16.09.15
Resum de la reunió
del passat 25 de juny:
Els assistents i participants a la reunió vàrem ser 14, i
en el dinar 15.
Vàrem
esperar l’arribada d’un arxipreste, perquè ens explicàs si a la darrera reunió
dels arxiprestes amb el bisbe es va tractar el tema de la possible assemblea de
capellans. Així en Jaume Mas ens va dir que a la reunió tractaren en primer
lloc dels dos jubileus programats per al curs que ve, com ara el Jubileu de la Misericòrdia convocat
pel Papa i el Jubileu del Beat Ramon Llull amb motiu del 7è
Centenari de la seva mort.
En
segon lloc els arxiprestes tractaren amb el bisbe sobre l’Assemblea o Trobada
de Preveres, prevista per al primers mesos del pròxim curs. Sembla que
l’assemblea es titularà “Sobre la vida i el ministeri dels preveres” i que la
primera part tractarà sobre la vida i la segona sobre el ministeri.
I
iniciàrem un diàleg obert d’una forma lliure i espontània sobre la situació en
què es troba la nostra diòcesi, com també sobre el bisbe i els capellans
Després,
abans d’anar a dinar, en Toni Pujol ens va explicar a quin punt es troba la
convalescència d’en Gaspar Monserrat.
I
finalment en Joan Sunyer ens va explicar la situació de Cuba, tant social, com
política, com eclesiàstica.
17.06.15
Col·lectiu “Capellans de Part Forana”
Monti-sion
de Porreres 17
de juny de 2015
Amics:
El passat dia 21 de maig vàrem
celebrar la nostra reunió mensual. Vàrem ser 18 assistents i seguírem el
programa previst de respondre les preguntes que el bisbe havia formulat als
capellans durant la reunió del Consell presbiteral de dia 7 de maig. Però no
responguérem una per una les preguntes, sinó que d’una manera informal hi va
haver un torn d’intervencions sobre la conveniència o no de fer una assemblea
de preveres, i sobre la necessitat de fer participar els laics, conscients que
una bona part del futur de les nostres parròquies haurà d’estar en mans de
laics.
A la segona part de la reunió hi va
haver altres informacions, com ara: la situació del Burundi després de l’intent
de cop d’Estat, la malaltia d’en Gaspar Monserrat, en Miquel Parets va informar
del seu treball a Perú, en Llorenç Lladó va informar sobre uns encausats de
Bunyola, i n’Andreu Genovart va explicar una proposta de catequesi per als
adolescents i els joves des de 10 anys fins a 19.
I finalment parlarem sobre com
aterrar el diàleg de la primera part de la reunió, i acordàrem que a la reunió del mes de juny, que serà dia 25 a Monti-sion tractaríem
sobre el tema següent:
De
cara a la possibilitat de fer una assemblea de preveres a principi del curs
2015-2016, presentar al bisbe, de part del nostre col·lectiu, unes Propostes operatives en funció d'uns
objectius concrets.
I
es posaren alguns exemples:
- Davant l’objectiu d’acompanyar el
sofriment de persones concretes de la nostra societat, ¿com podríem ajudar els
matrimonis separats?, ¿com acompanyar els vells més desassistits?, ¿com ajudar
les al·lotes joves que han avortat?...
- Davant l’objectiu d’una Església
en sortida, ¿quines accions podríem organitzar per acostar-nos a les persones
(increients o indiferents) que ja no s’acosten ells ni demanen cap servei a les
parròquies?
-
Davant l’objectiu d’obrir nous camins de futur, ¿què es podria fer per
ajudar a morir amb dignitat un model d’Església que s’està acabant? ¿I posant al
mateix temps unes possibles bases per al nou model d’Església que encara no
sabem com serà?
I així seguint, amb un to que havia
començat una mica pessimista, a poc a poc el clima es va anar obrint amb
esperança. Algú va dir que estam dins una societat que s’ha tornat pagana, però
un altre va retrucar dient que no tot és paganisme perquè a la nostra societat
hi ha molts de símptomes de fe, d’obertura a la transcendència, a la
solidaritat...
Un altre va dir que es tracta de
tancar una etapa i esperar que l’Esperit vagi obrint noves vies. I un altre va
retrucar dient que no es tracta només d’esperar, sinó de sembrar les llavors i preparar
positivament una resurrecció...
De tot això i molt més parlàrem a
l’anterior reunió i ens proposàrem continuar parlant-ne el mes que ve, cercant i formulant uns objectius concrets
i unes propostes operatives, per ajudar a preparar, si el bisbe creu que l’ha
de convocar, una fructuosa assemblea de capellans.
Podríem
reservar la darrera mitja hora de la reunió (de 12:45 a 13:15) a les
informacions diverses. Per exemple,
-
Sabem que els arxiprestes es varen reunir la setmana passada a Santa Llucia amb
el Consell Episcopal. Si ens poden informar dels temes tractats...
- Si hi ha algun comentari sobre
l’Encíclica del Papa “Laudato Si” i de les repercussions que haurà tingut...
- Altres informacions...
Confiant
que ens trobarem la setmana que ve,
Sebastià Salom, coordinador
14.05.15
Col·lectiu “Capellans de Part Forana”
Monti-sion
de Porreres 14
de maig de 2015
Amics: Sé que l’anterior reunió del
passat 30 d’abril va anar molt bé, perquè es varen complir els objectius
marcats, que eren els de rebre una informació sobre la nova llei d’educació, la LOMQE.
Però m’han informat que al final de
la reunió no es va proposar cap tema concret per a tractar a la pròxima reunió, prevista per a dia 21 de maig a les 10h a Monti-sion
de Porreres.
Mentrestant, el passat dia 7 de maig
es va celebrar una reunió del Consell Presbiteral amb dos temes damunt la
taula:
- Propostes per trobar camins en la
nostra acció pastoral.
- Proposta d’un nou itinerari
d’iniciació cristiana d’infants i famílies.
A la reunió del Consell Presbiteral
no es va decidir res en concret, però es varen fer grups que, en una posada en
comú posterior, aportaren les seves opinions.
Vos adjunt unes fotocòpies per escàner
per als qui vulgueu llegir les dues propostes presentades en el Consell
Presbiteral.
I
vos proposaré, a títol personal, si a l’inici de la nostra reunió no hi ha una
altra proposta de treball més engrescadora, que dialoguem sobre les tres
preguntes (+ la quarta) que el Bisbe formula al final de la “Proposta per a
trobar camins en la nostra acció pastoral”, que són les següents:
1.
Què caldria fer perquè l’arxiprestat fos àmbit per fer créixer les nostres
motivacions per viure el ministeri i per compartir alguna acció pastoral?
2.
Són moltes les coses que hem de portar endavant en una parròquia. Però hauríem
de decidir-nos per una línia d’acció que tingués capacitat d’unificar esforços
i ultiplicar-hi la nostra acció. podríeu assenyalar alguna línia concreta
d’acció pastoral?
3.
Qualsevol organització pastoral necessita sobretot de la col·laboració de persones.
Què podríem fer perquè a cada parròquia hi hagués un petit grup de laics que
acompanyen el capellà en la seva missió pastoral?
4.
Finalment, una pregunta també important: Creis que valdria la pena fer una
assemblea de sacerdots per compartir totes aquestes qüestions, preparant-la
prèviament a nivell arxiprestal?
Fins a dijous que ve, Sebastià Salom
Propostes
Bisbat de Mallorca
Delegació de Catequesi
Delegació de Catequesi
PROPOSTA D'UN NOU ITINERARI D'INICIACIÓ
CRISTIANA D'INFANTS I FAMILIES
CRISTIANA D'INFANTS I FAMILIES
164. Hem redescobert que també en la catequesi té un rol fonamental el primer anunci o «kerygma», que ha
d'ocupar el centre de l'activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació ec1esia!. El kerygma és trinitari.
És el foc de l'Esperit que es dóna en forma de llengües i ens fa creure en Jesucrist, que amb la seva mort i
resurrecció ens revela i enscomunica la misericordia infinita del Pare. En la boca del catequista torna a
ressonar sempre el primer anunci: «Jesucríst t'estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara viu al ten
costat cada dia, per il-lurninar-te, per enfortir-te, per alliberar-te», Quan a aquest primer anunci se l'anomena «primen>, aixó no significa que esta al comencament i després s'oblida o es reemplaca per altres
continguts que el superen. És el primer en un sentit qualitatiu, perqué és l'anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes rnaneres
al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments. Per aixó, també «el sacerdot, com l'Església, ha
de créixer en la consciencia de la seva permanent necessitat de ser evangelitzat»,
d'ocupar el centre de l'activitat evangelitzadora i de tot intent de renovació ec1esia!. El kerygma és trinitari.
És el foc de l'Esperit que es dóna en forma de llengües i ens fa creure en Jesucrist, que amb la seva mort i
resurrecció ens revela i enscomunica la misericordia infinita del Pare. En la boca del catequista torna a
ressonar sempre el primer anunci: «Jesucríst t'estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara viu al ten
costat cada dia, per il-lurninar-te, per enfortir-te, per alliberar-te», Quan a aquest primer anunci se l'anomena «primen>, aixó no significa que esta al comencament i després s'oblida o es reemplaca per altres
continguts que el superen. És el primer en un sentit qualitatiu, perqué és l'anunci principal, aquell que sempre cal tornar a escoltar de diverses maneres i aquell que sempre cal tornar a anunciar de totes rnaneres
al llarg de la catequesi, en totes les seves etapes i moments. Per aixó, també «el sacerdot, com l'Església, ha
de créixer en la consciencia de la seva permanent necessitat de ser evangelitzat»,
165. No s'ha de pensar que en la catequesi el kerygma és abandonat darrere d'una formació suposadament
més «sólida», No hi ha res més salid, més profund, més segur, rnés dens i més savi que aquest anunci. Tota
formació cristiana és primer que res l'aprofundiment del kerygma que es va fent cam cada cap més i millor,
que mai no deixa d'il-luminar la tasca catequetíca, i que permet comprendre adequadament el sentit de
qualsevol tema que es desenvolupi en la catequesi. És l'anunci que respon a l'anhel d'infmit que hi ha en tot
cor humá, La centralitat del kerygma demana certes característiques de l'anunci que avui són necessáríes a
tot arreu: que expressi l'amor salvífic de Déu previ a l'obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i
que apel-Ii a la llibertat, que posseeixi unes notes d'alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa que
no redueixi la predicació a unes poques doctrines de vegades més filosófiques que evangeliques, Aixó
exigeix a l'evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir millor l'anunci: proximitat, obertura al diáleg,
paciencia, acollida cordial que no condemna.
més «sólida», No hi ha res més salid, més profund, més segur, rnés dens i més savi que aquest anunci. Tota
formació cristiana és primer que res l'aprofundiment del kerygma que es va fent cam cada cap més i millor,
que mai no deixa d'il-luminar la tasca catequetíca, i que permet comprendre adequadament el sentit de
qualsevol tema que es desenvolupi en la catequesi. És l'anunci que respon a l'anhel d'infmit que hi ha en tot
cor humá, La centralitat del kerygma demana certes característiques de l'anunci que avui són necessáríes a
tot arreu: que expressi l'amor salvífic de Déu previ a l'obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i
que apel-Ii a la llibertat, que posseeixi unes notes d'alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa que
no redueixi la predicació a unes poques doctrines de vegades més filosófiques que evangeliques, Aixó
exigeix a l'evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir millor l'anunci: proximitat, obertura al diáleg,
paciencia, acollida cordial que no condemna.
Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 164-165
Raons de fons per fer un nou plantejament
Aquesta proposta no neix d'un caprici, sinó
d'una reflexió molt profunda del Consell Episcopal i de la delegació de
catequesi sobre la catequesi actual infantil que proposam
a l'Església de Mallorca, en el marc de la reflexió que hem realitzat a la nostra Diócesi, a partir de l' Evangelii Gaudium i el Congrés per a l'Evangelització.
Aquesta proposta sera reflexionada en distints
foros de la nostra diócesi, i el Bisbe donara
tres anys perqué s'apliqui a totes les
parróquies.
A continuació proposam alguns punts que són el
punt de partida de la realitat que vivim en aquests moments.
1.De la
catequesi preparatoria a la primera comunió en moltes ocasions hauria de néixer
una continuítat a través de la post-comunió. Més bé, la realitat a la majoria de
parróquies és que després de la primera comunió els nins i les famílies deixen de venir a la parroquia i de
participar a l'Eucaristia.
2.Nosaltres,
des de la parroquia, i dels equips de catequistes tenim clar que
no volem proposar la primera comunió, sinó la vida cristiana, i que l'Eucaristia és l'aliment básic del cristiá, Per aixó tenim molt dar que l'eucaristia demana una hábit de celebració dominical.
3.
La gran majoria de pares i
mares no cerquen aquesta proposta. Cerquen fer la primera comunió com un "ritus religiós de
pas", segurament amb la millor de les intencions. "Aixó no li fará mal als
nins".
4.
En moltes parróquies, els
nins i nines només participen de les sessions de catequesi preparatoria, i quasi mai en la
celebració de 1 'Eucaristia dominical.
5. És evident que la nostra proposta amb la demanda real dels pares no
coincideixen, i vet aquí la font de frustracions i mals entesos
coincideixen, i vet aquí la font de frustracions i mals entesos
6. Per altra part, la realitat de la catequesi de família ha esdevingut una
bella experiencia per a moltes parróquies, si bé, també som conscients que hi
ha molts de pares, tot i oferir la catequesi
setmanal; opten per la catequesi de famílies com un trámit que cal fer per poder aconseguir la
primera comunió dels fills.
7. És evident que amb la catequesi de farnília hem aconseguit que molts pares
venguin 10 cops a l' any i sentin un missatge, pero estam convencuts que si no hi
ha un "desig", encara que sigui molt simple i inicial, de recerca de Déu, tant per
part de les farnílies com dels nins, no és possible fer un procés d'iniciació
cristiana, i tot el que es construeix corr el perill d' edificar-se sobre arena.
venguin 10 cops a l' any i sentin un missatge, pero estam convencuts que si no hi
ha un "desig", encara que sigui molt simple i inicial, de recerca de Déu, tant per
part de les farnílies com dels nins, no és possible fer un procés d'iniciació
cristiana, i tot el que es construeix corr el perill d' edificar-se sobre arena.
8. Hi ha pares i mares, fins i tot
nins, que desitgen un procés de fe per els seus fiUs,
o al manco el podem intuir i desitjar, i es troben que han de conviure amb
persones que cerquen una altra proposta.
o al manco el podem intuir i desitjar, i es troben que han de conviure amb
persones que cerquen una altra proposta.
9. Fa massa anys que repetim: "al manco vénen, aprofitem-ho",
"feim el que
podem", "quelcom els queda" ...
podem", "quelcom els queda" ...
10.Estam convencuts que no té sentit un procés d'iniciació cristiana o de
catequesi
només pels infants, sense implicar l'adult.
només pels infants, sense implicar l'adult.
11.També som conscients que és molt dificil "negar la primera
comunió". Sí
establir algunes condicions i algunes millores, d' acord amb la realitat.
establir algunes condicions i algunes millores, d' acord amb la realitat.
12.Hi ha un darrer detall que també hem tengut molt en compte amb la
nostra reflexió, i són molts els catequistes que ens ho han comentat: el
Catecisme Jesús és el Senyor és
molt elevat per els nins. En primer lloc, perqué molts a segon
curs d'Educació Primaria encara no tenen assolit el procés de lecto-escriptura (no comprenen el que Uegeixen), i per altra part vénen a catequesi sense haver rebut el primer anunci de la fe.
curs d'Educació Primaria encara no tenen assolit el procés de lecto-escriptura (no comprenen el que Uegeixen), i per altra part vénen a catequesi sense haver rebut el primer anunci de la fe.
Davant aixó, que podem fer?
Punts claus de la nostra proposta:
1. Recuperar la vinculació de la catequesi infantil amb la celebració del
Dia del Senyor. La catequesi no es pot entendre com una activat extraescolar més, sinó com una experiencia molt lligada a la celebració
de l'eucaristia i al diumenge.
2.Oferir la
catequesi de familia a tots
els pares i mares, garantint la llibertat, / fi que el pare que vulgui pugui optar per un acompanyament de la
família i un procés de catequesi
d'adults. Caldrá garantir aquesta oferta des de la unitat
de pastoral o des de l'arxiprestat, si no es pot des de la cada parroquia.
3.Situar l'edat de la primera comunió al final del4t curs d'Educació Primaria (als 10 anys), després d'haver fet dos cursos de catequesi.
En el cas de dos germans, perque puguin combregar junts, es pot admetre que el petit faci la Primera Comunió després del primer curs de catequesi, si té nou anys fets i els pares es comprometen que continui després la
catequesi.
4.Els nins
seguiran el procés catequétic a partir del Catecisme Jesús és el Senyar, seguint la proposta que fa el SIC, durant els cursos de 3r i 4t d'EP. Quan
els nins estiguin en el curs de 2n d'EP ja seran convocats per la parroquia, per poder tenir alguns encontres de
primer anunci i despertar en la fe tota la família plegats.
5.Oferir com
a diócesi de Mallorca un Pla Global d'Iniciació Cristiana
d'infants, adolescents, joves i adults, que inclogui una etapa catequética fins als 14 anys, continuant amb un moviment dio cesa d'infants, joves i adults.
d'infants, adolescents, joves i adults, que inclogui una etapa catequética fins als 14 anys, continuant amb un moviment dio cesa d'infants, joves i adults.
PROPOSTA CONCRETA PERA LES PARROQUIES
A) CONVOCATORIA 1 ANUNCI PER A LES FAMÍLIES
Es
continuaria convocant a totes les famílies dels nins i nines que han de comencar el segon curs d'Educació Primaria (7-8 anys).
A aquestes
famílies se'ls fará una proposta d'uns encontres de famílies per tal de descobrir quina és la proposta que els fa l'Església, i més concretament, la parroquia, per l' educació en la fe dels seus fills.
Tal i com
apuntávem en els tres primers números del principi d'aquest document, de les raons per un
nou plantejament, ens adonam que la nostra proposta no coincideix amb la demanda real dels pares. És per aixó que proposam aquest primer any de "tastar" del que sera la nostra
proposta.
Es tractará d' encontres de primer anunci per fer explícita la nostra proposta de seguiment
de Jesús als pares i mares. Mentre, els nins gaudiran d'un matí o un capvespre
lúdic i d'iniciació als elements més básics de la vida cristiana.
Evitarem parlar de catequesi preparatoria
per a la Primera Camunió. La
pregunta no és: vals que el
teujillfaci la primera comuniá, a rebi el baptisme? Sinó, vals que el teufill sigui cristia?
Cal deixar ben cIar ja des del principi
que la nostra proposta no va dirigida a aquelles
persones que només cerquen fer la primera comunió dels seus fills (i s'ha' de dir
clarament, encara que tenguem por de perdre persones), sinó
d'oferir-Ios
una experiencia de creixement en la fe
per a tota la família, no nomes per aquell nin que ha de fer la primera comunió. EIs volem oferir un
ambient educatiu per els fills i .alhora un espai adult perque els pares puguin compartir
les grans inquietuds de la
seva vida, des de la perspectiva de la fe cristiana.
seva vida, des de la perspectiva de la fe cristiana.
Evidentment, en un moment del camí, els
nins faran la
primera comunió i de més grans podran
rebre el sagrament de la Confmnació. Pero el que els proposam
és una experiencia familiar de vida cristiana que té com
a terme una comunitat, generalment
parroquial.
Inicialment els proposarem tres
encontres a la parroquia, si bé, també es pot organitzar a nivell d'unitat
de pastoral o d'arxiprestat.
La
delegació de catequesi fará una proposta concreta per aquest primer any, i una formació adequada per els catequistes.
L'objectiu és
que al [mal d'aquest
primer
curs els
pares hagin captat més en que consisteix
la nostra proposta d'educació amb la fe, i
alhora per la parroquia hagi suposat un
primer contacte amb els pares i mares.
Evidentment
pot passar que no venguin tots els pares. No es tracta de proposar-ho obligatorio Aquesta expressió l'hem de llevar delllenguatge adult. Millor plantejar que
és necessari o convenient, si realment estan interessats
en l' educació cristiana dels seus fills.
Pensem que no és obligatoria fer la primera
comunió ... En tot cas, els
pares que venguin seran els que
segurament estaran interessats en fer un camí, i és
per a ells que la parroquia valla pena
que aposti.
En
aquests encontres els proposarem els dos itineraris que vénen a continuació.
B) ITINERARI DE CATEQUESI PER ELS NINS
1 NINES
Aquest itinerari tendría una
etapa previa que hem descrit anteriorment, que
coincidiria quan els nins fessin el
segon curs d'educació primaria.
L'itinerari
própiament catequetic coincidiria amb els cursos de tercer i quart curs d'educació primaria (8-10 anys). Al final d'aquests dos
cursos s'oferiria
als nins la possibilitat de celebrar la
Primera Comunió.
Aquest itinerari
s'oferiria a nivell
parroquial.
El dia
de la catequesi seria o bé el dissabte capvespre o
el diumenge, per tal que la sessió de
catequesi estas estretament connectada amb l' eucaristia dominical.
Es
seguiria un ritme quinzenal. Així, a les parróquies amb
molts de nins, podríen alternar entre un
dissabte els nins
del primer any i un dissabte els nins del segon any.
a)Els nins
que estan al tercer curs d'E. Primaria seguirien el primer quadem d'acord amb el Catecisme Jesús és el Senyor.
b)Els nins de quart curs d'E. Primaria seguirien el segon quadern d'acord
amb el Catecisme Jesús és el Senyor. Al fmal d' aquest any hi situaríem la
recepció de la primera comunió.
amb el Catecisme Jesús és el Senyor. Al fmal d' aquest any hi situaríem la
recepció de la primera comunió.
C)ITlNERARI CATEQuETIC PER ELS PARES 1 MARES AMB ELS SEUS FILLS
A tots els pares que participen de la catequesi se'ls oferirá també un itinerari per els pares
i mares, per aquells que ho vulguin.
No és una proposta alternativa, com :feiem abans a la catequesi de família: es triava entre la catequesi setrnanal i la catequesi de família. En aquest cas, se'ls ofereix als
pares una proposta adulta per ells, perqué els qui vulguin, puguin créixer en la fe. Es tracta
d'una proposta afegida.
Es proposa a l'adult, pare/mara que comenci un procés d'iniciació o de re-iniciació a la fe. I el convidam a venir amb tota la família 10 encontres a l'any, amb tots els seus fills, no només
amb aquells que estan a l'edat catequética per fer la primera comunió. Mentre e1s pares tenguin la sessió catequética, als fills els farem una proposta de jocs catequétics, ja que ells seguiran el procés normal de catequesi a la seva parroquia, cada
quinze dies, juntament amb la participació a l'Eucaristia.
quinze dies, juntament amb la participació a l'Eucaristia.
Els
encontres a ser possible seran durant el cap de setrnana (dissabte horabaixa, diumenge matí o horabaixa).
PREGUNTES QUE ES FAN ...
Si els nins ten en futbol o activitats el cap de setmana no podran venir a catequesi durant el cap de setmana ... com ho faran per fer la primera comunió?
- Els pares estan obligats a escolaritzar els seus fills per a l'educació primaria i secundaria. No estan obligats a que vagin a futbol ni a fer la primera comunió.
És una decisió que pren la família de prioritzar. Com a Església hem estat molts anys afavorint que tots hi poguessin venir, posant el máxim de facilitats, deixant que l'entrenador, per exemple, marcas els dies que hiha d'haver
catequesi ... posar tantes facilitats ens ha duit a engendrar més cristians?
c)Els nins
que estan al tercer curs d'E. Primaria seguirien el primer quadem d'acord amb el Catecisme Jesús és el Senyor.
d)Els nins de quart curs d'E. Primaria seguirien el segon quadern d'acord
amb el Catecisme Jesús és el Senyor. Al fmal d' aquest any hi situaríem la
recepció de la primera comunió.
amb el Catecisme Jesús és el Senyor. Al fmal d' aquest any hi situaríem la
recepció de la primera comunió.
D)ITlNERARI CATEQuETIC PER ELS PARES 1 MARES AMB ELS SEUS
FILLS
FILLS
A tots els pares que participen
de la catequesi se'ls oferirá també un itinerari per els pares
i mares, per aquells que ho vulguin.
No és una proposta alternativa, com :feiem abans a la catequesi de família: es triava entre la catequesi setrnanal i la catequesi de família. En aquest cas, se'ls ofereix als
pares una proposta adulta per ells, perqué els qui vulguin, puguin créixer en la fe. Es tracta d'una proposta afegida.
pares una proposta adulta per ells, perqué els qui vulguin, puguin créixer en la fe. Es tracta d'una proposta afegida.
Es proposa a l'adult, pare/mara que comenci un procés d'iniciació o de re-iniciació a la fe. I el convidam a venir amb tota la família 10 encontres a l'any, amb tots els seus fills, no només
amb aquells que estan a l'edat catequética per fer la primera comunió. Mentre e1s pares tenguin la sessió catequética, als fills els farem una proposta de jocs catequétics, ja que ells seguiran el procés normal de catequesi a la seva parroquia, cada
quinze dies, juntament amb la participació a l'Eucaristia.
quinze dies, juntament amb la participació a l'Eucaristia.
Els
encontres a ser possible seran durant el cap de setrnana (dissabte horabaixa, diumenge matí o horabaixa).
PREGUNTES QUE ES FAN ...
Si els nins ten en futbol o activitats el cap de setmana no podran venir a catequesi durant el cap de setmana ... com ho faran per fer la primera comunió?
- Els pares estan obligats a escolaritzar els seus fills per a l'educació primaria i secundaria. No estan obligats a que vagin a futbol ni a fer la primera comunió.
És una decisió que pren la família de prioritzar. Com a Església hem estat molts anys afavorint que tots hi poguessin venir, posant el máxim de facilitats,
deixant que l'entrenador, per exemple, marcas els dies que catequesi ... posar tantes facilitats ens ha duit a engendrar més cristians?
És una decisió que pren la família de prioritzar. Com a Església hem estat molts anys afavorint que tots hi poguessin venir, posant el máxim de facilitats,
deixant que l'entrenador, per exemple, marcas els dies que catequesi ... posar tantes facilitats ens ha duit a engendrar més cristians?
***************************
20.04.15
Capelllans
de Part Forana
Monti-sion de Porreres 20
d’abril de 2015
Als capellans que assisteixen a les
reunions del Col·lectiu “Preveres de Part Forana”:
El pròxim dia 30 d’aquest mes
d’abril, dijous, a les 10h del matí ens reunirem per a la nostra reunió
mensual. D’acord amb la proposta del mes passat, el tema que tractarem serà
sobre la reforma educativa, anomenada LA
LOMQE. Em vaig posar en contacte amb en Jaume Gual i en Domingo Mateu i
ells dos en parlarem amb en Jaume Oliver. I ells tres decidiren convidar un
inspector actual, en Pere Moyà Niell,
que diuen que coneix molt millor que no ells la nova llei. Així que serà aquest
darrer el qui vendrà a explicar-nos la reforma educativa, acompanyat per en
Jaume Gual.
A les 11:30 tendrem
l’aturadeta de costum amb una taceta de cafè.
Abans d’acabar, es deixarà un temps
per a les informacions diverses que hi pugui haver, i també per a triar el tema
per a la reunió del mes de maig, que no serà el darrer dijous perquè és la
festa de Jesucrist Gran Sacerdot i tendrem la trobada a Lluc, sinó que serà el
dijous dia 18.
A les 13:15: Final de la reunió i
dinar
Sebastià Salom
-------------
Resum de la reunió del passat dia 26
de març.
Els primers que arribarem a
Monti-sion foren els representants de l’Obra Cultural Balear i ens exposaren
els objectius de la seva campanya:
Per la Llengua, la Cultura i el País, Conversem
Més que una conferència
va ser una explicació planera, amb un diàleg entre tots els present sobre la
situació actual i els projectes de l’OCB. I especialment de cara a la
celebració de la DIADA PER LA LLENGUA I L’AUTOGOVERN de dia 25 d’abril.
Després del cafè, els
representants de l’OCB se n’anaren i continuàrem amb les informacions diverses
i elegírem el tema per a la pròxima reunió de dia 30 d’abril.
-----------------------------
26.02.2015
Resum de
la reunió del passat dia 26 de febrer.
Com estava previst a la carta de convocatòria començarem llegint la pregunta
de l’ordre del dia: ¿Quines experiències personals he tengudes o tenc
amb grups o amb persones, que es poden considerar de pre…, de pro… o de
post… evangelització?
I
iniciàrem un diàleg. Les aportacions es varen moure primer sobre diferents
contactes amb grups informals que estan al marge de l’Església oficial però
interessats en temes de fe (Pere Mascaró). Després es va parlar de
contactes amb famílies o amb grups d’amics o trobades particulars (Andreu
Genovart, Jaume Alemnay, Pere Fons, Llorenç Lladó). Alguns digueren com
aprofiten els contactes parroquials, com són les misses dels funerals, o les
peticions de sagraments, o les confraries (Sebastià Salom). Uns altres
eren de l’opinió que a través dels sagraments difícilment arribarem a res
consistent (Jaume Alemany). Es va parlar de la importància d’escoltar
situacions i d’humanitzar. Es va parlar de la visita pastoral del bisbe
programada a Manacor amb el lema d’humanitzar la Ciutat i de trobar-se amb
diferents grups culturals i dels mitjans de comunicació (Andreu Genovart).
A la segona part, hi va haver algunes respostes a les dues preguntes
proposades: ¿Com m’he sentit evangelitzat (o m’hi sent actualment) per
la gent amb la qual m’he relacionat? ¿Com volem esser evangelitzats
per la gent amb la qual ens relacionam?
Hi va haver diferents aportacions. Es va parlar de les vivències en el Tercer
Món, sobretot en temps de guerra, com hi havia persones capaces de perdonar
els qui havien assassinat els seus fills (Tomeu Barceló). Un altre va
treure l’exemple d’algun pare de família, de com es preocupa, acompanya i
estima els seus fills. Algú va dir que se sent evangelitzat davant els qui
sofreixen, perquè estimen. Un altre va dir que sent evangelizat quan veu
grups que viuen l’esperit comunitari.
Es varen fer també alguns comentaris sobre la conferència del dia anterior
sobre la família....
I moltes més coses, de les quals no vaig prendre nota i no record.
-----------------------
Per la
Llengua, la Cultura i el País, Conversem
1. Què és "Conversem"?
La campanya “Conversem” és una iniciativa pensada perquè la
societat mallorquina prengui consciència de la importància que tenen la
llengua, la cultura i l'educació, i del maltractament fiscal que pateixen les
Illes Balears.
Perquè és important que els ciutadans, independentment dels seus orígens o
de la llengua que parlin, coneguin i valorin com a pròpies les senyes
d'identitat de Mallorca, única manera d'estimar-les.
I perquè és important, també, que, com a resultat d'aquesta valoració, en
siguin activistes, és a dir, que les defensin i les promoguin en el seu
entorn social i en el seu dia a dia.
2. La participació ciutadana, fonament de la campanya
Amb “Conversem” l'OCB vol arribar directament, a través d’una gran
campanya de participació ciutadana, a diferents sectors socials amb
l'objectiu d'activar-los a favor de la llengua, la cultura i l'educació.
Durant els propers mesos l'entitat farà trobades de petit format amb
milers de persones, amb entitats i col·lectius diversos, per fer arribar al
conjunt de la societat la necessitat de mobilitzar-se a favor de les senyes
d'identitat pròpies. Perquè són els ciutadans els que han de ser agents
actius d'un canvi a favor de la llengua, la cultura i el país.
La legislatura que acaba ha estat marcada per atacs sense precedents per
part del Govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma a la llengua, la cultura
i l'educació. “Conversem” servirà per a denunciar aquests retrocessos i per
a fer prendre consciència de la necessitat de recuperar el consens
polític i social que varen significar en el seu moment l'Estatut d'Autonomia
i la Llei de Normalització Lingüística.
La campanya servirà, també, per a donar a conèixer les diverses propostes
que fa l'OCB per a rectificar aquestes mesures i per a recuperar la pau
social perduda durant els darrers quatre anys. Unes propostes que tendran com
a base rectificar tots els retrocessos que s'han produït durant aquest temps.
Els grups de persones interessats en fer actes de la campanya us podeu
posar en contacte amb nosaltres a través del telèfon 971 723 299 o del correu
electrònic comunicacio@ocb.cat. També podeu
parlar amb la delegació de la nostra entitat en el vostre municipi.
3. La llengua, la cultura i l'educació, bases d'un país millor
L'OCB vol
fer, amb aquesta campanya, la seva contribució a la construcció d'un país
socialment més cohesionat. Un país que garanteixi a tots els seus ciutadans
el dret a conèixer i a viure de manera normal en la llengua pròpia. Un país
que sigui més culte, més orgullós de les seves arrels mil·lenàries i alhora
més obert a la modernitat. Un país que garanteixi la igualtat d'oportunitats
de tots els seus ciutadans a partir d'una escola de qualitat i en català. Un
país que gestioni els seus recursos econòmics a favor de la seva població. Un
país que, com a conseqüència de tot això, sigui més lliure i més democràtic.
|
Arxiu adjunt
D E S C R I P C I Ó
Cal partir de la realitat concreta que
estam vivint. Estam vivint en l’actualitart una situació:
PRE >>>
Venim de una Església amb história, amb unes arrels.
PRO >>>
Vivim la situació de “ a favor de “.
PRE -
PRO: Constitueixen la cara de la
realitat. Però no és la totalitat, la realitat és CARA I CREU
La CREU és >>>> POST : la realitat
concreta que tenim a l’Església, les Parròquies com estan, la gent com està.
Els afegitons que s´han anat adherint i a vegades constituïts com a fonamentals
al llag de la história.
Tot això es va donant en
una concreta realitat. Una realitat que ens condiciona, que és aquí, davant de
nosaltres. La secularització, la increença, les restes d’una fe sociològica, el
tancament en el culte, la pietat popular, el fonamentalisme …. És la nostra
concreta realitat. Partim d’una gent que coneix unes noves de Déu (d’abans
) i que les ha rebudes, que en un moment
aquestes foren importants, almanco estaven presents i determinaven pensament i
actuacions, valoracions …. Molts de cristians han aparcat això com una cosa del
passat, que visqueren, però que avui no té cap incidència, potser ho rebutgen o
està allà en el baül dels records.
Al costat hi ha una massa
de gent que ni en té cap notícia, ni se´n parla, ni tampoc tenen cap record que
els referenciï, res, ni positiu, ni tampoc negatiu.
Per a molta gent el
referent que tenen de la fe està plenament envoltat, imbuït de clericalització,
i molts d’ells, la majoria, rompen amb lo eclesiàstic que era el seu únic
referent. El seu referent no fou JESÚS.
La crítica, els records són clericals, i ara
han passat per lo clerical.
Dins aquesta realitat és on
avui ens demanam com anunciar l´Evangeli. Evidentment enfront d’aquesta
realitat concreta els primers sentiments són:
A)
IMPOTÈNCIA
B)
PERPLEXITAT
Dintre d’aquesta situació
potser cal apuntar unes pistes referents de cami:
DEIXANT CREIXER : Aquesta situació ens convida a un moment de
“retirar-se”, que no és lo mateix que abandonar, sinó exercitar-nos en deixar
que faci el camí. Es l’actitut del Déu que després de la Creació es retira, ha
acabat la seva feina i deixa en mans dels homes la llibertat de lo creat,
deixant que l´home vagi fent el seu cami, que sigui autònom.
Un camí de no posar-nos en el
centre, d’una Església des-clericalitzada.
PER CONTAGI:
Sens dute el referent és essencial. Cal
demanar-nos: ¿Tenim febre per contagiar?
¿O hem perdut la pólvora i la metxa está banyada ? Què és lo que
veritablement volem oferir.
Potser seguint el
llenguatge bíblic sigui important suscitar la set. Cal esbrinar la realitat de
que la set de la gent només és la mateix set nostra. De seguida quan no
acudeixen ja pensam que no tenen set. No
tenir set d’Església no vol dir per res que
no tenguin set. Tenen la seva set. Jesús parlava a la gent de set, però
no era set de caire religiós. En la realitat d’avui estan succeint fets que ens
parlen de que la gent té set, que es mou, que col·labora, que se solidaritza,
que es mostra que hi és , que acudeix a manifestacions, que es mou, que opina,
que cerca …. No és això set ?
Una qüestió que ens
hem de demanar és si avui retenim l´aigua del pou de la vida (la tancam
exclusivament en lo religiós i no en l’amplitud de la vida) o si aquesta aigua
del pou s´ha anat perdent per un pou crivellat que ha anat perdent l´aigua. ¿No
estarem reclosos a casa, porucs per lo que hi ha i per la impotència, per la
perplexitat en espera de que venguin i se’ns seca el pou ?
El Papa Francesc parla
sovint des d’aquestes realitats:
Església que surt
Prefereixo una Església accidentada.
De recerca, creativa, malgrat s’equivoqui.
No tancada en ella ni els seus esquemes.
Partint de la paràbola de
l´ovella perduda que es deixen les 99 per anar a cercar-la, ¿potser ens cal
entendre que sols en tenim una, la que ve al Temple i la nostra tasca és
deixar-la una mica per anar a cercar les 99 restants que són a fora ?
Caldrá anar entenent que els
que vénen a demanar Sacraments, pietats.. volen “pentinar les ovelles”,
enllestir-les….. com es diu.
QUINES ACTITUDS
>> DESCENTRAMENT: Necessitam una ESGLÉSIA MÉS EXTROVERTIDA, no
tant concentrada en lo seu, en el seu món , en les seves coses, sinó
precisament DESCENTRADA, on el centre no és ella. Des d’aquesa mirada podem
entendre lo que són les PERIFÈRIES: tot allò que no està en l´àmbit del
centrament en la Església, allò que cau enfora, que està allunyat, o que
nosaltres ens hem allunyat d’ells, o els hem exclosos, o se senten exclosos, en
tots el àmbits.
Avui una de les mirades que cal
corregir és que el referent de les Comunitats és si hi ha capellà o no.
D´aquesta manera ¿es pot parlar d’Església en sortida, quan s’estan abandonant
els pobles petits? Sortida on ? Vers on? Per què
Una de les constatacions que potser
cal fer és el reconeixement que potser es trobi molt més gruix creient fora de
l’Església que en le si de la mateixa Església. Potser és necessari aprendre a
anar llegint la realitat que ens envolta des dels ulls i la valoració del Regne
i no de la valoració religiosa i l´esquema de pertenença a l’Església. La
valoració ens canvia completament, i també la relació.
Des d’aquesta perspectiva concreta
potser cal ser una mica “ATEUS” i anar llegint la realitat des del Déu de
Jesús >>>> aixó ens romp les
nostres pròpies seguretats, ens ajuda a entendre a ser tolerants i crítics no
sols amb la gent, sinó amb nosaltres mateixos.
De l´axioma “ Fora de la Església
no hi ha salvació possible”, que no sols hem predicat, sinó que hem viscut i
seguim vivint, traduït a clericalisme, potser ha de ser reconduïda per “FORA LA
DE LA VIDA, FORA DE LA GENT NO HI HA POSSIBLE SALVACIÓ.” Es tracta d’una sortida més insegura, que ens
causa perplexitat, impotència, que no en sabem, que no dominam, que ens fa
aprenents…. Però és sortida més
compromesa. Es la intuïció que Francesc repeteix: “ No al FUNCIONARIAT”. No som
funcionaris. I no ser-ho exigeix no esperar que venguin ells a cercar qualque
cosa: una missa, un funeral, un Sagrament, un paper, una bossa de menjar, una
ajuda econòmica …. No és suficient pensar “SOM AQUÍ” , “VENIU”. Es cert que
ells s´han de integrar, però caldrà no esperar a casa, sinó sortir a ells.
“Tant va estimar Déu el món que
envià el seu Fill”. “Estimar el món“. Lo que mou el Pare és l’estimació que
té al món, a la gent. El fet d’anar-hi és ja una font de fecunditat no sols per
a ells, sinó per a nosaltres, d’enriquiment.
Parlam que a missions ens aporten molt als que hi anam, que anam a
Evangelitzar i sortim Evangelitzats. No és aplicable això aquí i ara ? ¿Què és lo que ens evangelitza allà? ¿És lo
religiós o la seva vida, la cultura, la forma de viure, la xocant realitat
contrastada amb la nostra …? No és
pòssible fer-ho aquí ? Per qué ?
>> ESGLÉSIA JOANICA Referéncia a Joan Baptista, a
la seva figura i cami. La realitat que ens arriba diariament és que vivim en
una societat on lo cristià té menys pes de cada dia, i precisament acostumats a
que era el referent religiós, cultural, de poder, social …
Enfront a això se’ns apunta a una ESGLÉSIA PRECURSORA , una Església amb un
projecte, amb una proposta, profètica. Amb la conciència que nosaltres no som
la veu, podem ser uns indicadors de camí, però no som camí, i manco l´únic
camí. Com a Església precursora, tenim conciéncia de que som purament una veu,
però no un poder, ni l’exclusivitat de la veritat. Mentres mantenguem el poder,
la veu no esdevé precursora, sinó que és percutora, que sona per damunt de la
resta, que imposa, que grinyola, que es mira a ella i des d’ella als altres .
>> ESGLESIA PROPERA
I APROPADORA: Seguint una mica la imatge de Joan, cal ser
“ANIVELLADORS”, és la tasca de fer de pont (pontificar en aquest sentit) perquè
la gent pugui passar. Es tracta d’una Evangelització inculturada en la nostra
realitat. Cal atendre la realitat de la gent que tenim. Apunt primerament al
seu llenguatge; parlam el nostre propi llenguatge que no és el de la gent ni
entén lo que deim; hem fet un llenguatge específic religiós que no connecta amb
el llenguatge de la vida, del carrer. Si
no parlam el mateix llenguatge: com volem Evangelitzar? Referim que no
van de res, que no connecten… ¿no serà que no parlam la seva llengua ? ¿Com podem parlam la seva llengua si no estam al carrer, allà on es mouen i on bateguen?
Cal atendre el nivell de cultura.
Hem perdut el món de la cultura, que
avui també és una de les perifèries; manca la presència en el món cultural. La
cultura pròpia del lloc va marcant territori, té el seu propi àmbit dins el
lloc geogràfic i social, i no intervenim, no hi som, el deixam perdre,
l´oblidam.
Potser una de les realitats
d’avui en tots el àmbits globalitzats és que volem canviar lo MACRO ( Política
) i lo MICRO ( El cor de la persona ), però ens resta el món els MEZZO ( els
ámbits mitjans ), les realitats mitjanes que ens envolten i que ens passen
desapercebudes. LaCultura és cert que ha de ser Universal, però no pot ser
universal si oblida lo local, de la mateixa manera que no hi ha Església
Universal sense Església Local, o estimació universal, sense amor concret i
localitzat.
Francesc ens recorda de una i mil
maneres que la proximitat és esencial:
No ser Bisbes de Aereoport.
No ser funcionaris.
Fer olor de ovella.
Ens està convidant de fet a una
manera, a un estil d’esser-hi present,
des de la igualtat i la recerca conjunta. Aquest acompanyar des de la
igualtat ens du a la valoració de moltes coses que ens depassen, potser ens
ajudi a valorar “el martiri de la paciència “, o “martiri dels ideals “ que
potser seria lo contrari a viure el replegament a les casernes o la frustració
del que no hem fet o de lo que no hem sabut fer o de lo que no ens ha sortit. Cal tenir present la
impotència per aprendre a integrar-la com a component del mateix camí.
Potser que una eina que ens
pugui ajudar sia que pel camí de l’atenció, de l’escolta, puc arribar a
entendre.
ESGLESIA SAMARITANA:
A >> Esser una ESGLESIA NECESSITADA
( La Samaritana: Jo. 4 ) i precisament perquè està necessitada és
dialogant. Demana aigua, i la demana perquè la necessita, té set peró no té
corda ni poal per treurer-la, a més el pou no és seu. No es tracta de una
estratègia per entrar i col·locar la doctrina, l´anunci, sinó que mostra la
seva vertadera necessitat, no l’amaga, s´asseu al mateix nivell. Demana, aprèn a demanar i no sols a donar, ni
solucions, ni llum, ni coses…. I ho demana a una dona. Què me pot ensenyar una
dona? Estranyesa dels deixebles que no ho entenen i romp els esquemes culturals
de la gent, lo que sempre es fa.
Ho sabem tot!!! No demanam als
qui en saben, ni ens fiam del que ens diguin, sembla que en sabem més que ells.
Jesús mostra que té set. Si no tenim set, no demanam. Jesús se sent indigent, necessitat i aprèn a demanar i a rebre i a agrair.
Es cert que Jesús té què oferir-li, peró necessita, demana, no és una
postura, sinó una realitat.
En qui confiam ? ¿De qui ens fiam: seglars, dones, els que en
saben més que nosaltres ….? ¿Els deixam fer o hem de supervisar ? ¿Hem de donar
el vist i plau ? ¿Els hon hem d’ensenyar tot perquè ells no ho han fet mai
i no en saben ?
B >>
ESGLESIA HOSPITAL : a l´estil del Samarità ( Lc. 10, 38 – 42 ) Recull els ferits, els
nafrats. Atenció des de l’acollida, mira per les voreres, per les perifèries,
ell va pels camins, està al carrer, transita.
Mostra el Déu que cerca fins a
trobar, no atura. Es samarità, contraposat als d’actitud religiosa. Qui som jo
per jutjar ? En nom de qui jutjo ?
Mostra una simple preseència guaridora; més que guarir sols posa ungüent a la
ferida, la fa menys dolorosa, no hi ha doctrina, sol proximitat i acollida
misericordiosa. La proximitat és la seva paraula.
C >>
ESGLESIA PONT : Es la referencia a la dona siro-fenícia (Mc.
7, 24 – 28 ) Es la imatge de la Església intercessora, que prega , que parla,
que intercedeix en favor de. Aprèn dels petits, dels llunyans, no sols dels
“meus”. També el quissonet té dret a
menjar. La paraula i les reflexions dels llunyans, dels exclosos, dels que no
entenen res, dels que no en saben ens alliçonen i ens fan canviar.
Saber aprendre de lo que ens
ensenyen i reconeixer que ens alliçonen: “ Dona, tens raó ”. Ho diu, ho
proclama, ho admira. Es deixa convèncer i es deixa ensenyar. Potser estam en un
moment que més que mostrar-nos com a mare i mestre, cal tenir l’actitud de
deixeble, d’alumne, d’aprenent, d’escoltador…
Aceptar que hem d’aprendre
>>>>>>>>>>> Lo contrari i oposat a la
actitud clerical.
Capelllans de Part Forana
Monti-sion de Porreres
Als capellans que assisteixen a les reunions del Col·lectiu “Preveres de
Part Forana”:
Si aquesta vegada vos envii la convocatòria amb més antelació de
l’habitual no és perquè ho tengueu més fàcil d’oblidar-vos-ne, sinó perquè
tengueu més temps de preparar la reunió, perquè és entre tots que haurem de
contestar unes preguntes per al diàleg. Però primer donaré una mica de compte o
resum de la reunió anterior, feta el passat dia 29.
Una abraçada, Sebastià Salom
Resum de la
reunió del passat dia 29 de gener.
1.- Seguint l’ordre del dia previst, el Tomeu Bennàssar va dirigir la primera part sobre
el tema següent: Quina pastoral hem de promoure, a partir de
l’exhortació apostòlica del papa “Evangelii Gaudium”.
I ens va donar tot un seguit d’indicacions, que després comentàrem i
completàrem en el diàleg. Entre moltes altres reflexions, ens va dir que no es
tracta d’autoanunciar-nos, que hem d’evitar el perill d’una església
autoreferencial i que hem d’anunciar l’Evangeli per contagi, des de la
impotència i la perplexitat. Ens va parlar de saber estar atents, abans de
voler entendre. Ens va parlar de partir del “pre” (una església precursora)
i del “pro” (una església propera), però també del “post”
(una església post..., de cara als cristians que encara s’acosten
adesiara a les parròquies). Ens va parlar d’una Església samaritana (la que té
set i no té ni poal ni corda, la que acull els caiguts a les cunetes, i la de
la dona siro-fenícia que intercedeix a favor del qui vénen de fora)… Perdonau
el resum tan resumit, però resumir l’allau d’idees i de continguts de les
paraules d’en Tomeu Bennàssar, a mi no em resulta gens fàcil. I que em perdoni
en Tomeu si no he estat prou feel a la seva exposició.
Nota: Per als qui no vengueren a la reunió del passat gener, però també per
als qui hi assistírem, ens pot ajudar moltíssim un resum més extens de
l’exposició que va fer en Tomeu Bennàssar, elaborat per en Pere Mascaró i que
vos remet en un arxiu adjunt.
2.- A la segona part,
després del descans i del cafetet, en Llorenç Lladó ens va oferir dos fols on
hi havia el resum del tema del llibre “Grupos de Jesús” d’Antonio Pagola. El
mateix Llorenç va dirigir el tema i el diàleg sobre el text evangèlic “Demanau,
cercau, tocau de Lluc 11, 9-13”.
El diàleg va ser enriquidor sobre el què cercam, el què demanam, i sobre
l’Esperit Sant, que hauria de ser el principal objectiu de la pregària.
------------------
Proposta per
a la PRÒXIMA
REUNIÓ DE DIA 26 DE FEBRER.
PRIMERA PART: Cada un dels assistents durà
pensada una resposta a la pregunta següent:
¿Quines experiències personals he tengudes o tenc amb grups o amb
persones, que es poden considerar de pre…, de pro… o de post…
evangelització? (torna llegir el resum de la reunió de gener).
SEGONA PART: Cada un dels assistents durà pensada una resposta a
cada una d’aquestes dues preguntes:
a- ¿Com m’he sentit evangelitzat (o m’hi sent actualment) per la gent
amb la qual m’he relacionat?
b-¿Com volem esser evangelitzats per la gent amb la qual ens relacionam?
----------
Idò, fins a la reunió. És important la màxima puntualitat possible i una
participació activa de tots.
En nom del
col·lectiu, Sebastià Salom
2ª)
Col·lectiu
Preveres de Part Forana
Monti-sion de Porreres 21
de gener de 2015
Amics
del nostre col·lectiu.
En primer lloc
un desig de BON ANY NOU 2015.
A
l'anterior reunió de dia 30 de desembre els assistents fórem 12. I tenint en
compte el dia de fred i vent que feia, se’ns pot qualificar de “valents”.
Alguns, com en Tomeu Bennàssar, en Tomeu Tauler i n’Andreu Genovart, (i
segurament me n’oblid d’altres) havien excusat la seva absència per motiu de
constipats griposos i altres empirreumes.
Començàrem,
sense la presència del primer ponent, que havia de ser en Tomeu Bennàssar, però
en Bernadí Seguí va encetar el tema, llegint un paràgraf de l’encíclica Evangelii
Gaudium, on el papa ens parla de “primerear” i de quatre característiques més
de tota evangelització. I a continuació s’obrí un diàleg sobre diferents
experiències pastorals del “primerear”, tant amb persones que no freqüenten les
esglésies com també amb les que coneixem de sempre. I entre altres coses va
quedar clar que no hem d’intentar “adoctrinar”, sinó sobretot fer-nos preguntes
nosaltres mateixos en veu alta i ajudar que els altres també se les facin. I
saber escoltar, sobretot saber escoltar.
Després
del cafè i la galleteta, continuàrem una estona més sobre el tema del
“primerear” i després en Llorenç Lladó va començar l’explicació del primer tema
sobre el llibre “Grupos de Jesús” de Pagola. Després de l’exposció detinguda
d’en Llorenç s’inicià un altre diàleg: Algun dels presents exposà la seva
experiència tinguda amb un grup que treballa aquests temes i va dir que no s’ha
de voler fer massa via, perquè la gent a vegades necessita més temps per pair
el tema i no convé aturar el diàleg, sinó suscitar-lo per anar madurant les
reflexions que el llibre proposa.
Finalment
assenyalàrem les dates de les reunions del primer semestre de 2015, que seran,
si no hi ha forces majors, el darrer dijous de cada mes a partir de les 10 a
Monti-sion.
El
dinar va ser un dinarasso de Nadal
-------------------
El
tema proposat per a la pròxima reunió, que serà dia 29 de gener, és el
següent.
1ª part
No ens volem perdre el tema que en Tomeu Bennàssar tenia
ja preparat per a exposar a la reunió de desembre i, per tant, hem decidit que
ell ens presenti la seva reflexió:
QUINA PASTORAL HEM DE PROMOURE.
Punt de partida: Paraules i fets/signes del papa Francesc: Jesús
“primerea”... Com “arribam” o “no arribam” a les persones que no s’acosten
a l’església...? A qui escoltam... que
no ve per la parròquia?
2ª part
En Llorenç Lladó dirigirà el quart tema del llibre “Grupos de
Jesús” que es titula “Pedid, buscad, llamad”, perquè el facem nosaltres
mateixos, com si fóssim un “grup de Jesús” de les nostres parròquies. Així experimentarem
nosaltres mateixos el mètode de treball d’aquests grups.
3ª part.
Intercanvi d’informacions.
A les 13:30 dinar
Sebastià Salom, coordinador del col·lectiu
1ª)
1ª)
Preveres de
Part
Forana
19 de novembre de 2014
Pròxima reunió: Dijous dia 27 de desembre a les 9:30 a Monti-sion
Companys del col·lectiu:
Com ja ho sabeu els qui vàreu ser presents a la reunió del passat mes
d’octubre, i per a informar els qui no hi éreu, en Toni Garau va insistir que
trobava que s’havia d’elegir un nou coordinador. La votació va ser molt renyida
i per un marge molt petit de vots vaig resultar ser el més votat.
Si no ho record malament, acordàrem que convidaríem en Toni Vadell perquè
vingués a la reunió del mes de novembre i ens explicàs com ha anat el Congrés
d’Evangelització i ens digués si hi ha algunes perspectives de futur.
Però resulta que el dijous dia 27 hi ha d’haver una reunió del Consell
Presbiteral i que en Toni Vadell hi haurà d’assistir per raó del seu càrrec.
Per tant, ja no l’he avisat per venir a la reunió de Part Forana.
Així i tot el primer tema de la reunió podria ser el Congrés d’Evangelització,
i després un segon tema que es va proposar és sobre dos llibres d’Antonio
Pagola “Grupos de Jesús” i “Volver a Jesús”.
Ordre del
dia:
- Trobada a les 9:30 a Monti-sion de Porreres, per començar a les 9:45.
- 9:45 : Els qui varen assistir al Congrés d’Evangelització podrien fer un
resum de les ponències i dels tallers, i compartir les seves impressions i
valoració.
- 11:30: Aturada per estirar les cames i prendre un cafè.
- 11:45: Els qui tenguin algun d’aquests llibres d’en Pagola “Volver a Jesús” i
“Grupos de Jesús” són pregats de dur-los a la reunió i explicar el seu
contingut.
- 13:00. Decidir la data de la pròxima reunió. (Dia 18 de desembre hi ha
reunions d’arxiprestat, dia 25 és Nadal, dia 1 de gener és Cap d’Any. Per què
vaig apuntar que hauríem de parlar de dia 30 de desembre?)
- 13:15: Altres informacions.
- 13:30: Dinar
Atentament, Sebastià Salom
Nota. Si
qualcú vol escoltar les tres ponències del Congrés d’Evangelització podeu
clicar a la pàgina web de la parròquia de Porreres i a la portada les trobareu,
a continuació d’una ponència sobre el bisbe Campins, de quan havia estat rector
de Porreres: www.parroquiadeporreres.com
