El govern espanyol troba la manera de trencar l'Eix
Mediterrani
Obligat per
Europa a construir-lo, fa que el tram entre Castelló i Vandellòs només sigui
d'ample europeu · Així força els trens de mercaderies a passar per Madrid
La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a
completar el corredor mediterrani però el govern de Madrid ha trobat la manera
de seguir-lo inutilitzant. En una decisió absurda la setmana passada l'executiu
espanyol va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.
Aquest tram ha estat paralitzat durant dècades, amb
una sola via en un bon tros però ara, de sobte, el faran tot nou, només amb
ample de via europeu. Així els trens que vinguin del sud s'hauran de desviar
per València cap a Madrid abans d'anar a Europa. Un cop baix, especialment a
l'empressariat valencià.
La decisió és més que sorprenent. Hi havia tres
alternatives. La primera era crear un traçat amb ample de via europeu paral·lel
a l'actual traçat amb ample de via ibèric. La segona era crear una via d'ample
europeu al costat de l'actual via ibèrica, compartint infrastructures i la
tercera era desmuntar tot el traçat actual per a fer-ne un d'exclusivament
europeu. Aquesta era la més cara i la que els empresaris valencians i catalans
desaconsellaven. I és la que ha triat Madrid.
El motiu és obvi. L'efecte que s'havia aconseguit
mantenint paralitzat el tram Castelló-Vandellòs durant dècades havia estat el
de dificutar la via directa a Europa pels empresaris de l'Arc Mediterrani. Com
que la Unió Europea va obligar Espanya finalment a fer l'obra el mateix efecte
es pot aconseguir ara al revés, evitant la sanció europea. Amb l'ample de via
només europeu tots els trens de mercaderies amb eixida de Castelló cap al sud
hauran de fer la volta per Madrid si volen anar a Europa. Amb la qual cosa
Madrid recupera part del corredor central que la Unió Europea va desestimar
però la Unió Europea no podrà acusar-lo de no complir amb les obligacions que
li va imposar.
Els empresaris valencians i catalans es van mostrar
ahir perplexos davant la proposta del ministeri de Foment.
enllaç
enllaç
El govern espanyol troba la manera de trencar l'Eix Mediterranihttp://m.vilaweb.cat/noticia/41
L’advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals, Ana Stanic, considera que "una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea". Stanic, que també és la filla d’un dels responsables de l’organització del referèndum d’independència d’Eslovenia del 1990, és la fundadora del bufet E&A Law i ha treballat pels més prestigiosos despatxos de Londres.
En una entrevista al diari Ara, l’advocada considera que "Catalunya hauria d'insistir que no es tracta d'una secessió, sinó de la dissolució de l'Estat espanyol. Catalunya n'és part essencial. Si s'independitza, Espanya tal com és concebuda avui deixarà d'existir, i els Estats que se'n derivin hauran de ser considerats hereus de l'Estat dissolt". "Això és important des del punt de vista de la pertinença a la UE de Catalunya, -explica-, i de la part que quedi d'Espanya: o bé tots dos territoris es mantenen a la UE o bé tots dos en queden fora”. “Espanya sense Catalunya seria un país diferent. No veig per què només hauria de demanar Catalunya el seu reingrés. Arribat el cas, també Espanya hauria de fer-ho”, sentencia.
Stanic explica que "igual que està passant a Catalunya, l'independentisme a Eslovènia va venir impulsat pel poble" i van ser els polítics que s’hi fan afegir després. Hi va haver incertesa fins a l’últim moment, explica, perquè, tot i el Sí al referèndum va guanyar amb el 88,5 % dels vots, mesos abans de la data en la que s’havia d’anar a les urnes, el 23 de desembre del 1990, el sentiment independentista no era majoritari.
“A Eslovènia, els partidaris d'aquesta via es van disparar quan el procés es veia que anava de debò. Hi ha un moment en què es traspassa un punt de no retorn i el suport a la independència esdevé imparable. No sé si ja s'hi ha arribat a Catalunya”, considera.
No li tremola el pols a posicionar-se clarament a favor del dret a decidir dels catalans: “La llibertat d'expressió és un dret democràtic fonamental”. “No hi ha justificació legal per oposar-s’hi”, considera.
Per acabar, Stanic explica l’alegalitat en el marc internacional que hi ha al voltant de les declaracions unilaterals: “El que va quedar clar en el cas de Kosovo, amb el posicionament del Tribunal Internacional de Justícia, és que no hi ha res en el dret internacional que prohibeixi una declaració unilateral. El dret internacional no dóna el dret a la secessió, però tampoc prohibeix aquesta via. Simplement no s'hi fica. No es podria al·legar, doncs, que el dret internacional ho considera il·legal”, sentencia.
Ana Stanic
Stanic:
"Una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea"
Mar Sabé
L’advocada
especialitzada en resolució de conflictes internacionals, considera que
"Catalunya hauria d'insistir que no es tracta d'una secessió, sinó de la
dissolució de l'Estat espanyol", en una entrevista al diari Ara
L’advocada especialitzada en resolució de conflictes internacionals, Ana Stanic, considera que "una Espanya sense Catalunya també quedaria fora de la Unió Europea". Stanic, que també és la filla d’un dels responsables de l’organització del referèndum d’independència d’Eslovenia del 1990, és la fundadora del bufet E&A Law i ha treballat pels més prestigiosos despatxos de Londres.
En una entrevista al diari Ara, l’advocada considera que "Catalunya hauria d'insistir que no es tracta d'una secessió, sinó de la dissolució de l'Estat espanyol. Catalunya n'és part essencial. Si s'independitza, Espanya tal com és concebuda avui deixarà d'existir, i els Estats que se'n derivin hauran de ser considerats hereus de l'Estat dissolt". "Això és important des del punt de vista de la pertinença a la UE de Catalunya, -explica-, i de la part que quedi d'Espanya: o bé tots dos territoris es mantenen a la UE o bé tots dos en queden fora”. “Espanya sense Catalunya seria un país diferent. No veig per què només hauria de demanar Catalunya el seu reingrés. Arribat el cas, també Espanya hauria de fer-ho”, sentencia.
Stanic explica que "igual que està passant a Catalunya, l'independentisme a Eslovènia va venir impulsat pel poble" i van ser els polítics que s’hi fan afegir després. Hi va haver incertesa fins a l’últim moment, explica, perquè, tot i el Sí al referèndum va guanyar amb el 88,5 % dels vots, mesos abans de la data en la que s’havia d’anar a les urnes, el 23 de desembre del 1990, el sentiment independentista no era majoritari.
“A Eslovènia, els partidaris d'aquesta via es van disparar quan el procés es veia que anava de debò. Hi ha un moment en què es traspassa un punt de no retorn i el suport a la independència esdevé imparable. No sé si ja s'hi ha arribat a Catalunya”, considera.
No li tremola el pols a posicionar-se clarament a favor del dret a decidir dels catalans: “La llibertat d'expressió és un dret democràtic fonamental”. “No hi ha justificació legal per oposar-s’hi”, considera.
Per acabar, Stanic explica l’alegalitat en el marc internacional que hi ha al voltant de les declaracions unilaterals: “El que va quedar clar en el cas de Kosovo, amb el posicionament del Tribunal Internacional de Justícia, és que no hi ha res en el dret internacional que prohibeixi una declaració unilateral. El dret internacional no dóna el dret a la secessió, però tampoc prohibeix aquesta via. Simplement no s'hi fica. No es podria al·legar, doncs, que el dret internacional ho considera il·legal”, sentencia.
