobres, ya no se escucha la voz de Dios, ya no se goza la dulce alegría de su amor, ...”
4. Los libros del Antiguo Testamento habían preanunciado la alegría de la salvación, ...
5. El Evangelio ... invita insistentemente a la alegría.
6. Hay cristianos cuya opción parece ser la de una Cuaresma sin Pascua. Pero reconozco que la alegría no se vive del mismo modo en todas las etapas y circunstancias de la vida, +  hay que permitir que la alegría de la fe comience a despertarse aun en medio de las peores angustias
7. La tentación aparece frecuentemente bajo forma de excusas y reclamos, como si debieran darse innumerables condiciones para que sea posible la alegría.  +  «No se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el encuentro con un acontecimiento, con una Persona
8. Llegamos a ser plenamente humanos cuando somos más que humanos, cuando le permitimos a Dios que nos lleve más allá de nosotros mismos para alcanzar nuestro ser más verdadero.
9. El bien siempre tiende a comunicarse.
10. .... un evangelizador no debería tener permanentemente cara de funeral.  + a través de ministros del Evangelio, cuya vida irradia el fervor de quienes han recibido, ante todo en sí mismos, la alegría de Cristo».
11.  En realidad, toda auténtica acción evangelizadora es siempre «nueva».
12. la obra es ante todo de Él,  + Jesús es «el primero y el más grande evangelizador».
13. Tampoco deberíamos entender la novedad de esta misión como un desarraigo, como un olvido de la historia viva que nos acoge y nos lanza hacia adelante. La memoria es una dimensión de nuestra fe
14. tres ámbitos:
la pastoral ordinaria
«las personas bautizadas que no viven las exigencias del Bautismo»
quienes no conocen a Jesucristo o siempre lo han rechazado.
 La Iglesia no crece por proselitismo sino «por atracción».[13]
Propuesta y límites de esta Exhortación
16. Tampoco creo que deba esperarse del magisterio papal una palabra definitiva o completa sobre todas las cuestiones que afectan a la Iglesia y al mundo. No es conveniente que el Papa reemplace a los episcopados locales en el discernimiento de todas las problemáticas que se plantean en sus territorios. En este sentido, percibo la necesidad de avanzar en una saludable «descentralización».

CAPÍTULO PRIMERO
LA TRANSFORMACIÓN MISIONERA DE LA IGLESIA
20. salir de la propia comodidad y atreverse a llegar a todas las periferias que necesitan la luz del Evangelio.
24. Primerear, involucrarse, acompañar, fructificar y festejar
§  La Iglesia en salida es la comunidad de discípulos misioneros que primerean, que se involucran, que acompañan, que fructifican y festejan. «Primerear» = sabe adelantarse, tomar la iniciativa sin miedo, salir al encuentro, buscar a los lejanos y llegar a los cruces de los caminos para invitar a los excluidos.
§  «involucrarse» = La comunidad evangelizadora se mete con obras y gestos en la vida cotidiana de los demás, achica distancias, se abaja hasta la humillación si es necesario, y asume la vida humana, tocando la carne sufriente de Cristo en el pueblo. Los evangelizadores tienen así «olor a oveja» y éstas escuchan su voz.
§  «acompañar». Acompaña a la humanidad en todos sus procesos, por más duros y prolongados que sean. Sabe de esperas largas y de aguante apostólico. La evangelización tiene mucho de paciencia, y evita maltratar límites.
§  «fructificar».
§  «festejar».
25. lo que trataré de expresar aquí tiene un sentido programático y consecuencias importantes. Espero que todas las comunidades procuren poner los medios necesarios para avanzar en el camino de una conversión pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como están. Ya no nos sirve una «simple administración».
Hay estructuras eclesiales que pueden llegar a condicionar un dinamismo evangelizador; igualmente las buenas estructuras sirven cuando hay una vida que las anima, las sostiene y las juzga. Sin vida nueva y auténtico espíritu evangélico, sin «fidelidad de la Iglesia a la propia vocación», cualquier estructura nueva se corrompe en poco tiempo.
Una impostergable renovación eclesial
27. Sueño con una opción misionera capaz de transformarlo todo, para que las costumbres, los estilos, los horarios, el lenguaje y toda estructura eclesial se convierta en un cauce adecuado para la evangelización del mundo actual más que para la autopreservación. La reforma de estructuras que exige la conversión pastoral sólo puede entenderse en este sentido: procurar que todas ellas se vuelvan más misioneras,
28. La parroquia es presencia eclesial en el territorio ...  Pero tenemos que reconocer que el llamado a la revisión y renovación de las parroquias todavía no ha dado suficientes frutos
29. Las demás instituciones eclesiales ...  no pierdan el contacto con esa realidad tan rica de la parroquia del lugar, y que se integren gustosamente en la pastoral orgánica de la Iglesia particular. Esta integración evitará que se conviertan en nómadas sin raíces.
30. Cada Iglesia particular, porción de la Iglesia católica bajo la guía de su obispo, también está llamada a la conversión misionera. Ella es el sujeto primario de la evangelización,
 31. El obispo  ...  y en ocasiones deberá caminar detrás del pueblo para ayudar a los rezagados y, sobre todo, porque el rebaño mismo tiene su olfato para encontrar nuevos caminos.  ... y otras formas de diálogo pastoral, con el deseo de escuchar a todos y no sólo a algunos que le acaricien los oídos.
32. Dado que estoy llamado a vivir lo que pido a los demás, también debo pensar en una conversión del papado. Me corresponde, como Obispo de Roma,
33. La pastoral en clave de misión pretende abandonar el cómodo criterio pastoral del «siempre se ha hecho así». Invito a todos a ser audaces y creativos  + aplicar con generosidad y valentía las orientaciones de este documento, sin prohibiciones ni miedos.
34. Si pretendemos poner todo en clave misionera, esto también vale para el modo de comunicar el mensaje.
35. el anuncio se concentra en lo esencial
36. la belleza del amor salvífico de Dios manifestado en Jesucristo muerto y resucitado. En este sentido, el Concilio Vaticano II explicó que «hay un orden o “jerarquía” en las verdades en la doctrina católica, por ser diversa su conexión con el fundamento de la fe cristiana». Esto vale tanto para los dogmas de fe como para el conjunto de las enseñanzas de la Iglesia, e incluso para la enseñanza moral.
37. Santo Tomás de Aquino enseñaba que en el mensaje moral de la Iglesia también hay una jerarquía, en las virtudes y en los actos que de ellas proceden. Allí lo que cuenta es ante todo «la fe que se hace activa por la caridad» (Ga 5,6).  ...  la misericordia es la mayor de todas las virtudes
38. en el anuncio del Evangelio es necesario que haya una adecuada proporción. Ésta se advierte en la frecuencia con la cual se mencionan algunos temas y en los acentos que se ponen en la predicación.
39. cada verdad se comprende mejor si se la pone en relación con la armoniosa totalidad del mensaje cristiano,
40. La tarea de los exégetas y de los teólogos ayuda a «madurar el juicio de la Iglesia». ... A quienes sueñan con una doctrina monolítica defendida por todos sin matices, esto puede parecerles una imperfecta dispersión. Pero la realidad es que esa variedad ayuda a que se manifiesten y desarrollen mejor los diversos aspectos de la inagotable riqueza del Evangelio.
41. Con la santa intención de comunicarles la verdad sobre Dios y sobre el ser humano, en algunas ocasiones les damos un falso dios o un ideal humano que no es verdaderamente cristiano. De ese modo, somos fieles a una formulación, pero no entregamos la substancia.
43. En su constante discernimiento, la Iglesia también puede llegar a reconocer costumbres propias no directamente ligadas al núcleo del Evangelio,  ... Pueden ser bellas, pero ahora no prestan el mismo servicio en orden a la transmisión del Evangelio. No tengamos miedo de revisarlas. ... Santo Tomás de Aquino destacaba que los preceptos dados por Cristo y los Apóstoles al Pueblo de Dios «son poquísimos»
44. ... hay que acompañar con misericordia y paciencia las etapas posibles de crecimiento de las personas  ... el confesionario no debe ser una sala de torturas sino el lugar de la misericordia del Señor que nos estimula a hacer el bien posible. Un pequeño paso, ...
46. La Iglesia «en salida» es una Iglesia con las puertas abiertas. Salir hacia los demás para llegar a las periferias humanas n
47. La Iglesia está llamada a ser siempre la casa abierta del Padre. ...  «la puerta», el Bautismo. La Eucaristía, si bien constituye la plenitud de la vida sacramental, no es un premio para los perfectos sino un generoso remedio y un alimento para los débiles....  A menudo nos comportamos como controladores de la gracia y no como facilitadores. Pero la Iglesia no es una aduana...
48. la Iglesia entera ¿a quiénes debería privilegiar?  ...  Hay que decir sin vueltas que existe un vínculo inseparable entre nuestra fe y los pobres. Nunca los dejemos solos.
49. Salgamos, salgamos a ofrecer a todos la vida de Jesucristo. Repito aquí para toda la Iglesia lo que muchas veces he dicho a los sacerdotes y laicos de Buenos Aires: prefiero una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, antes que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades. No quiero una Iglesia preocupada por ser el centro y que termine clausurada en una maraña de obsesiones y procedimientos. Si algo debe inquietarnos santamente y preocupar nuestra conciencia, es que tantos hermanos nuestros vivan sin la fuerza, la luz y el consuelo de la amistad con Jesucristo, sin una comunidad de fe que los contenga, sin un horizonte de sentido y de vida. Más que el temor a equivocarnos, espero que nos mueva el temor a encerrarnos en las estructuras que nos dan una falsa contención, en las normas que nos vuelven jueces implacables, en las costumbres donde nos sentimos tranquilos, mientras afuera hay una multitud hambrienta y Jesús nos repite sin cansarse: «¡Dadles vosotros de comer!» (Mc 6,37).

tres comentaris al final de tot :
-       centralitat de Jesucrist
-       dificultats arribar als no creients ... Com?
-       novament l’alternativa cristians de presència / de mediació

i demanarem que pel pròxim capítol II en Tomeu Bennàssar ens faci la primera lectura, així que començarem pel número 50 mirant d’arribar al número 109 (almanco aquesta ha de ser la lectura que tots hem de dur preparada i ben feta).


i aquí feim l’aturada per anar a prendre un poc el sol (que era ben necessari) i el cafè amb galledes dolces que ens prepara el bon donat Joan


LA SEGONA PART comença amb un intercanvi d’opinions de com tenim preparada la resposta al QÜESTIONARI SOBRE LA FAMÍLIA que ens ha remès el Bisbat...
Després de constatar que, en aquests moments, no ho tenim pensat / preparat... Tomeu Tauler anirà a parlar amb en Tomeu Bennàssar i, a més de demanar-li la lectura del cap. II, li recaptarà ajuda per a aquest qüestionari. Serà remès a tothom i, cadascú, a nivell personal o del seu entorn, decidirà què i com respon.
Així es va fer i, després de fer-ne una traducció al castellà, es va remetre a tots els participants en aquesta trobada, indicant que cadascú decidís la seva resposta.

Després, Toni Garau informa que a la propera trobada del mes de GENER, dijous 30, s’hi farà present i participatiu el Sr. Bisbe, acompanyat del Vicari General Toni Vera (després coneixem que també vindrà Toni Vadell).
A partir d’aquí ANOTAM uns punts que seria bo fer-li arribar abans, punts que convindria corregir / ampliar / concretar / ... per tal de ser-nos de més a tots

§  presentació del GRUP PREVERES PART FORANA
- des del Vaticà II, diversos grups per ajudar-nos: Primer Dimarts, Barriades, Part Forana ...
- només ha continuat i es manté el de PART FORANA
- les trobades han tingut 2 parts = FORMACIÓ + INFORMACIÓ
- la FORMACIÓ amb diverses modalitats = ponent del propi grup o experts demanats, tema d’actualitat, llibre d’estudi, documents eclesials ...
- INFORMACIÓ aportada per tots i entre tots
- a vegades s’ha elaborat algun MANIFEST davant fets puntuals, socials o eclesials
- al principi també hi havia unes trobades d’alguns dies de reflexió / formació
- el número habitual de participants ha estat al voltant de 20 / 30 persones (a vegades amb un mínim d’uns 10 / 12)

§  QUÈ VOL DIR-NOS COM A BISBE

§  COM concretar / passes a fer a partir de l’ALEGRIA DE L’EVANGELI

§  com veu o pensa la Vicaria Ministeris Eclesials / Quins recursos humans comptam

§  Ens importa la seva “autoritat”

§  reconeixem que la nostra diòcesi - com organització - està “baix mínims”


i després, un bon dinar “nadalenc”
i donarem els molts d’anys - amb un petit detall/obsequi - al matrimoni de donats Joan i Isabel que festejaven els seus 50 anys de bon matrimoni (i que també ens convidaven a pujar a Montision el següent dissabte a la tarda on farien la festa familiar i eclesial) - MOLTS D’ANYS i gràcies per totes les vostres atencions i acollida

PROPERA TROBADA
DIJOUS 30 - GENER - 2014
§  CAPÍTOL II EVANGELII GAUDIUM
§  TROBADA AMB EL BISBE



28 -  novembre -  2013
 algunes paraules entorn de la tercera trobada d’aquest curs a Montision - Porreres

1.- també fórem 23 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA, tots ben moderats per Joan Parets
           
Miquel Company
Joan Oliver
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Pere Orpí
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Bernadí Seguí
Antoni Riutort
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó
Gaspar Montserrat
Joan Parets
Jaume Alemany
Andreu Genovart
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Tomeu Fons
Francesc Munar
Rafel Umbert
Pere Fons
Antoni Pujol

i Pere Mascaró ens va fer sebre que la seva salut, sobretot amb aquest fred i humitat, no li permetia participar aquesta vegada.

2.- continuam l’estudi compartit del
§  documento aparecida 98 - 153
2.2 SITUACIÓN DE NUESTRA IGLESIA EN ESTA HORA HISTÓRICA DE DESAFÍOS
98. a pesar de las deficiencias y ambigüedades de algunos de sus miembros, ha dado testimonio de Cristo, anunciado su Evangelio y brindado su servicio de caridad particularmente a los más pobres, en el esfuerzo por promover su dignidad, y también en el empeño de promoción humana
99. esfuerzos pastorales
a) animación bíblica
b) renovación litúrgica
c) gran aprecio a los sacerdotes. + ministerios confiados a los laicos
d) entrega de tantos misioneros y misioneras
e) esfuerzos de renovación pastoral en las parroquias
f) La Doctrina Social de la Iglesia ha animado el testimonio y la acción solidaria de los laicos y laicas + Innumerables iniciativas laicales en el ámbito social, cultural, económico y político + Se ha desarrollado la pastoral de la comunicación social
g) el diálogo ecuménico. También el diálogo interreligioso
100. sombras
a) el crecimiento porcentual de la Iglesia no ha ido a la par con el crecimiento poblacional
b) intentos de volver a un cierto tipo de eclesiología y espiritualidad contrarias a la renovación del Concilio Vaticano II  +  nuestras débiles vivencias de la opción preferencial por los pobres, no pocas recaídas secularizantes en la vida consagrada
c) escaso acompañamiento dado a los fieles laicos en sus tareas de servicio a la sociedad
d) lenguajes poco significativos para la cultura actual, y en particular + no se ve una presencia importante de la Iglesia en la generación de cultura
e) insuficiente número de sacerdotes y su no equitativa distribución
dificultades para asumir el sostenimiento económico de las estructuras pastorales. Falta solidaridad en la comunión de bienes
f) numerosas personas pierden el sentido trascendente de sus vidas y abandonan las prácticas religiosas  +  abandonando la Iglesia para pasarse a otros grupos religiosos.
g) no es fácil el diálogo ecuménico con grupos cristianos que atacan a la Iglesia Católica con insistencia.
h) católicos se han apartado del Evangelio, que requiere un estilo de vida más fiel a la verdad y a la caridad, más sencillo, austero y solidario ...

SEGUNDA PARTE                              
LA VIDA DE JESUCRISTO EN LOS DISCÍPULOS MISIONEROS
3 - LA ALEGRÍA DE SER DISCÍPULOS MISIONEROS PARA ANUNCIAR EL EVANGELIO DE JESUCRISTO
101. Jesús “Yo soy
102. prueba del amor de Dios a los hombres
103. evangelizador y el Evangelio de Dios
somos misioneros para proclamar el Evangelio de Jesucristo y, en Él, la buena nueva de la dignidad humana
3.1 LA BUENA NUEVA DE LA DIGNIDAD HUMANA
104. Bendecimos a Dios por la dignidad de la persona humana, creada a su imagen y semejanza ... también como tarea
105. Alabamos a Dios por los hombres y mujeres que han trabajado incansablemente en defensa de la dignidad de la persona humana ... resplandece la dignidad del ser humano.
3.2 LA BUENA NUEVA DE LA VIDA
106. Alabamos a Dios por el don maravilloso de la vida y por quienes la honran y la dignifican al ponerla al servicio de los demás
107. Bendecimos al Padre por el don de su Hijo Jesucristo, “rostro humano de Dios y rostro divino del hombre”
108. todo hombre abierto sinceramente a la verdad y al bien ... descubrir ... el valor sagrado de la vida humana ... se fundamenta “la convivencia humana y la misma comunidad política”
109. Ante la idolatría de los bienes terrenales, Jesús presenta la vida en Dios como valor supremo
110. Ante el subjetivismo hedonista + Ante el individualismo + Ante la despersonalización, Jesús ayuda a construir identidades integradas.
111. La propia vocación, la propia libertad y la propia originalidad son dones de Dios para la plenitud y el servicio del mundo.
112. Ante la exclusión, Jesús defiende los derechos de los débiles y la vida digna de todo ser humano. +  Ante las estructuras de muerte
113. Ante la naturaleza amenazada
3.3 LA BUENA NUEVA DE LA FAMILIA
114. el valor de la familia en América Latina y El Caribe.
118. En el seno de una familia, la persona descubre los motivos y el camino para pertenecer a la familia de Dios.
119. Dios ama nuestras familias, a pesar de tantas heridas y divisiones.
3.4 LA BUENA NUEVA DE LA ACTIVIDAD HUMANA
3.4.1 El trabajo
120. ... resplandece el sentido del trabajo como participación de su tarea creadora y como servicio a los hermanos y hermanas.
El trabajo garantiza la dignidad y la libertad del hombre, es probablemente “la clave esencial de toda ‘la cuestión social’”
121. El desempleo, la injusta remuneración del trabajo y el vivir sin querer trabajar son contrarios al designio de Dios.
La salvaguardia del domingo, como día de descanso, de familia y culto al Señor, garantiza el equilibrio entre trabajo y reposo.
122. La actividad empresarial es buena y necesaria cuando respeta la dignidad del trabajador, el cuidado del medio ambiente y se ordena al bien común. Se pervierte cuando, buscando solo el lucro, atenta contra los derechos de los trabajadores y la justicia.
3.4.2 La ciencia y la tecnología
123. ... prolongar la expectativa de vida y su calidad.
La respuesta última ... sólo puede venir de una razón y ética integrales iluminadas por la revelación de Dios.
124. ningún conocimiento es completamente autónomo. Esta situación le abre un terreno de oportunidades a la teología para interactuar con las ciencias sociales.
3.5 LA BUENA NUEVA DEL DESTINO UNIVERSAL DE LOS BIENES Y ECOLOGÍA
125. También la creación es manifestación del amor providente de Dios ...  “Nuestra hermana la madre tierra”58 es nuestra casa común y el lugar de la alianza de Dios con los seres humanos y con toda la creación
126. ... promover una ecología humana abierta a la trascendencia + exige la solidaridad con la generación presente y las futuras.
3.6 EL CONTINENTE DE LA ESPERANZA Y DEL AMOR
127. Agradecemos a Dios la religiosidad de nuestros pueblos
128. Reconocemos el don de la vitalidad de la Iglesia que peregrina en América Latina y El Caribe + También agradecemos el protagonismo que van adquiriendo sectores que fueron desplazados: mujeres, indígenas, afroamericanas, campesinos y habitantes de áreas marginales de las grandes ciudades.

4 - LA VOCACIÓN DE LOS DISCÍPULOS MISIONEROS A LA SANTIDAD
4.1 LLAMADOS AL SEGUIMIENTO DE JESUCRISTO
129. Dios Padre sale de sí, por así decirlo, para llamarnos a participar de su vida y de su gloria. Mediante Israel,
130. En estos últimos tiempos, nos ha hablado por medio de Jesús su Hijo
131. encontrarnos con Él y a que nos vinculemos estrechamente a Él,
convocados para Alguien
132. No quiere una vinculación como “siervos” + como “amigo” y como “hermano”. 133. Jesús los hace familiares suyos,
135. La respuesta a su llamada exige entrar en la dinámica del Buen Samaritano: hacernos prójimos
4.2 CONFIGURADOS CON EL MAESTRO
136. suscitar una respuesta consciente y libre
138. Para configurarse verdaderamente con el Maestro, es necesario asumir la centralidad del Mandamiento del amor: “Ámense los unos a los otros
139. las bienaventuranzas del Reino, el estilo de vida del mismo Jesucristo:... su compasión entrañable
140. compartir su destino
141. Imagen espléndida de configuración ... la Virgen María
142. en la escucha orante de la Palabra, recibir su perdón en el Sacramento de la Reconciliación, y su vida en la celebración de la Eucaristía ... en la entrega solidaria
4.3 ENVIADOS A ANUNCIAR EL EVANGELIO DEL REINO DE VIDA
146. ... cuando el discípulo está enamorado de Cristo, no puede dejar de anunciar al mundo que sólo Él nos salva
Esta es la tarea esencial de la evangelización, que incluye la opción preferencial por los pobres, la promoción humana integral y la auténtica liberación cristiana.
147. el discípulo misionero hace visible el amor misericordioso del Padre
148. la santidad no es una fuga hacia el intimismo o hacia el individualismo religioso, tampoco un abandono de la realidad urgente de los grandes problemas económicos, sociales y políticos de América Latina y del mundo y, mucho menos, una fuga de la realidad hacia un mundo exclusivamente espiritual
4.4 ANIMADOS POR EL ESPÍRITU SANTO
149. Jesús venció las tentaciones de seguir otros caminos.
151. “Ustedes son una carta de Cristo redactada por ministerio nuestro y escrita con el Espíritu de Dios vivo”
152. es el Maestro interior que conduce al conocimiento de la verdad total

3.- A partit d’una proposta de Tomeu Bennàssar, acordam que a la propera reunió, que serà el 19 desembre, durem estudiada l’exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii Gaudium.
Millor si tots ja n’hem fet una lectura total i global.
I, després, aquest dia, en Jaume Mas ens guiarà la seva lectura, al manco en els seus primers 109 números.

4.- ALTRES APORTACIONS ...
§  OBSEQUI NADALENC: Tomeu Bennàssar ens regala i desitja un Bon Nadal amb el seu nou llibre: “L’HUMOR NOSTRE DE CADA DIA... EN CÀPSULES”. Així, a l’atzar, un d’ells: “Tasca paulina: riure amb els qui riuen i plorar amb els qui ploren. Si puc triar preferesc riure a plorar. Però Pau hi posa una i conjuntiva.”
§  MOLTES GRÀCIES, Tomeu !
§  També es demana si sabem alguna cosa sobre el QÜESTIONARI ENTORN DE LA FAMÍLIA que el Papa ha remès a tots els bisbats ... Quines són les nostres experiències, realitats que ens trobam: CPM, parelles, divorciats, participants als Cursets Cristiandat, ...
Antoni Garau parlarà amb Toni Vera, i ara ja tots tenim la proposta que fa el Bisbat respecte aquest QÜESTIONARI, reduint les seves preguntes a 10. Així ho remeteren des de la Secretaria de Pastoral, en un correu electrònic, el dia 29 de novembre.
PROPOSTA MEVA: cadascú dugui la seva reflexió i respostes a la propera reunió del 19 desembre i ho compartiríem a la segona part i, després de fer-ne una sistematització o resum ordenat, ho faríem arribar al Bisbat. 
§  També, Toni Vera, ja que parlam d’ell, m’ha demanat el CALENDARI de les nostres trobades, tant per tenir-lo en compte ell com el Bisbe Xavier, i que vindrien a alguna de les nostres reunions. No sé si junts o per separat. - Ja li he fet arribar.
§  MALATS d’alguns companys: Miquel Barceló, operat darrerament dues vegades, però ja es troba convalescent a ca una germana a Felanitx (Pere Fons els substitueix a Vilafranca...) + Pep Sastre, va caure d’una escala i està ingressat, més tard, quan puja a dinar el rector de Porreres Àngel Reigadas, ens informa que no és tan greu com es deia + Miquel Ambrós, va patir un ictus, tingué temps d’avisar Mateu Tous.
§  davant la realitat de CONVENTS TANCATS, ... quins criteris hi ha o hauríem de tenir ???
·         en temps del bisbe Teodor, amb la Delegació Acció Social, les Congregacions aportaren molt.
·         a Lloseta, acord amb l’Ajuntament, n’han fet un alberg
·         a Llubí, situació més embullada, l’Ajuntament el voldria comprar però amb un preu més ajustat (hi ha una diferència del 50% !), manejos d’un senyor dient que hi ha uns compradors alemanys ... --- i sobretot si tenim en compte el que la gent de Llubí ha fet per les monges, en la seva fundació i quan es va pegar foc...
·         les Trinitàries a Binissalem, cessió a l’Ajuntament per a serveis socials (potser hi hagi acord també amb l’IMAS)
·         cessió a Pastoral Penitenciària del convent Dominiques del Polígon, amb l’ajut de Sant Joan de Déu es farà un centre reinserció ex-reclusos
·         també hi ha disponibilitat pel convent Agustines a Son Sardina
·         i convé no oblidar la situació actual (econòmica!) dels nostres Ajuntaments i altres institucions ...

·         però, continuam fent-nos la pregunta: QUINS CRITERIS TÉ o HI HA A LA DIÒCESI ???

§  Pere Fons aporta unes informacions entorn del company Pere Barceló: què li ha costat a Pere Fiol les seves paraules com a administrador de Can Picafort, paraules que digué després d’escoltar la gent i què opinaven de Pere Barceló; també ens comenta com ell celebrar a Can Picafort i les mamballetes que la gent va fer quan anomenà en Pere, i com també no agradà a la gent quan el nou rector digué “hem de passar pàgina”.
§  PERE ORPÍ ens convida a la seva EXPOSICIÓ “Imatges de ca nostra” que farà a Capdepera del 13 al 22 de desembre, entorn de la Mare de Déu de l’Esperança.
§  JAUME ALEMANY comenta de la nova proposta per a gent que vulgui ser “hospitalero”, voluntaris, a distints albergs del CAMÍ DE SANTIAGO. Per a aquestes persones hi haurà trobades de formació. Ho valora com un fet molt positiu. Contactar, atendre, escoltar, ajudar, ... persones molt diverses ...

5.- La Pregària final, pel moderador de la reunió, Joan Parets, és molt lul.liana: cantam l’HIMNE AL BEAT “Puig que regnau coronat ..., Fill major de nostra raça” i les estrofes llegides / pregades.
I acordam que JAUME ALEMANY serà el proper coordinador.

i DINAM a la mateixa fonda del Santuari, ara només 16 més el rector de Porreres que arriba quan ja havien tret les BURBALLES després hi torna a haver un bon FRIT DE MATANCES, per acabar amb fruita del temps i un poc de dolç, cafè i xarop. Al final na Bel ens regala una bosseta d’aubercocs.
i ens anam amb el delit del proper dinar, ja que el mateix dia, el bon matrimoni de donats, Bel i Joan, festegen els seus 50 anys de noces... i ja serà NADAL a taula.


així que tots, quants més millor,  
FINS A MONTISION
el dijous 19 de desembre

P.D.-   


Hola, Toni:

Només volia fer un petit comentari al tema dels criteris de la diòcesi sobre els convents que es buiden.

Aclarir que tots els que s'anomenen a l'acta, són propietat de congregacions religioses de dret pontifici. Totalment independents del Bisbat en l'administració dels seus béns. I la veritat és que han disposat dels seus convents sense fer cap classe de consulta al Bisbat. En alguns casos, com el de Lloseta, en fort prejudici per el funcionament de la parròquia que usava part del convent i va ser llogat a l'ajuntament sense avisar.

El cas de les dominiques és semblant encara que diferent. El monestir de St. Cugat (Barcelona) es va unir al monestir de Mallorca. I va assumir la cura de totes les monges i també els béns. També sense fer cap consulta, han cedit el monestir als germans de St. Joan de Déu que al seu temps havien fet algún tipus de col.laboració amb l'associació civil "pastoral penitenciària". A pesar que jo personalment hi estava d'acord i n'estava assebentat degut a amistats personals, el Bisbe va ser informat quan tot ja estava consumat (tant que l'associació civil "Pastoral Penitenciària" estava associada amb els germans de St. Joan de Déu com que el monestir havia estat cedit als Germans).

Per altre costat, el monestir de dominiques de St. Cugat de Barcelona ha cedit la propietat de l'Església de Sta. Catalina de Senna al Bisbat. Com tots sabeu, està cedida a les esglésies ortodoxes.
Respecte a les cases religioses en que el Bisbat sí que hi té domini. En aquest moment l'ermita de Betlem i la Capelleta de Sóller. I, per desgràcia molt prest, el Convent de Sineu i el d'Inca. El criteri sempre és primer trobar algún tipus de vida religiosa que els pugui tornar habitar. I en segon lloc, si no és possible, trobar una sortida rentable econòmicament.

Com a criteri general sobre els béns immobles, el Bisbat va treballant perquè passin de ser el nostre punt dèbil econòmic (són immenses les despeses per el seu manteniment) a ser el nostre punt fort: que els que no tenguin un us pastoral, donin una rentabilitat econòmica que ajudi al sosteniment de l'Església.

Una abraçada
*************




 31- octubre- 2013

i seguim amb la “crònica” de la segona trobada d’aquest curs a Montision - Porreres

1.- 23 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA
           
Miquel Company
Joan Oliver
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Pere Orpí
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Bernadí Seguí
Antoni Riutort
Bartomeu Bennàssar
Llorenç Lladó
Gaspar Montserrat
Joan Parets
Jaume Alemany
Andreu Genovart
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Pere Mascaró
Tomeu Fons
Francesc Munar
Rafel Umbert
Pere Fons

i Guillem Vaquer i Pere Ribot ens informaven que no podien venir, però interessats en rebre la informació; i continua de baixa allargada el company Toni Pujol


2.- INICI estudi el “documento conclusivo de la V Conferencia General del Episcopado Latinoamericano y del Caribe “Discípulos y misioneros de Jesucristo para que nuestros pueblos en Él tengan vida.” - Doc. APARECIDA.
Sebastià Salom ens facilita la seva lectura ...
§  l’entrevista feta al cardenal Bergoglio mostra un frescor evangèlic
§  el discurs inaugural del papa Benet XVI diu “lo oficial”
§  entrevista Bergoglio: los tres pilares de Aparecida = ir desde abajo hasta arriba, de Jesús cap a Déu (el Dios del rostro humano de JC) + la armonía la hace el Espíritu Santo + la apertura final es la misión +i dues claus actuals: Nínive = anar a les perifèries i la clericalització = su clericalización es un problema. Los curas clericalizan a los laicos y los laicos nos piden que les clericalicemos... Es una complicidad pecadora.

§  documento aparecida
4: las semillas del Verbo + Cristo era el Salvador que anhelaban silenciosamente.
5: la Iglesia ha experimentado luces y sombras.
7: La fe en dios amor y la tradición católica ... en la piedad popular.
8: Nuestra Iglesia goza ... de un alto índice de confianza y de creibilidad.
9: ... es un nuevo paso en el camino de la Iglesia ... desde el Vaticano II.
12. No resistiría a los embates del tiempo una fe católica reducida a bagaje, a elenco de algunas normas y prohibiciones, a práctica de devoción fragmentadas, a adhesiones selectivas y parciales de las verdades de la fe, a una participación ocasional en algunos sacramentos, a la repetición de principios doctrinales, a moralismos blandos o crispados que no convierten la vida de los bautizados. Nuestra mayor amenaza es el gris pragmatismo de la vida cotidiana de la Iglesia en el cual aparentemente todo procede con normalidad, pero en realidad la fe se va desgastando y degenerando en mezquindad. A todos nos toca recomenzar desde Cristo, reconociendo que no se comienza a ser cristiano por una decisión ética o una gran idea, sino por el encuentro con un acontecimiento, con una Persona, que da un nuevo horizonte a la vida y, con ello, una orientación decisiva.
18. Conocer a Jesucristo por la fe es nuestro gozo; seguirlo es una gracia, y transmitir este tesoro a los demás es un encargo que el Señor, al llamarnos y elegirnos, nos ha confiado. Con los ojos iluminados por la luz de Jesucristo resucitado, podemos y queremos contemplar al mundo, a la historia, a nuestros pueblos de América Latina y de El Caribe, y a cada una de sus personas.

LA VIDA DE NUESTROS PUEBLOS HOY
19. MÉTODO VER + JUZGAR + ACTUAR

LOS DISCÍPULOS MISIONEROS
21: La presencia cotidiana y esperanzada de incontables peregrinos ... y llegaron a ser discípulos de Jesús.
29: Conocer a Jesús es el mejor regalo ...
30: Los cristianos somos portadores de buenas noticias ... y no profetas de desventuras.
31: La Iglesia debe cumplir su misión siguiendo los pasos de Jesús y adoptando sus actitudes.
32: ... podemos ver el rostro humillado de tantos hombres y mujeres

MIRADA SOBRE LA REALIDAD
33: ... interpelados a discernir los “signos de los tiempos”
35: Sin una percepción clara del misterio de Dios, se vuelve opaco el designio amoroso y paternal de una vida digna para todos los seres humanos.
36.  ... Esto nos ha enseñado a mirar la realidad con más humildad, sabiendo que ella es más grande y compleja que las simplificaciones con que solíamos verla en un pasado aún no demasiado lejano y que, en muchos casos, introdujeron conflictos en la sociedad, dejando muchas heridas que aún no logran cicatrizar.
... Es frecuente que algunos quieran mirar la realidad unilateralmente, ...
37: ... ha traído aparejada una crisis de sentido
Conocemos, en nuestra cultura latinoamericana y caribeña, el papel tan noble y orientador que ha jugado la religiosidad popular, especialmente la devoción mariana, que ha contribuido a hacernos más conscientes de nuestra común condición de hijos de Dios y de nuestra común dignidad ante sus ojos, no obstante las diferencias sociales, étnicas o de cualquier otro tipo.
45: La ciencia y la técnica ... al servicio del mercado. ... se termina por destruir lo que de verdaderamente humano ...
47. También se verifica una tendencia hacia la afirmación exasperada de derechos individuales y subjetivos. Esta búsqueda es pragmática e inmediatista, sin preocupación por criterios éticos.
48. En esta hora de América Latina y El Caribe, urge tomar conciencia de la situación precaria que afecta la dignidad de muchas mujeres.
52. Entre los aspectos positivos de este cambio cultural, aparece el valor fundamental de la persona, de su conciencia y experiencia, la búsqueda del sentido de la vida y la trascendencia.
55. El énfasis en la experiencia personal y lo vivencial nos lleva a considerar el testimonio como un componente clave en la vivencia de la fe.
56: ... la riqueza y diversidad cultural ... resultan evidentes
57. Estas culturas coexisten en condiciones desiguales con la llamada cultura globalizada. Ellas exigen reconocimiento y ofrecen valores que constituyen una respuesta a los antivalores de la cultura que se impone a través de los medios de comunicación de masas: comunitarismo, valoración de la familia, apertura a la trascendencia y solidaridad.
60: ... como en todos los campos de la actividad humana, la globalización debe regirse también por la ética, poniendo todo al servicio de la persona humana, creada a imagen y semejanza de Dios.
62. Conducida por una tendencia que privilegia el lucro y estimula la competencia, la globalización sigue una dinámica de concentración de poder y de riquezas en manos de pocos.
65: ... Los excluidos no son solamente “explotados” sino “sobrantes” y “desechables”.
74: ... no basta una democracia puramente formal, fundada en la limpieza de los procedimientos electorales, sino que es necesaria una democracia participativa y basada en la promoción y respeto de los derechos humanos. Una democracia sin valores, como los mencionados, se vuelve fácilmente una dictadura y termina traicionando al pueblo.
77. Cabe señalar, como un gran factor negativo en buena parte de la región, el recrudecimiento de la corrupción en la sociedad y en el Estado, que involucra a los poderes legislativos y ejecutivos en todos sus niveles, y alcanza también al sistema judicial que, a menudo, inclina su juicio a favor de los poderosos y genera impunidad ...
78. La vida social, en convivencia armónica y pacífica, se está deteriorando gravemente en muchos países de América Latina y de El Caribe por el crecimiento de la violencia ...
88: ... De todos estos grupos y de sus correspondientes culturas se formó el mestizaje que es la base social y cultural de nuestros pueblos latinoamericanos y caribeños ...
91. Los indígenas y afroamericanos emergen ahora en la sociedad y en la Iglesia. Este es un kairós ..
.
SITUACIÓN DE NUESTRA IGLESIA EN ESTA HORA HISTÓRICA DE DESAFÍOS: 98-100

3.- Per a la propera reunió / dijous 28 novembre, continuarem la lectura del DOC. APARECIDA, números 98 - 153. Antoni Garau farà la lectura i Joan Parets serà el moderador de la reunió i dirigirà la pregària final.

4.- APORTACIONS ...
§  ELECCIÓ ARXIPRESTES, tal com ens diu el Bisbe: donar-lis més valor i importància, ajudar-li en el govern de la diòcesi, com un petit “presbiteri” + agafar-ho amb responsabilitat + potser sigui ver que ens trobam en una situació dramàtica, una Església “tocada” > on anam??? > hi ha capacitat de reacció?! hi ha 10 justs que siguin lúcids...?

§  LLIBRES:
            CONFÍO de José I. González Faus, SAL TERRAE = “comentario al Credo          cristiano”.
            CREURE EL CREDO de Josep Vives, CLARET

§  També es torna a parlar de la situació del company Pere Barceló, amb les dificultats pròpies de no comptar amb tota la informació.

§  També es fan uns comentaris entorn de la situació derivada de la vaga de mestres davant la decisió del Govern de mantenir la proposta del TIL ... demanant-nos quina és la situació de les escoles concertades (moltes d’elles diocesanes o religioses).

5.- Pregària final, convidats pel moderador de la reunió, Tomeu Fons.
i DINAR a la mateixa fonda del Santuari: un bon arròs brut, un millor frit ben gustós, fruita i un poc de dolç (qui pogués tenir a mà albercoc amb xocolata), cafè i xarop.


I FINS A MONTISION
el darrer dijous de novembre


*************************


26-setembre-2013

i si tornam a fer una petita crònica
que ens ajudi a tots, participants o absents ...

1.- 19 PARTICIPANTS en aquesta Trobada PART FORANA a Montision - Porreres
           
Miquel Company
Joan Oliver
Joan Perelló
Tomeu Suau Mayol
Antoni Garau
Pere Orpí
Sebastià Salom
Tomeu Barceló
Rafel Mas
Bernadí Seguí

Gaspar Montserrat
Joan Parets
Miquel Paret
Jaume Alemany
Andreu Genovart
Tomeu Tauler
Jaume Mas
Pere Mascaró
Tomeu Fons

informen que no poden venir: Francesc Munar, Antoni Riutord, Bartomeu Bennàssar (i la baixa important d’Antoni Pujol, també Antoni Amorós comunica més tard que n’està interessat però que, per ara, degut al feix de feina que encara té, li serà difícil participar...)


2.- LLIBRES LLEGITS AQUEST ESTIU i que es recomanen fortament i, potser, algun d’ells ens ajudaria per a la nostra formació (sobretot els 3 primers!)
§  L’ESGLÉSIA DAVANT DE LA CRUÏLLA. De Benet XVI al Papa Francesc. - Francesc Torralba. PÒRTIC. Barcelona
§  EL AMOR EN TIEMPOS DE CÓLERA... ECONÓMICA. José Ignacio González Faus. KHAF. Madrid
§  LOS CRISTIANOS ¿EN LA SACRISTÍA O TRAS LA PANCARTA? Reflexiones de un sociólogo. Javier Elzo. PPC. Madrid
§  HEREJÍAS DEL CATOLICISMO ACTUAL. José Ignacio González Faus. TROTTA. Madrid
§  COM VIURE JESÚS EN FAMÍLIA. Transmetre avui la fe i els valors cristians als nostres fills. Sandra Buxaderas.  PÒRTIC. Barcelona

3.- Però, després, ens decidírem a estudiar el “documento conclusivo de la V Conferencia General del Episcopado Latinoamericano y del Caribe “Discípulos y misioneros de Jesucristo para que nuestros pueblos en Él tengan vida.” - Doc. APARECIDA.
I, per a la propera trobada, durem llegits i preparats els seus primers 100 nn. (Joan Perelló durà més exemplars d’aquest document i d’altres que ha afegit al darrer volum de les seves obres... però cadascú ja pot imprimir a ca seva les primers pàgines d’aquest document. Si algú no el té a mà, que m’ho digui i li tornaré a enviar).

4.- Des de la realitat que ja ens trobam ben envant amb un NOU i NOVELL PONTIFICAT de FRANCESC ... i de posar-se en marxa el nostre Bisbe XAVIER ... parlar també CAP A ON VA / ANAM ... COM HI PODEM ANAR ...
Després hi hagué l’aportació que, sembla, el nostre Bisbe publicarà una Carta pastoral aportant la seva visió / proposta de com hauria de ser el nostre treball / missió ESGLÉSIA.
També s’hi afegí que, després, li tornaríem recordar la nostra convidada a venir a una de les nostres trobades i PARLAR-NE PLEGATS.

5.- REFLEXIÓ ENTORN ESCOLA / EDUCACIÓ ... i acord fer un COMUNICAT als MEDIS DE COMUNICACIÓ. --- ja teniu la proposta

6.- A LA FI S’ACORDA que a cada trobada hi haurà un nou COORDINADOR i un LECTOR que duu la FORMACIÓ.
Així, per al mes d’OCTUBRE seran en TOMEU FONS i en SEBASTIÀ SALOM.

7.- CALENDARI 2013 - 14
31 - octubre
28 - novembre
12 - desembre *

30 - gener
27 - febrer

27 - març
24 - abril
29 - maig
26 - juny *

* es decidirà a la trobada anterior

8.- També s’acorda que, al final de cada trobada, el COORDINADOR durà preparat i ens ajudarà a fer una bona PREGÀRIA.
Al final, perquè si la posam al principi... Déu hauria de fer molts substitucions.

9.- També parlam del DINAR ... però tot el que diguérem quedà superat pel dinar que, després, na Bel i família ens oferí al mateix restaurant de Montision. Presentació, quantitat, amabilitat i calidesa, família ...
Espontàniament hi hagué una proposta acceptada per tots:
TROBADES + DINAR a MONTISION DE PORRERES

10.- Escriure unes paraules a Toni Vera, nou Vicari General: ÀNIM I ENVANT, CONTENTS, AL TEU COSTAT. Potser, per a molts de nosaltres, sigui la darrera oportunitat de posar messions i il·lusió en la missió pastoral i eclesial i no afegir-nos a les dimissions “silencioses”.
Que ho digui també a Toni Vadell (i convidar-los a les nostres trobades) i a Pep Adrover.

11.- BURUNDI - Sebastià Salom
Informació del moment actual, quan els pròxims dies les 2 darreres gg. caritat retornen a Mallorca i allà només hi quedarà en Jaume A. Obrador.
Sembla la fi d’una etapa, després de 50 anys de Mca. Missionera (però deixant la porta oberta...)
Jaume A. Obrador ja té un vicari nadiu del Burundi.
També hi ha l’aportació de 30 germanes de la caritat d’allà mateix (congregació diocesana, pendent d’aprovació del seu bisbe), formen 5 comunitats, compten i tindran el suport i l’ajut de les GG Caritat de Mallorca.
Es demana que des de la Del. Missions s’informi correctament.

12.- PERÚ - Miquel Parets
Situació dels més de 90.000 presos. 
Trobar-se sens Codi Penal > “criteri de consciència”.
Aportació i bon treball d’un catedràtic constitucionalista, Valleriestra.
Record de la “Fidei donum” = Mallorca oberta al tercer món, i no sols el nostre petit món eclesial...
Cipriani i cia...

13.- Jaume Alemany informa d’un bon ACORD AMB AIR EUROPA
Vols Anada i Tornada a qualsevol lloc d’Espanya      120 €
                                                                       Europa          300 €
                                                                       Amèrica         600 €

addenda “simpàtica”  per mor de les demandes de Pere Mascaró (entre altres)
què diu el cànon  401.2: “El Bisbe diocesà que per malaltia o per una altra causa greu esdevingui menys idoni per a complir el seu ofici és pregat vivament que presenti la renúncia.”

i, a partir d’aquí, el llistat de tantes “dimissions”, amb una mescladissa total de causes ...

I FINS A MONTISION ALTRA VEGADA ...
i millor si som més i més puntuals - començant pels qui estan més a prop ...
(....CONTINUARÀ...)