Guia ràpida sobre islamisme (no sobre l'islam)
CATALUNYA RELIGIÓ - 14/01/2015
(David
Casals i Vila –CR) Durant aquests darrers dies,
després dels atemptats islamistes contra la publicació satírica francesa 'Charlie
Hebdo', es posen sobre la taula tot un seguit de conceptes, noms
d'organitzacions i denominacions que en cap cas són sinònims: islamisme,
wahhabisme, la gihad, el salafisme, entre altres. A CatalunyaReligio.cat hem
volgut aclarir dubtes mitjançant aquesta 'guia ràpida'.
Primer
de tot, s'ha de tenir clar que, malgrat que molts ho confonguin, en absolut
volen dir el mateix: els termes 'islamista', 'musulmà' i 'àrab'. Els musulmans són els creients que professen la religió
islàmica.
Un àrab és
una persona procedent de la península aràbiga i entorn (com l'Iraq), però van
començar a expandir-se a partir del segle VII, i que no té perquè ser
exclusivament de religió musulmana: l'exemple més clar que es pot trobar és al
Líban, on hi conviuen en un territori minúscul ètnies i religions, entre elles
una important comunitat comunitat cristiana.
Ni un
musulmà ni un àrab són per sistema islamistes, concepte que tot just analitzem.
Islamisme
Sota
aquest concepte s'agrupen tot un seguit de moviments integristes i
fonamentalistes que preconitzen el retorn als principis autèntics de l'islam i
demanen l'abandonament de les legislacions laiques.
L'islamisme
inclou grups amb diferents orientacions: des d'organitzacions que rebutgen la
violència i defensen una democràcia on hi hagi diferents partits, fins altres
grups que defensen un model més teocràtic.
De
fet, s'ha de tenir present que hi ha moviments islamistes il·legals durament
perseguits pels governs, com passa al Marroc amb l'organització moderada Al-Adl
wa al-Ihsan (Justícia i espiritualitat).
Salafisme
Moviment
reformista islàmic que va aparèixer al segle XIX a Egipte, i que demanava el
retorn al que considera l'islam original.
El
mot 'salaf' evoca als avantpassats piadosos, o sigui, als companys del profeta
Muhàamad ('sahab'). Posa el seu èmfasi en el respecte a les lleis alcoràniques,
la lluita contra el politeisme i té una posició conservadora respecte els drets
de les dones.
Aquesta
corrent ha experimentat un creixement als darrers quinze anys entre els
musulmans europeus, com a conseqüència de les seves difícils condicions de
vida: precarietat social, islamofòbia i el sentiment de sentir-se tractat de
forma desigual respecte a les altres religions.
Per
tot això, alguns experts creuen que tot plegat fa que entre els fills joves
d'immigrants vegin el fonamentalisme com una porta al desarrelament davant
d'una societat que ells creuen que els rebutja.
Wahhabisme
Doctrina
islàmica fonamentalista nascuda a l'Aràbia del segle XVIII, que defensa una visió
rigorista i puritana de la tradició.
Un
dels primers predicadors del moviment i que li dóna nom fou Muhàmmad ibn Abd
Al-Wahhab que demanava tornar a la puresa original de l'islam, i per això
rebutjava pràctiques com el culte als 'marabut' (sants de l'Islam) i el
peregrinatge a les seves tombes.
Gihad
Avui
dia, aquest concepte s'associa a l'anomenada 'guerra santa', que es fa per
defensar o estendre el domini de l'islam.
Ara
bé, en el seu origen és un terme alcorànic que significa lluita i esforç i se'n
distingeixen entre dues dimensions: la major (lluita o esforç individual o
col·lectiu a favor de la veritat i del bé) i la menor (lluita armada contra els
enemics).
A
Occident, els mitjans de comunicació solen recollir la paraula gihad en
informacions relacionades amb el segon vessant, que està lligat a la
interpretació bel·licista d'aquest concepte. S'ha de tenir present que l'islam
utilitza la lluita armada en només dos caos: l'autodefensa contra un enemic
exterior o per difondre l'islam als que no creuen (no monoteistes).
Al-Qaeda
Xarxa
islamista paramilitar i internacional, el nom de la qual significa en àrab 'la
base', i que fou fundada per Osama Bin Laden (1957-2011).
Al-Qaeda
s'ha responsabilitzat d'un bon nombre d'atemptats, entre ells els de l'Onze de
Setembre (11S) de 2001 als Estats Units contra les Torres Bessones de Nova York
i el Pentàgon, i també de la cadena d'atemptats que va tenir lloc a Madrid a
l'11 de març de 2004 (11M).
Compta
amb diferents cèl·lules escampades per diferents territoris, com ara Al-Qaeda
del Magreb Islàmic (AQMI), entitat que va reivindicar el segrest de tres
cooperants internacionals catalans a
Mauritània el desembre de 2009, alliberats al llarg de 2010.
Talibans
Tot i
que la paraula significa etimològicament 'estudiants', serveix per designar el
moviment islamista present a l'Afganistan, que el 1996 va conquerir la capital
del país, Kabul, i que va imposar un islamisme estricte que prohibia la
televisió i la música i també que les dones estudiessin, treballessin i
sortissin al carrer sense dur el burca.
Després
dels atemptats del 11 de setembre de 2001, els Estats Units van iniciar una
guerra a l'Afganistan, amb l'objectiu de localitzar a Osama Bin Laden, operació
militar que en l'actualitat manté, tot i que el llavors líder d'Al-Qaeda
va morir durant una acció militar dels EUA el maig de 2011.
Estat
Islàmic (EI)
Organització
islamista. També coneguda internacionalment amb la sigla ISIL (Estat Islàmic de
l'Iraq i el Llevant), tot i que recentment ha adoptat el nom d'Estat Islàmic,
fent palesa així la seva pretensió de transcendir aquest àmbit regional.
La
consolidació de l'EI ha suposat un canvi qualitatiu respecte a Al-Qaeda: a
diferència d'aquesta, no es limita a ser una xarxa de terroristes
internacional, sinó que pretén ser un califat, un concepte que en el món
islàmic té connotacions teòriques i històriques, ja que precisament, fou un
califat el primer sistema de govern establert en l'islam.
Hezbol·là
En
àrab 'Partit de Déu', és una organització islamista libanesa fundada el 1982,
després de la invasió israeliana. És la principal organització política i
militar de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més nombrós d'aquest
país. La Unió Europea i els EUA el consideren una organització terrorista.
Hamas
Partit
islamista palestí, abreviació del Harakat Al-Muqawama Al-Islamia (Moviment de
Resistència Islàmica), fundat al 1987 en el context de la primera intifada
(revolució palestina).
El
moviment controla la Franja de Gaza, i ha rivalitzat amb l'Organització per a
l'Alliberament de Palestina (Fatah), de caràcter laic, i defensa la construcció
d'un estat islàmic. El moviment ha anat acompanyat d'una obra social, i ha
promogut centres sanitaris, educatius i mesquites.
Aquest
2014 s'ha fet un punt d'inflexió amb el llarg conflicte entre Hamas i Fatah,
amb un acord de reconciliació que permet que les dues organitzacions governin
juntes l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), en un executiu presidit per Mahmud
Abbas.
Germans
musulmans
Moviment
islàmic fonamentalista fundat el 1928 que defensava la reislamització de la
societat egípcia davant del colonialisme anglès. Malgrat els esforços de
diferents presidents de l'Egipte modern per combatre'l, el moviment s'ha
mantingut viu.
En el
marc de la 'primavera àrab', a Egipte el 2011 va tenir lloc una revolució, que
va derrocar al president Hosni Mubarak. Després, es van convocar unes
eleccions, on amb més de la meitat dels vots va resultar guanyador Mohamed
Morsi, candidat del partit Llibertat i Justícia, fundat pels Germans
Musulmans.
Després
d'un cop d'Estat el 2013, les noves autoritats militars van reprimir el
moviment i n'ordenà la dissolució.
Fonts emprades:
AA.DD. Vocabulari de les religions per a mitjans de
comunicació. Barcelona: Angle Editorial, 2004; PRADO, A. El
retorn de l'islam a Catalunya. Barcelona: Llibres de l'Índex,
2008; Arxius 'on-line' de El País, La Vanguardia i El
Periódico de Catalunya.