Feliç 2014, però també 1436, 5575 i 2041
(David Casals - CR) El 2014 ha començat a les
00.00 hores d'aquest 1 de gener. Però hi ha tradicions religioses presents a
Catalunya que es regeixen per altres calendaris: jueus, musulmans i budistes
tibetans, entre altres. D'altra banda, moltes esglésies orientals (ortodoxes)
se segueixen guiant pel calendari julià, i per això, hi ha uns dies de
decalatge entre les principals celebracions.
La Fundación Pluralismo y Convivencia, que depèn de
l'Estat i que s'ocupa de la gestió de la diversitat religiosa, edita cada any un calendari de festivitats de
tradicions que tenen firmat conveni de cooperació amb l'Estat (protestants,
musulmans, jueus) o bé que tenen la declaració "d'arrelament notori"
(budistes, esglésies orientals, Testimonis Cristians de Jehovà, mormons).
També publica les principals festes el web de la direcció
general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. I a Catalunya,
anualment edita un calendari interreligiós l'Associació Unesco per al Diàleg
Interreligiós, enguany dedicat a l'arquitectura sagrada, i que s'ha
finançat mitjançant una iniciativa de micromecenatge.
Budisme
tibetà: 2 de març
El 'losar', l'any nou tibetà, tindrà lloc el proper 2
de març del calendari occidental, i llavors s'iniciarà l'any 2141. Al Tibet és
tradicional en aquesta data netejar i pintar els seus habitatges i cremar coses
velles com a símbol de purificació. Per sopar es reuneix tota la família i
amics i se sol menjar una sopa especial anomenada 'Guthuk', segons explica la Casa
del Tibet a Barcelona.
En aquesta sopa, se li afegeixen unes boles de pasta
bullida farcides amb nou símbols diferents per predir la fortuna de cada
persona en l'any que comença. Es tracta d'un terròs de sucre, carbó, corda de
llana, fusta, gra, paper, pedra, all i cotó.
Aquestes boles no es mengen tot i que al final de
l'àpat s'obren per mirar a cada persona què li ha tocat. La llana, per exemple,
vol dir bon cor mentre que el carbó representa la mesquinesa. Més que predir el
futur, aquesta tradició té com objectiu confraternitzar i compartir de forma
divertida l'inici de l'any, i per això la Casa del Tibet la compara amb el
Tortell de Reis.
Jueus: 25 de
setembre
Al 25 de setembre de 2014 començarà l'any 5775. I per
celebrar-ho, en 'Rosh Hashana' -que pot durar un o dos dies- és típic menjar
aliments dolços: pomes amb mel, magranes, dàtils i carbassa amb sucre.
Deu dies després de 'Rosh Hashana', se celebra el Yom
Kipur, el dia del perdó, i el període que discorre entre aquestes dues dates
són el moment més important del calendari jueu, dedicat a la reflexió i la
introspecció personals.
Aquesta tradició calcula els anys des dels primers
dels fets que exposa el llibre del Gènesi, per tant creuen que el món va ser
creat per Déu farà 5775 anys.
Musulmans:
nou any al 25 d'octubre
Els musulmans compten els anys des de l'Hègira,
l'emigració del profeta Mahoma a Medina. El proper 25 d'octubre tindrà lloc
l'any nou musulmà, i llavors farà que hauran passat 1.436 anys de l'Hègira.
L'islàmic és un calendari lunar, i és 11 o 12 dies més
curt que el calendari solar. Per aquesta raó, cada any hi ha un decalatge entre
el calendari musulmà i l'occidental, i això acaba provocant que les dates no
coincideixin en ambdós calendaris.
El període més sagrat pels musulmans és el mes del
Ramadà, i aquest any començarà el 28 de juny i acabarà el 28 de juliol.
Calendari
julià
Una diferència entre el cristianisme occidental i
l'oriental és el calendari. Catòlics llatins i protestants celebren Nadal el 25
de desembre, i es guien pel calendari gregorià, que es coneix així perquè es va
adoptar sota el papat de Gregori XIII (1582).
Hi ha Esglésies orientals que han adoptat el calendari
occidental. Altres, es regeixen encara pel calendari anterior al gregorià, el
julià. Entre els dos calendaris hi ha 13 dies de diferència.
