HOMILIES (TEMPS DURANT L'ANY)

S. Pedro y S. Pablo (A) Mateo 16, 13-19
SOLO JESÚS EDIFICA LA IGLESIA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA

El episodio tiene lugar en la región pagana de Cesarea de Filipo. Jesús se interesa por saber qué se dice entre la gente sobre su persona. Después de conocer las diversas opiniones que hay en el pueblo, se dirige directamente a sus discípulos: “Y vosotros, ¿ quién decís que soy yo?”.

Jesús no les pregunta qué es lo que piensan sobre el sermón de la montaña o sobre su actuación curadora en los pueblos de Galilea. Para seguir a Jesús, lo decisivo es la adhesión a su persona. Por eso, quiere saber qué es lo que captan en él.

Simón toma la palabra en nombre de todos y responde de manera solemne: “Tú eres el Mesías, el Hijo de Dios vivo”. Jesús no es un profeta más entre otros. Es el último Enviado de Dios a su pueblo elegido. Más aún, es el Hijo del Dios vivo. Entonces Jesús, después de felicitarle porque esta confesión sólo puede provenir del Padre, le dice: “Ahora yo te digo: tú eres Pedro y sobre esta piedra edificaré mi Iglesia”.

Las palabras son muy precisas. La Iglesia no es de Pedro sino de Jesús. Quien edifica la Iglesia no es Pedro, sino Jesús. Pedro es sencillamente “la piedra” sobre la cual se asienta “ la casa” que está construyendo Jesús. La imagen sugiere que la tarea de Pedro es dar estabilidad y consistencia a la Iglesia: cuidar que Jesús la pueda construir, sin que sus seguidores introduzcan desviaciones o reduccionismos.

El Papa Francisco sabe muy bien que su tarea no es “hacer las veces de Cristo”, sino cuidar que los cristianos de hoy se encuentren con Cristo. Esta es su mayor preocupación. Ya desde el comienzo de su su servicio de sucesor de Pedro decía así: “ La Iglesia ha de llevar a Jesús. Este es el centro de la Iglesia. Si alguna vez sucediera que la Iglesia no lleva a Jesús, sería una Iglesia muerta”.

Por eso, al hacer público su programa de una nueva etapa evangelizadora, Francisco propone dos grandes objetivos. En primer lugar, encontrarnos con Jesús, pues “él puede, con su novedad, renovar nuestra vida y nuestras comunidades… Jesucristo puede también romper los esquemas aburridos en los cuales pretendemos encerrarlo”.

En segundo lugar, considera decisivo “volver a la fuente y recuperar la frescura original del Evangelio” pues, siempre que lo intentamos, brotan nuevos caminos, métodos creativos, signos más elocuentes, palabras cargadas de renovado significado para el mundo actual”. Sería lamentable que la invitación del Papa a impulsar la renovación de la Iglesia no llegara hasta los cristianos de nuestras comunidades. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

 
NOMÉS JESÚS EDIFICA L’ESGLÉSIA
José Antonio Pagola.

L’episodi té lloc a la regió pagana de Cesarea de Filip. Jesús s’interessa per saber què es diu entre la gent sobre la seva persona. Després de conèixer les diverses opinions que hi ha al poble, s’adreça directament als seus deixebles: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”.

Jesús no els pregunta què és el que pensen sobre el sermó de la muntanya o sobre la seva actuació guaridora als pobles de Galilea. Per seguir Jesús, el decisiu és l’adhesió a la seva persona. Per això, vol saber què és el que copsen en ell.

Simó pren la paraula en nom de tots i respon de manera solemne: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. Jesús no és un profeta més entre d’altres. És l’últim Enviat de Déu al seu poble escollit. Més encara, és el Fill del Déu viu. Jesús, després de felicitar-lo perquè aquesta confessió només pot provenir del Pare, li diu: “I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”.

Les paraules són molt precises. L’Església no és de Pere sinó de Jesús. Qui edifica l’Església no és Pere, sinó Jesús. Pere és senzillament “la pedra” sobre la qual s’assenta “la casa” que està construint Jesús. La imatge suggereix que la tasca de Pere és donar estabilitat i consistència a l’Església: tenir cura que Jesús la pugui construir, sense que els seus seguidors introdueixin desviacions o reduccionismes.

El Papa Francesc sap molt bé que la seva tasca no és “fer de Crist”, sinó tenir cura que els cristians d’avui es trobin amb Crist. Aquesta és la seva major preocupació. Ja des del començament del seu servei de successor de Pere deia això: “L’Església ha de portar Jesús. Aquest és el centre de l’Església. Si alguna vegada succeís que l’Església no porta Jesús, seria una Església morta”.

Per això, en fer públic el seu programa d’una nova etapa evangelitzadora, Francesc proposa dos grans objectius. En primer lloc, trobar-nos amb Jesús, ja que “ell pot, amb la seva novetat, renovar la nostra vida i les nostres comunitats… Jesucrist pot també trencar els esquemes avorrits en els quals pretenem tancar-lo”.

En segon lloc, considera decisiu “tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli” doncs, sempre que ho intentem, brollen nous camins, mètodes creatius, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat significat per al món actual”. Fora lamentable que la invitació del Papa a impulsar la renovació de l’Església no arribés fins als cristians de les nostres comunitats.

*****************

14 Tiempo ordinario (A) Mateo 11, 25-30
TRES LLAMADAS DE JESÚS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA,

ECLESALIA, 02/07/14.- El evangelio de Mateo ha recogido tres llamadas de Jesús que hemos de escuchar con atención sus seguidores, pues pueden transformar el clima de desaliento, cansancio y aburrimiento que a veces se respira en alguno sectores de nuestras comunidades.

“Venid a mí todos los que estáis cansados y agobiados. Yo os aliviaré”. Es la primera llamada. Está dirigida a todos los que viven su religión como una carga pesada. No son pocos los cristianos que viven agobiados por su conciencia. No son grandes pecadores. Sencillamente, han sido educados para tener siempre presente su pecado y no conocen la alegría del perdón contínuo de Dios. Si se encuentran con Jesús, se sentirán aliviados.

Hay también cristianos cansados de vivir su religión como una tradición gastada. Si se encuentran con Jesús, aprenderán a vivir a gusto con Dios. Descubrirán una alegría interior que hoy no conocen. Seguirán a Jesús, no por obligación sino por atracción.

“Cargad con mi yugo porque es llevadero y mi carga ligera”. Es la segunda llamada. Jesús no agobia a nadie. Al contrario, libera lo mejor que hay en nosotros pues nos propone vivir haciendo la vida más humana, digna y sana. No es fácil encontrar un modo más apasionante de vivir.

Jesús libera de miedos y presiones, no los introduce; hace crecer nuestra libertad, no nuestras servidumbres; despierta en nosotros la confianza, nunca la tristeza; nos atrae hacia el amor, no hacia las leyes y preceptos. Nos invita a vivir haciendo el bien.

“Aprended de mí que soy manso y humilde de corazón y encontraréis descanso”.

Es la tercera llamada. Hemos de aprender de Jesús a vivir como él. Jesús no complica nuestra vida. La hace más clara y más sencilla, más humilde y más sana. Ofrece descanso. No propone nunca a sus seguidores algo que él no haya vivido. Nos invita a seguirlo por el mismo camino que él ha recorrido. Por eso puede entender nuestras dificultades y nuestros esfuerzos, puede perdonar nuestras torpezas y errores, animándonos siempre a levantarnos.

Hemos de centrar nuestros esfuerzos en promover un contacto más vital con Jesús en tantos hombres y mujeres necesitados de aliento, descanso y paz. Me entristece ver que es precisamente su modo de entender y de vivir la religión lo que conduce a no pocos, casi inevitablemente, a no conocer la experiencia de confiar en Jesús. Pienso en tantas personas que, dentro y fuera de la Iglesia, viven “perdidos”,(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

TRES CRIDES DE JESÚS

José Antonio Pagola.

L’evangeli de Mateu ha recollit tres crides de Jesús que hem d’escoltar amb atenció els seus seguidors, ja que poden transformar el clima de desànim, cansament i avorriment que de vegades es respira en alguns sectors de les nostres comunitats.

“Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar”. És la primera crida. S’adreça a tots els que viuen la seva religió com una càrrega pesada. No són pocs els cristians que viuen aclaparats per la seva consciència. No són grans pecadors. Senzillament, han estat educats per tenir sempre present el seu pecat i no coneixen la joia del perdó continu de Déu. Si es troben amb Jesús, se sentiran alleujats.

Hi ha també cristians cansats de viure la seva religió com una tradició gastada. Si es troben amb Jesús, aprendran a viure a gust amb Déu. Descobriran una alegria interior que avui no coneixen. Seguiran Jesús, no per obligació sinó per atracció.

“Accepteu el meu jou, perquè és suau, i la meva càrrega, lleugera”. És la segona crida. Jesús no atabala ningú. Al contrari, allibera el millor que hi ha en nosaltres ja que ens proposa viure fent la vida més humana, més digna i més sana. No és fàcil trobar una manera més apassionant de viure.

Jesús allibera de pors i de pressions, no els introdueix; fa créixer la nostra llibertat, no les nostres servituds; desperta en nosaltres la confiança, mai la tristesa; ens atrau cap a l’amor, no cap a les lleis i preceptes. Ens convida a viure fent el bé.

“Feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs”. És la tercera crida. Hem d’aprendre de Jesús a viure com ell. Jesús no complica la nostra vida. La fa més clara i més senzilla, més humil i més sana. Ofereix descans. No proposa mai als seus seguidors una cosa que ell no hagi viscut. Ens convida a seguir-lo pel mateix camí que ell ha recorregut. Per això pot entendre les nostres dificultats i els nostres esforços, pot perdonar les nostres ineptituds i errors, animant-nos sempre a aixecar-nos.

Hem de centrar els nostres esforços en promoure un contacte més vital amb Jesús en tants homes i dones necessitats d’encoratjament, de descans i de pau. M’entristeix veure que és precisament la seva manera d’entendre i de viure la religió el que condueix a no pocs, gairebé inevitablement, a no conèixer l’experiència de confiar en Jesús. Penso en tantes persones que, dins i fora de l’Església, viuen “perduts”, sense saber a quina porta trucar. Sé que Jesús podria ser per a ells la gran notícia.