ESTAT CATALÀ...¡¡¡¡
Jordi Llisterri -CR) "L’Estat es
declara aconfessional i en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada
amb fons públics". Així resol la relació de les confessions religioses amb
un suposat nou estat català independent la proposta de constitució que s'ha presentat aquest dissabte. Fet que demanaria,
d'entrada, la derogació o una ràpida renegociació dels Acords Església-Estat.
Aquesta és la proposta d'un grup de juristes liderat pel jutge Santiago Vidal i
que han obert un procés
d'esmenes i de consulta amb el suport de les principals entitats
sobiranistes catalanes. El text constituent també prohibeix "ús de vel
integral" en els espais públics.
L'article 13, sota l'epígraf de "La
llibertat religiosa", garanteix primer "la llibertat religiosa i de
culte" i que "tota persona té dret a escollir lliurement la seva
religió i conviccions filosòfiques, així com de dur-les a la pràctica de forma
pacífica". Una acotació -pacífica- que l'article 16 la constitució actual limita només "per al
manteniment de l’ordre públic protegit per la llei".
En el segon epígraf es fixa l'aconfessionalitat
de l'Estat, com contempla l'actual constitució espanyola que tampoc fa servir
el terme d'estat laic. Però la proposta catalana no cita cap confessió en
concret i abandona la formula actual que preveu que "els poders públics
tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola" i que
"mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església
catòlica i les altres confessions". Però el més rellevant és que en la
proposta de nova constitució d'aquesta aconfessionalitat se'n deriva que
"en conseqüència, cap religió podrà ser subvencionada amb fons
públics". Un limitació que no es contempla per a cap altre col·lectiu
social o ideològic.
Aquest punt entraria clarament en contradicció
amb els actuals Acords d'Espanya amb la Santa Seu, que preveuen formules de
col·laboració amb el finançament de l'Església. Uns Acords, que segons la
mateixa proposta de constitució catalana restarien vigents, ja que els tractats
internacionals "signats per l’Estat espanyol seguiran en vigor llevat de
decisió en contra d’una majoria qualificada de 3/5 parts del Parlament".
Per tant, el Parlament hauria de derogar expressament aquests Acords amb el
Vaticà si els considera inconstitucionals.
Alhora, aquesta limitació en el finançament a
"cap religió" s'hauria d'interpretar si afecta només a les activitats
confessionals, o si podria restringir l'accés a fons públics de les
institucions religioses encara que sigui per la realització d'altres finalitats
socials, educatives o culturals. La majoria d'aquestes activitats promogudes
per l'Església es realitzen per institucions que són explicitament
confessionals, des de les ordes religioses fins a Càritas.
Curiosament, el darrer punt de l'article sobre la
llibertat religiosa, entra directament en un aspecte molt concret: el debat
sobre el burca. El punt tres afirma que "les pràctiques d’ús de vel
integral que oculti la cara en espai públic, sota l’excusa de religió, no són
mereixedores d’empara legal". És a dir, que podrà ser prohibit si tapa la
cara.
Aquest dissabte, també s'ha presentat en el
mateix acte una altra iniciativa semblant amb un redactat que és molt
més simple i neutre en aquest punt. El text de proposta constitucional es
limita a afirmar que "Es garanteix la llibertat religiosa, de pensament i
de culte" i que "L’Estat es declara aconfessional; cap religió no té
caràcter oficial".
Escola, família i pau
La proposta de constitució catalana també afecta
a altres temes especialment sensible per les confessions religioses. Per
exemple, no fa cap referència directe a l'avortament, que per tant, es podria
regularar segons les majories parlamentaries. En canvi, prohibeix explícitament
la pena de mort en tots els casos. L'article 8 sobre "La dignitat i la
integritat humana " afirma primer que "La vida és inviolable" i
que "la pena de mort està expressament prohibida". És de suposar que
la jurisprudència constitucional hauria d'acabar fixant fins si l'embrió és
objecte d'aquesta protecció a la vida.
En l'aspecte educatiu, tampoc hi ha cap indicació
a priori sobre l'escola concertada, religiosa o d'iniciativa social. La proposta
garanteix la gratuïtat l'ensenyament fins als 16 anys, i només cita
explícitament l'escola pública per garantir que disposi dels "recursos
humans, materials i financers necessaris per tal de garantir el màxim nivell de
qualitat". Per tant, no cita però tampoc exclou el model actual escolar
amb diverses titularitats o orientacions dels centres educatius.
L'article 10, garanteix la protecció de la
família, i el primer punt fixa que s'ha de garantir "amb independència de
si les persones afectades han decidit viure sota una relació heterosexual,
homosexual, monoparental o de qualsevulla altra classe". Prohibeix la
bigamia i la poligamia. I, dedica dos punts constitucionals que encarreguen als
poders públics "fomentar la conciliació entre la vida familiar i la
professional" i "el repartiment equitatiu de les tasques de la llar
entre tots els seus membres, amb independència de gènere".
També l'article 34 reconeix el dret a contraure
matrimoni, la separació i el divorci "amb independència de la orientació
sexual de la parella escollida lliurement" i situa al mateix nivell de
reconeixement les parelles de fet que els matrimonis.
Un altre aspecte de la proposta de constitució
catalana és la definició de "Catalunya nació de pau" i per tant
"territori lliure d’exèrcit i forces armades". En l'article 85, fixa
com a referents de l'acció exteriors que "Els valors suprems que l’Estat
republicà vol transmetre a la resta de pobles del món, són la justícia social,
la cultura, la pau, la lluita contra la pobresa, la protecció del medi ambient,
la solidaritat, la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible, i
la igualtat en drets i deures de tots els éssers humans".
